El romanticisme musical
7. El romanticisme català
A principi del segle XIX es paralitza totalment la creació musical per diferents causes: el centralisme i la decadència d'Espanya, els esdeveniments polítics, el malestar social, les guerres contínues...,
En aquestes circumstàncies, el panorama musical és molt pobre i la influència musical prové d'Italià.
- Josep Ferran Sors i Muntades: Vas ser el màxim representant del romanticisme musical català. A 5 anys tocava el violí i la guitarra i a 9 anys va entrar a Montserrat, on també va aprendre a tocar el violoncel. A 17 anys va compondre i va estrenar (al Teatre de la Santa Creu) l'òpera Telèmac. Va escriure simfonies, quartets i pàgines religioses. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) va escriure himnes patriòtics. Però la seva vinculació posterior a Banaparte el convertí en afrancesat i acabada la guerra, es refugia al país veí.
Va viure a París, Londres, Prússia i Rússia. Va compondre una Marxa Fúnebre en honor de tsar Alexandre i estrenà el seu ballet Hercule et Omphale amb motiu de la coronació del Tsar Nicolau I.
Sors, és fonamental en la història de la tècnica guitarrística, donada la gran qualitat del seu nivell artístic. Li agradava el so vellutat i pur que aconseguia amb el contacte de la punta dels dits a les cordes. Va escriure composicions d'alta qualitat per a guitarra i va publicar el seu mètode de guitarra a Londres i a París. Des de 1830 era conegut a tot Europa. Els seus contemporanis el consideraven el millor guitarrista del món, especialment en la improvisació.
La seva obra vocal comprèn boleros, seguidilles, cançons i àries sobre textos espanyols, italians i anglesos.
- El 1838 s'inaugura el Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès de Doña Isabel II, Que es convertí en el primer conservatori de Catalunya, on s'ensenyava cant i instruments. Al mateix lloc es va construir un teatre on actuaven companyes d'òpera italiana i es formà una orquestra. L'activitat del Liceu fou tan eficaç que van decicir construir un edifici de nova planta digne de la ciutat a la Rambla de Barcelona, gràcies a les accions de la burgesia i de la reina Isabel II. Es va inaugurar el 1847.
Les primeres òperes que s'estrenaren al Liceu foren, sobretot, òperes italianes (Rossini, Bellin, Donizetti, Verdi) franceses (Meyerbeer) i alemanyes (Wagner).
Al Teatre Principal (antic Teatre de la Santa Creu) també es representaven òperes.
- Ramon Carnicer (1789-1855) fou director, organitzador de la temporada operística a Barcelona i compositor. Com a compositor va fer una obertura nova per al Barbieri di Siviglia (amb l'aprovació del mateix Rossini) i les òperes Adelia di Lusignano, Elena e Constantino.
Va viure a Londres (on compongué l'himne de Xile) i a Madrid (on fou professor de composició al Conservatori de Madrid).
Altres compositors de música religiosa són: Ramon Vilanova (1801-1870), Manuel Blanch (1827-1883), Jacint Boada (1771-1859), Manuel Guzman (1846-1909) i Josep Rodoreda, autor del cèlebre Virolai (lletra de Jacint Verdaguer)