El classisme musical
El classicisme en música, neoclassicisme en les altres Belles Arts, és un estil que abraça la segona meitat del segle XVIII, aproximadament. Volia alliberar-se de les sumptuoses formes barroques i rococós inspirant-se en la noble senzillesa de l'art clàssic. Època de predomini de la ment, del pensament racional ( la Il·lustració), de la forma més que no pas del contingut.
Si comparem la frase o tema musical o bé tot el moviment d'aquesta obra musical, amb el Palu de Schönbrunn, ens podem adonar com aquesta melodia és estructurada d'una manera semblant a com ho està un fragment del palau o la seva totalitat ( com la façana d'aquest edifici neoclàssic).
La frase o tema ésta està dividida en dos fragments simètrics que, a la vegada, es poden dividir en dos altres fragments, fins a arribar al que anomenen motiu o cèl·lula ( 3o 4 notes), que fóra la unitat més petita. Tal com hem fet amb la frase musical, podríem seccionar també l'edifici per la meitat i observar-ne la simetria: quedaria partit ens dos fragmetns exactament iguals, i així succesivament fins a arribar a l'element arquitectònic més petit. amb la repetició d'un petit element diverses vegades s'aconsegueix la simetria. Equilibri i simetria són trets característics d'aquesta època. I de la repetició de fragments simètrics s'obté la untiat total de l'obra d'art.
4. Música instrumental
Instruments
En aquesta època els instruments es perfeccionen. Destaquen el clarinet, que passa a formar part de l'orquestra, i el pianoforte, que progressivament va substituint al clavicèmbal i el clavicordi, fins a fer-los desaparèixer a finals del segle XVIII. Es continua fent servir l'instrument de percussió del barroc, les timbales, però Haydn, Mozart i Gluck van ser els primers d'incorporar instruments d'afinació indeterminada procedents de les bandes militars turques: el triangle, els platerets i el timbal.
El piano difereix dels instruments de teclat anteriors en la utilització del sistema de martell, impulsat cap a les cordes per la tecla, cosa que permet modificar la intensitat del so quan l'intèrpret polsa les tecles amb més o menys força. Per aquest motiu el primer model construït per Bartolomeo Cristofori es va anomenar gravicembalo col piano e forte (clavicèmbal amb suau i fort). D'aquest constructor es conserven dos pianos a, al Museu d'Art de Nova York i al Museu K. Marx de Leipzig. L'extensió dels primers pianos eren de 4 a 5 octaves (com els clavicèmbals) i van augmentar de forma gradual fins a més de 7.
Agrupacions instrumentals
En l'orquestra clàssica el nombre dels instruments de corda es duplica respecte del barroc, perquè amb la incorporació de nous instruments de vent-fusta (clarinets) i vent-metall (trompes), la corda necessita reforçar-se per equilibrar el so de l'orquestra.
El director ja no dirigeix des del clavicèmbal, sinó que se situa al davant i pren molt més protagonisme.
La música per a grups de cambra augmenta a causa de la demanda de nobles i burgesos que en la intimitat de les seves cases fan reunions musicals. Els grups de cambra més habituals són el quartet de corda (violí primer, violí segon, viola i violoncel), el quartet amb piano i el quintet.
Haydn dirigint un quartet de corda