La música a l'Edat Mitjana

Puer natus est (introit) - Anònim

El fet musical més rellevant de l'Edat Mitjana és l'aparició de la polifonia just a la meitat d'aquest llarg període que abraça deu segles (del V fins al final del XIV). No és d'estranyar que un esdeveniment semblant s'hagi produït en aquest moment històric si considerem la importància que aleshores tenia la vida en comunitat: vida en comunitat a les confraries i gremis i vida en comunitat als monestirs. Pensem també en les peregrinacions i les croades. El fet de cantar en grup persones de diferents tessitures, provoca el cant en octaves o cinquenes, origen de la primera polifonia del romànic.
Després veurem que, tal com passa amb els edificis del gòtic, la polifonia agafarà volada amb la superposició de les veus i arribarà al seu punt culminant entre els segles XV i XVI (Renaixement).
La monodia o música a una sola veu ha perdurat fins als nostres dies pensem en la importància del cant gregorià, però la polifonia o música a dues o més veus, a partir d'aquest moment serà la música habitual.
Un altre fet destacable de l'Edat Mitjana serà la invenció de sistemes de notació musical, que fixaran la música en forma de partitura, tradició que distingirà la música occidental de l'oriental.