El nacionalisme i el postromanticisme musicals

Els músics que portaran a terme el nacionalisme hongarès són Zoltan Kodály i Béla Bartók.

A Hongria hi havia una gran tradició musical (si recordem l'època clàssica els princeps hongaressos Esterhazy ja van patrocinar múscis vienesos).

A Hongria han conviscut diferents races (húngara, gitana, turca) que han deixat cadascuna, la seva forma particular de folklore. La música d'aquesta escola es caracteritza per una preponderància del ritme ( ressaltat per la percussió) i per la inestabilitat tonal.

Béla Bartok és un dels músics que més ha influït en la música del segle XX. Juntament amb el seu amic Z. Kodaly, es va dedicar a estudiar el folklore, tant del seu país com el d'altres ( Romania, Túrquia i Argèlia), i va descobrir-hi escales especials, com la pentatònica, i ritmes diferents.

De l'estudi de Bártok i Kodaly van sorgir 12 volums amb 2700 partitures d'origen magiar, 3500 de magirs-romaneses i centenars de turques i del nord d'Àfrica amb registres sonors.

 Bártok va desenvolupar un estil personal amb una gran força: amb melodies teixides  contrapuntistícament, ritmes asimètrics i a contratemps, i tonalitat inestable ( ús de cromatismes i dissonàncies). Va ser un gran pianista i va compondre diverses peces didàctiques per a piano: en el Mikrokosmos en té 150 de dificultat progressiva.

Composicions destacables:

- L'òpera El castell de Barbablava

- El Concert per a orquestra

- La Rapsòdia per a piano

- Els 6 Quartets per a corda

Zoltán Kodaly va compondre imitant formes, harmonies, ritmes i melodies de les cançons populars que havia recopilat. Entres les seves millors obres, destaquen Psalmus hungaricus, l'òpera Háry János, el Te Deum Budavari i la Missa Brevis.

A partir de 1945 va desenvolupar un sistema d'educació musical destinat a les escoles públiques hongareses. El seu mètode consisteix en l'entonació de cançons del folklore hongarès i ha estat utilitzat per escoles de diferents països. Està resumit en el Corpus musical popularis hungarical.