El romanticisme musical

El segle XIX és un període molt intens en diversos àmbits: polític, econòmic, tecnològic, social, cultural i artístic.

En l'àmbit polític, després de la derrota de Napoleó (1815) -que pretenia dominar tot el continent- les fronteres d'Europa canvien. A Espanya hi ha molta inestabilitat a causa de la poca vàlua dels monarques i a causa de les revoltes socials. El 1860 es produeix la Unificació Italiana i el 1871, la Confederació Germànica.

En l'àmbit socioeconòmic, la invenció de la màquina de vapor i l'electricitat afavoririen un espectacular creixement econòmic i la creació de la societat industrial, amb una nova classe social urbana -la classe obrera. Durant tot el segle, els conflictes socials per a la millora de les condicions laborals seran una constant.

En cultura cal destacar escriptors com Lord Byron, Victor Hugo, Espronceda, el duc de Rivas, Bécquer, i filòsofs com Hegel, Schopenhauer, Nietzsche. El motor del romanticisme arrenca de la Revolució Francesa i en pren el lema (llibertat, igualtat i fraternitat) com a insígnia, especialment la llibertat. L'artista no dependrà d'un mecenes i disposarà d'absoluta llibertat en fer la seva obra d'art; les obres seran totalment lliures quant a estructura i a forma.

Les arts i els artistes en aquesta època s'interrelacionen. Els compositors s'inspiren en els literats i intenten relacionar-se també amb els pintors, i els filòsofs. Artistes importants d'aquesta època foren: Goya, Delacroix, Géricault, Turner...

F. Schumann	G. Verdi	F. Mendelssohn	J. Brahms	H. Berlioz

El compositor és un individu únic, un geni creador, independent; ja no és un artesà a sou, sinó que té un paper social important (és un referent). L'intèrpret és un virtuós del seu instrument, amb una capacitat extraordinària admirada pels seus contemporanis.

Sobre la dona

Les dones de l'alta burgesia, aprenien a tocar el piano i algunes es convertien en concertistes, deixant la composició femenina per a la classe social mitjana. Clara Wieck Schumann, esposa de Robert, va ser la pianista més virtuosa del segle XIX i també va comprendre poloneses per a piano, lieder, un trio per a violí, violoncel i piano, i un concert per a piano.

Fanny Mendelsshon va aprendre composició musical juntament amb el seu germà Fèlixs, però tot i el seu talent, tant els seus pares com el seu germà li van prohibir que publiqués les seves obres. Només n'estrenava en reunions musicals a casa. El seu marit, que era pintor, la va animar a compondre i ella va escriure unes 400 obres.

Maria Szimanovska va ser la primera pianista i compositora de Sant Petesburg i mestra de Chopin.

Tot i la gran vàlua d'aquestes intèrprets i compositores, el seu reconeixement social sempre va restar en un segon pla.