El classisme musical
El classicisme en música, neoclassicisme en les altres Belles Arts, és un estil que abraça la segona meitat del segle XVIII, aproximadament. Volia alliberar-se de les sumptuoses formes barroques i rococós inspirant-se en la noble senzillesa de l'art clàssic. Època de predomini de la ment, del pensament racional ( la Il·lustració), de la forma més que no pas del contingut.
Si comparem la frase o tema musical o bé tot el moviment d'aquesta obra musical, amb el Palu de Schönbrunn, ens podem adonar com aquesta melodia és estructurada d'una manera semblant a com ho està un fragment del palau o la seva totalitat ( com la façana d'aquest edifici neoclàssic).
La frase o tema ésta està dividida en dos fragments simètrics que, a la vegada, es poden dividir en dos altres fragments, fins a arribar al que anomenen motiu o cèl·lula ( 3o 4 notes), que fóra la unitat més petita. Tal com hem fet amb la frase musical, podríem seccionar també l'edifici per la meitat i observar-ne la simetria: quedaria partit ens dos fragmetns exactament iguals, i així succesivament fins a arribar a l'element arquitectònic més petit. amb la repetició d'un petit element diverses vegades s'aconsegueix la simetria. Equilibri i simetria són trets característics d'aquesta època. I de la repetició de fragments simètrics s'obté la untiat total de l'obra d'art.
5. Formes instrumentals clàssiques
| Música de cambra | Sonata: obra per a 1 instrument, generalment de teclat. Duet, trio, quartet, quintet, sextet, septet, octet.... (Sonata per a dos, tres, quatre, cinc instruments) |
|---|---|
| Música orquestral | Simfonia: sonata per a orquestra Concert: orquestra més solista Cassació - Serenata - Divertimento: obres menors |
La majoria de les formes instrumentals clàssiques comparteixen la mateixa estructura: poden ser tripartites o quatripartites (els concerts sempre tenen 3 moviments)
a) Primer moviment: allegro (ràpid)
Els primers moviments de les obres clàssiques, en general, tenen aquesta típica estructura, anomenada allegro-sonata.
| Primer moviment (allegro-sonata) | ||
| ||: A :|| | ||: B :|| | A :|| |
|---|---|---|
| Exposició | Desenvolupament | Reexposició |
| Introducció (opcional) Tema A: en el to principal (tònica) Pont modulant Tema B: en un to veí (generalment el to de la dominant) Pont o episodi |
El compositor juga amb elements de A i/o de B mitjançant modulacions. | Tema A: en el to principal (tònica) Pont Modulant Tema B: en el to principal (tònica) Coda: sensació de final |
Com a pioner en la composició de la forma allegro-sonata destaca Carlp Philip Emanuel Bach, el qual imposa el bitematisme (dos temes), l'oposició tonal (tònica-dominant) i el desenvolupament. Aquest compositor desenvolupa una música diferent de la del seu pare, una música més senzilla que porta com apel·latiu el d'estil galant, un estil funcional, sense complicacions, adreçat a la noblesa.
La forma allegro-sonata assolirà l'equilibri perfecte amb Haydn, Mozart i Beethoven.
b) Segon moviment: lento
Generalment el segon moviment contrasta amb el primer en tempo i tonalitat, essent la més comú la que tingui un tempo lent (largo, lento, adagio, andante,...). Pot ser una forma allegro-sonata sense desenvolupament, un tema amb variacions, un lied ternari, una forma lliure...
| Secció I | Secció II | Secció III |
|---|---|---|
| Exposició del tema o frase principal. Fase de transició modulant. Frase principal reexposada. | De caràcter episòdic i secundari. (Es serveix d'elements temàtics de la primera secció o bé de nous. | Reexposició total o parcial de la primera secció, en la tonalitat d'origen. |
c) Tercer moviment: relativament ràpid
És el moviment que se suprimeix si la sonata o simfonia està composta de tres moviments. En el període clàssic s'anomenarà minuetto i a partir de la segona època de Beethoven, scherzo, mentre que el minuet anirà caient a poc a poc en desús.
| Tercer moviment (minuetto o scherzo) | ||
|---|---|---|
| A (minuetto) | B (trio) | A' (minuetto) |
| Exposició del tema (a), breu exposició (b) i repetició del tema (a): ||: a :|| ||: b - a :|| |
Exposició del tema (c), breu episodi (d) i repetició del tema (c): ||: ¢ :|| ||: d - c :|| |
Reexposició de A, però sense repeticions: ||: a- b -a :|| |
El caràcter del minuetto (amb discurs rígid dins de la mètrica ternària) és diferent del de l'scherzo (sinònim de joc), de discurs més viu, àgil i vigorós, i no exempt de joc musical (rítmic, dinàmic, contrapuntístic...).
Una altra diferència està en la primera secció A de l'scherzo, en la qual després de l'exposició del tema es produeix un veritable desenvolupament motívic de (A) a base de contrapunt, desplaçament de les accentuacions amb ús dels sforzandi, etc.
d) Quart moviment: allegro o presto (ràpid)
El quart moviment d'una sonata o simfonia o el 3r moviment d'un concert s'estructuren moltes vegades en forma de rondó, o bé amb la forma allegro-sonata o amb una barreja d'ambdues, anomenada rondó-sonata.
| Quart moviment: | allegro o presto | (ràpid) | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| A | B | A' | C | A'' | n | A | Coda |
| Tema principal | Secció contrastant | Tema A modificat | Nova secció | Tornada |
El tema del rondó (tornada) estarà en el to principal i les seccions contrastants o coples, en tonalitats veïnes.