El romanticisme musical

Estudi en mi major, Op. 10 n.3, Tristesa F. Chopin 

Novament veurem que, com a reacció al neoclassicisme, caracteritzat pel predomini de la raó, neix un estil, el romanticisme, en oberta oposició, a l'anterior. Hi predominarà el cor, el sentiment, la intensitat d'expressió i la llibertat de la persona humana com a tal, de l'artista i de l'obra d'art.

L'artista romàntic aferma la seva personalitat com a individu independent i treballa individualment, sense la dependència d'un mecenes. El seu públic serà la burgesia, la nova classe dominant. 

Neix a Alemanya, on a finals del segle XVIII es produeix un moviment cultural anomenat Sturm and Drang (tempesta i rauxa) que prepara els ideals romàntics. Defensen l'alliberament de la persona, el culte a la natura, el valor dels sentiments, la importància de la sensibilitat de l'artista... Són els ideals romàntics que, en bona part, han arribat fins als nostres dies.

El romanticisme és un moviment impulsor de les arts. Música, pintura i literatura es relacionen íntimament, i la música és considerada, fins i tot per pintors i literats, com la més romàntica de totes les arts. 

El petó de Rodin                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    Els joves waltonians de John Constable