La música a l'Edat Mitjana

 L'Edat Mitjana fou un període ric per a la música catalana, tant en l'àmbit religiós com en l'àmbit profà. A Catalunya hi trobem centres religiosos que estaven al corrent de totes les novetats que venien de França (Ripoll, Montserrat, Vic, Sant Cugat, Tortosa) i corts de monarques que gaudien de l'art i de la música. (Jaume I, Pere el Cerimoniós, Joan I el Rei Músic, Martí I l'Humà).

Monodia religiosa

Catalunya fou dels primers llocs de la península que acceptaren la unificació litúrgica impulsada pel papa Gregori i deixaren de conrear el ritu mossàrab (que tardà a irradiar-se a la resta d'Espanya).

El monestir benedictí de Ripoll fou fundat cap a l'any 869 ple compte Guifre el Pilós i tingué el seu màxim esplendor en el temps de l'abat Oliba (1008-1046). A la seva biblioteca s'hi copiaven els còdexs més importants d'Europa.

Altres novetats que aporten les terres catalano-aragoneses foren: una notació musical pròpia ( barreja de notació visigòtica i aquitana), un tipus de trop anomenat verbeta ( que es cantava a les Matines dels dies més solemnes) els planys (per a difunts) i les epístoles farcides (trops del Propi de la missa, on hi ha alternança de llengua vulgar i llatí)

El drama litúrgic està documentat des del segle XII, amb composicions com el Drama de les tres Maries (Pasqua, el Cant de la Sibil·la  o Ordo prohetarum (Nadal) o els encara representats  Misteri d'Elx i Misteri de la Selva (sobre l'assumpció de la verge Maria).

Monodia profana

La proximitat geogràfica i idiomàtica i la relació cultural fan que la participació catalana en l'art de trobar sigui important. Conservem poques melodies de trobadors, vuit de les quals són de Berenguer de Palou, trobador de la cort de Jaume I. altres trobadors foren: Cerverí de Girona, Ponç d'Hortafà (1184-1246), Guillem de Cabestany, Peire Vidal, Ramon Vidal de Besalú, Bernat de Ventadorm i Guillem de Berguedà.

Polifonia religiosa i profana 

Ars Antiqua

A Ripoll trobem tractats de polifonia de principis del segle XI que ens demostren que la polifonia arribà de seguida a les nostres terres. A Tortosa s'han trobat també cinc peces polifòniques (conductus a 2 i3 veus) també a Escala Dei (Tarragona) i a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona).

Ars Nova

Els monarques Pere III el Cerimoniós ( 1336-1387), Joan I el Rei Músic (1387-1396) i Martí l'Humà (1396-1410) foren autèntics mecenes de la música. A les seves corts arribaren xantres, compositors i ministrils estrangers que portaven les noves modes musicals. La mobilitat dels músics en aquesta època és enorme; tant els músics d'aquí com els estrangers viatgen de cort en cort reclamats per reis. També passen per escoles com Avinyó, per actualitzar coneixements.

Coneixem compositors com Esteve de Sort (capella de Jaon I), Gràcia RAyenll , Johan Trebol.

A les darreries de l'Edat Mitjana, Montserrat era un centre de peregrinació important. Conservem un dels documents més importants de polifonia medieval: El Llibre Vermell de Montserrat, que inclou deu peces (cants i danses) anònimes  que els peregrins interpretaven  a la plaça del monestir per entretenir-se en la seva estada a la muntanya. El tema és sempre religiós (lloança a la Verge de Montserrat), en llatí i en llengua vernacla.