El nacionalisme i el postromanticisme musicals

Els músics bohemis d'aquesta època adopten el lema "pel cant s'arriba al cor, pel cor, a la pàtria".

Bedrich Smetana és un dels fundadors d'aquesta escola. En la seva obra utilitza cançons i danses folklòriques  del seu país amb un ric estil melòdic. La vida nacional txeca es reflecteix en obres com l'òpera còmica La núvia venuda, en el cicle de sis poemes simfònics La meva pàtria ( amb dues obres molt populars: El Moldava i Pels camps i boscos de Bohèmia).

Smetana va quedar sord sobtadament, però així i tot va continuar component i va arribar a escriure alguna de les seves millors obres l'últim any de la seva vida.

Antonín Dvorák va investigar la música folklòrica txeca i eslovaca, i les seves  obres més madures reflecteixen  un gran sentiment nacionalista.

Algunes de les seves composicions són: la cantata Hymnus, les Danses eslaves i el Concert per a violoncel en si menor. Als EUA va adquirir gran afecció pels espirituals negres i la música pròpia del país. Allí va escriure la Simfonia n. 9 (Simfonia del Nou Món) i el Quartet en fa major (Quartet americà).

Dvorák va viatjar als EUA i el 1892 van contractar per dirigir el Conservatori Nacional de Música de Nova York. La Simfonia del Nou Món es va catalogar com a 5a simfonia, ja que Dorák estava tan poc satisfet de les quatre anteriors que no les va numerar. Es va estrenar el 1893 al Carnegie Hall amb un gran èxit. ("El públic aplaudia tant que em sentia com un rei") El 1895 deixaria els EUA a causa de la nostàlgia que sentia per la seva terra.

Leos  Janáceck té un estil basat en la música popular de Moràvia. Va recollir moltes composicions folklòriques. En la seva destaquen Taras Bulba  i les òperes Jenufa (de caràcter verista i influïda pels ritmes i accents de la llengua morava) i El cas Makropoulos.