El classisme musical
El classicisme en música, neoclassicisme en les altres Belles Arts, és un estil que abraça la segona meitat del segle XVIII, aproximadament. Volia alliberar-se de les sumptuoses formes barroques i rococós inspirant-se en la noble senzillesa de l'art clàssic. Època de predomini de la ment, del pensament racional ( la Il·lustració), de la forma més que no pas del contingut.
Si comparem la frase o tema musical o bé tot el moviment d'aquesta obra musical, amb el Palu de Schönbrunn, ens podem adonar com aquesta melodia és estructurada d'una manera semblant a com ho està un fragment del palau o la seva totalitat ( com la façana d'aquest edifici neoclàssic).
La frase o tema ésta està dividida en dos fragments simètrics que, a la vegada, es poden dividir en dos altres fragments, fins a arribar al que anomenen motiu o cèl·lula ( 3o 4 notes), que fóra la unitat més petita. Tal com hem fet amb la frase musical, podríem seccionar també l'edifici per la meitat i observar-ne la simetria: quedaria partit ens dos fragmetns exactament iguals, i així succesivament fins a arribar a l'element arquitectònic més petit. amb la repetició d'un petit element diverses vegades s'aconsegueix la simetria. Equilibri i simetria són trets característics d'aquesta època. I de la repetició de fragments simètrics s'obté la untiat total de l'obra d'art.
2. Context Històric
El classicisme és un estil artístic que abasta des de 1750 fins a l'inici del segle XIX, aproximadament. Els països capdavanters són Àustria i Alemanya: Viena, capital de l'imperi Austro-hongarès, estava lligada per la seva llengua a Alemanya i per la seva religió mantenia bon contacte amb el nord d'Itàlia, part del qual estava sota el seu domini polític. Allí es va crear un llenguatge musical universal, clàssic, producte dels estils francès, italià i alemnay, especialment de la fusió que en féu Mozart.
La segona meitat del segle XVIII és l'època de la decadència de les monarquies absolutes, del despotisme il·lustrat, de la democratització de la cultura amb les idees de la il·lustració, de l'inici de la Revolució Francesa, tot i que els seus efectes es faran sentir especialment durant el segle XIX amb el romanticisme.
La il·lustració és el moviment cultural progressista francès creat per intel·lectuals com J. J. Rousseau, Diderot... Aquest corrent ideològic defensa:
- La raó i el sentit comú regeixen el món. Gran desenvolupament de la investigació i la ciència.
- Els ideals d'igualtat i benestar per a tothom s'aconsegueixen a través de l'educació i el coneixement.
- Neoclassicisme: revalorització dels cànons estètics de Grècia i Roma.
Pel que fa a l'art, aquest és un reflex de les idees expressades anteriorment en què la raó, la ment i la intel·ligència es posen al servei de la bellesa ideal i de la perfecció formal. Interessa més la forma que no pas el contingut. És una reacció a l'art barroc: formes austeres i senzilles en enfront de les recaragolades i sumptuoses del barroc.
L'estètica clàssica es basa en: proporció, equilibri, simetria, senzillesa, ordre, regularitat, claredat, lluminositat... J.J. Rousseau
| CLASSICISME | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Autor | 1700 | 1750 | 1800 | 1850 | |
| Àustria | F. J. Haydn (1732-1809) | ||||
| W. A. Mozart (1756-1791) | |||||
| C.W. Gluck (1714-1784) | |||||
| C. P. E. Bach (1714-1788) | |||||
| Alemanya | J. Stamitz (1717-1757) | ||||
| L. van Beethoven (1770-1827) | |||||
| Itàlia | L. Boccherini (1743-1805) | ||||
| V. Martín i Soler (1754-1806) | |||||
| Espanya | Pare A. Soler (1729-1783) |
 |
 |
 |
 |
 |
|---|---|---|---|---|
| F.J. Haydn | W. A. Mozart | L. van Beethoven | L. Boccherini | Pare A. Soler |
| 1751 | S'inicia l'Enciclopèdia dirigida per Diderot i D'Alambert. |
|---|---|
| 1756 | Comença la guerra dels Set anys. |
| 1757 | Atemptat sense èxit contra el rei de França, Lluís XV. |
| 1769 | Invenció de la màquina de vapor (J. Watt). |
| 1775 | Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica. |
| 1782 | Els germans Montgolfier inventen el globus d'aire. |
| 1784 | Primer teler mecànic ( E. Cartwright). |
| 1789 | Inici de la Revolució Francesa. |
| 1791 | Proclamació de la República Francesa. |
| 1791 | Primeres execucions amb la guillotina. |
| 1804 | Napoleó es proclama emperador. |
L'existència de cases editorials que comercialitzaven les obres musicals dels compositors va contribuir decisivament a la independència dels compositors respecte dels nobles o burgesos per a qui havien treballat durant tant de temps.
Sobre el músic
El músic, en aquesta època, és considerat encara un servent, està al servei d'un mecenes (noble, burgès o institució eclesiàstica) i està obligat a fer obres que complaguin el gust i les necessitats del seu senyor. D'aquesta manera el músic tenia garantida una estabilitat econòmica i professional.
Aquesta situació comença a canviar amb Haydn (viatges a Londres) però molt especialment amb Mozart, que va independitzar-se de l'arquebisbe de Salzburg per traslladar-se a Viena, on componia per encàrrec. Beethoven ja fou el músic independent que encarna l'esperit del romanticisme.
Sobre la dona
Mozart va ser un gran admirador de M. Theresia von Paradis, cega, pianista, organista, cantant i compositora d'òperes, de dos concerts per a piano i orquestra i d'obres de cambra. La germana de Mozart, Nanneri, fou una excel·lent clavecinista.
Altres dones compositores alemanyes són Anna Amàlia (germana de Frederic II de Prúsia), Bernardina, Juliane Reichard, Franziaka Lebrun (compositora de l'escola de Manheim) i la seva filla i tres nétes, Marianna Martinez...,