El nacionalisme i el postromanticisme musicals

Els compositors espanyols van prendre, bàsicament, com a punt de referència el material folklòric andalús i van elaborar una música culta, genuïnament espanyola i reconeguda internacionalment.

Els musicòlegs i els compositors  que van iniciar el moviment nacionalista van ser Francisco Asenjo Barbieri i Felip Pedrell (que va estudiar i publicar el folklore i va tenir una gran influència sobre els altres músics nacionalistes espanyols).

Els màxims representants de l'escola nacionalista espanyola van ser:

• Pablo Sarasate (Pamplona): compositor i gran violinista. Va escriure Danzas españolas i Aires bohemios.

• Isaac Albéniz (Camprodon, Girona): compondrà sobretot per a piano (va ser un nen prodigi en aquest instrument) recollint tendències romàntiques i impressionistes. Compon obres per a piano (la Suite española, la Suite Iberia), l'òpera Pepita Jiménez i la suite orquestral Catalonia, entre d'altres.

• Enric Granados (Lleida): pianista i compositor conegut especialment per les seves obres per a piano. La seva gran obra mestra va ser la suite per a piano Goyescas (inspirada en obres de Goya i resultat d'influències romàntiques, intimistes i de gran virtuosisme amb la tonadilla). Destaquen també les 12 Danzas españolas. 

Granados va morir, en tornar de l'estrena de Goyescas als EUA, a bord del SS Sussex, que va ser enfonsat per un submarí alemany al canal de la Manega durant la I Guerra Mundial.

• Manuel de Falla ( Càdiz): va ser el músic que va arribar a l'essència del nacionalisme espanyol pur, influït pel seu mestre F. Pedrell. No utilitzava les cançons folklòriques sinó el seu esperit. La seva obra té influències impressionistes. Destaquen Noches en los jardines de España ( per orquestra i piano), els ballets El amor brujo i  Sombrero de tres picos ( escrit per als ballets russos de Diaghilev, amb decorats de Picasso), la fantàsia escènica El retablo de Maes Pedro, el Concert per a clave i l'Atlàntida (oratori incomplet amb text de Verdaguer i acabat pel seu deixable E. Halffter).
  
  
• Joaquin Turina (Sevilla): pianista, compositor i director d'orquestra que va combina el llenguatge musical andalús amb una orquestració impressionista. Obres destacalbes: Simfonia sevillana, el poema simfònic La procesión del Rocío, les Danzas gitanas per a piano, la Oración del torero per a grup de cambra.

• Joaquin Rodrigo (Sagunt, València): és conegut sobretot per les seves obres per a guitarra. Va tenir molt d'èxit amb el Concierto de Aranjuez i la Fantàsia per a un gentilhombre, ambdues per a guitarra i orquestra. Va ser considerat el millor compositor espanyol de la postguerra. Rodrigo va quedar cec quan era un nen. Va ser alumne de Paul Dukas, compositor de l'Aprenent de bruixot.

La sarsuela

A Espanya es practica durant tot el segle XIX la sarsuela, un gènere típicament espanyol iniciat durant el classicisme. Els autors més importants són: T. Bretón (La verbena de la Paloma), R. Chapi (La revoltosa), P. Solozábal (La tabernera del puerto),  A. Vives ( Doña Francisquita).