El classisme musical
El classicisme en música, neoclassicisme en les altres Belles Arts, és un estil que abraça la segona meitat del segle XVIII, aproximadament. Volia alliberar-se de les sumptuoses formes barroques i rococós inspirant-se en la noble senzillesa de l'art clàssic. Època de predomini de la ment, del pensament racional ( la Il·lustració), de la forma més que no pas del contingut.
Si comparem la frase o tema musical o bé tot el moviment d'aquesta obra musical, amb el Palu de Schönbrunn, ens podem adonar com aquesta melodia és estructurada d'una manera semblant a com ho està un fragment del palau o la seva totalitat ( com la façana d'aquest edifici neoclàssic).
La frase o tema ésta està dividida en dos fragments simètrics que, a la vegada, es poden dividir en dos altres fragments, fins a arribar al que anomenen motiu o cèl·lula ( 3o 4 notes), que fóra la unitat més petita. Tal com hem fet amb la frase musical, podríem seccionar també l'edifici per la meitat i observar-ne la simetria: quedaria partit ens dos fragmetns exactament iguals, i així succesivament fins a arribar a l'element arquitectònic més petit. amb la repetició d'un petit element diverses vegades s'aconsegueix la simetria. Equilibri i simetria són trets característics d'aquesta època. I de la repetició de fragments simètrics s'obté la untiat total de l'obra d'art.
7. Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven va rebre la seva primera formació musical del seu pare, tenor de la capella de la cort. A 19 anys va començar a treballar com a músic de la cort per mantenir la seva família. Atès el seu talent es va pensar que anés a Viena a rebre classes de W. A. Mozart però com que aquest es va morir, va anar a estudiar amb Haydn.
La pèrdua creixent de capacitat auditiva va començar el 1798. El 1814 va oferir l'últim concert. El 1818 va quedar completament sord i havia d'utilitzar "llibres de conversa". El 1820 va expressar el seu gran sofriment en el Testament de Heilingenstadt. El seu caràcter es va tornar esquerp i la seva relació social es va reduir a un petit cercle d'amics.
Ludwig van Beethoven és un compositor a cavall de dues èpoques: als inicis comença seguint les directrius clàssiques, però farà evolucionar la seva música cap al romanticisme i crearà un nou llenguatge: la música serà pels romàntics l'art més sublim, el reflex dels propis sentiments i idees.
La influència de Beethoven va ser transcendental per als seus successors, no només sobre els músics sinó també sobre artistes i intel·lectuals. A partir de Beethoven els compositors ja no depèn d'un mecenes.
La seva obra es pot dividir en tres períodes:
- Primer (1794-1802): influència clàssica ( Clementi, Haydn, Mozart); instrument dominant és el piano. Comencen a notar-se característiques que preludien el romanticisme. Obres: la Sonata n.8, op. 13 "Patètica", els 6 quartets op. 18, les simfonies 1 i 2, els concerts per a piano de l'1 al 4.
- Segon (1802-1814): compon simfonies amb característiques clarament romàntiques com la preocupació pel color tímbric (Tercera Simfonia anomenada Heroica), la lluita amb el destí (Cinquena) o per la música programàtica (Sisena Pastoral). També escriu el concert Emperador per a piano, el Concert per a violí, els 5 quartets de corda op. 59 Rassumovski, l'òpera Fidelio, la sonata Tempesta i culmina aquest període amb la Setena Simfonia, que és un cant a la llibertat.
- Tercer: comença vers l'any 1815 quan pràcticament ja és sord. Aquest període ja és del tot romàntic: caràcter abstracte i sublim de moltes de les seves obres, introducció de la veu humana en la Novena Simfonia, augment de les dificultats tècniques de la sonata, composicions breus (bagatel·les...), exploració de les qualitats tímbriques d'instruments com el piano... En aquest període compon la Novena Simfonia, la Missa Solemnis i les seves últimes sonates (a partir de l'op 101) i quartets (op. 127 a135).
Beethoven tenia el costum de prendre apunts sobre les seves composicions mentre les treballava. Ens ha deixat un llegat de més de set mil esborranys que va escriure en trossos de paper i petits quaderns mentre viatjava i llibres de notes que confeccionava a casa seva. Per a inspirar-se feia llargs passejos pels boscos de Viena i després d'anotar les idees o frases musicals que se li ocorrien, les desenvolupava a casa. Amb tot, a diferència de Mozart, que tenia una inspiració molt fluida, a Beethoven li costava més esforç.
El quartet de corda clàssic és una conversa intel·ligent entre quatres persones amb maneres refinats i elegants. Es caracteritza per la gràcia, el caràcter juganer i l'humor. En canvi, els quartets de Beethoven són converses plagades de conflictes i diferències d'opinió, amb sobtats canvis d'humor.