La música al Renaixement

Si la segona part de l'Edat Mitjana fou un període ric per a la música catalana, El Renaixement fou una etapa més aviat pobra quant  a la influència de la corona catalana-aragonesa a la resta de la península. Amb la unió dinàstica del Regne de Castella i la Corona d'Aragó, és a dir, amb el casament dels Reis Catòlics l'any 1469 es produí un fort centralisme polític i cultural per part de Castella. Després de la mort de Ferran II el Catòlic (1452-1516) la cort desaparegué de Catalunya i Aragó. Solament en fou excepció el País Valencià amb la cort dels ducs de Calàbria, culturalment molt activa. La llengua catalana també patí un retrocés en favor de la castellana.

Així i tot, hi ha molts noms importants de músics catalans, valencians i mallorquins.

Catalans	J. Aldomar, P. Alberc i Vila, J. Brudieu (origen occità, però visqué a la Seu d'Urgell) M. Fletxa el Vell i M. Fletxa el Jove (nebot del primer), P. Cubells, J.A.Tàpies, J. Castelló (mestre de capella de la catedral de Barcelona).
Valencians	F. de Borja, A. de Ribera, B. Cáceres, L. de Milà
Mallorquins	P. Vilallonga

La majoria d'ells conrearen i desenvoluparen una forma musical autòctona: l'ensalada. Aquesta era una obra polifònica a quatre veus o més (com el madrigal italià) anomenat d'aquesta manera per la barreja dels diversos elements que conté: de llengües (llatí, castellà, català, portuguès, gascó, italià...); de gèneres ( culte i popular, religiós i profà); de caràcters (dramàtic i festiu); de textures (monòdica, polifònica, homofònica, polifònica i contrapuntística).

El discurs alterna estils i ritmes, cosa que dóna a l'obra un caràcter de joc. El tema acostumava a ser nadalenc amb final eucarístic. Servia de passatemps i de divertiment de la noblesa i de la burgesia. Es tractava doncs d'un divertiment musical.

M. Fletxa el Vell (Prades, Baix Camp, 1481 - Poblet 1553). Tingué per mestre Joan Castelló. Fou mestre de capella de la catedral de Lleida (1523) i mestre de les infantes de Castella María i Joana, filles de l'emperador Carles V. La seva producció són les ensalades ( El jubilata, El fuego, La bomba, La negrina, La guerra i La justa) i els villancicos.

M. Fletxa el Jove (Prades, Baix Camp, 1530- La Portella, Solsonès, 1599). Era nebot de l'anterior. Va viure a Castella, a València i a Roma. L'any 1564 esdevé capellà de l'emperadriu María, muller de MaximiliàII, rei de Bohèmia, Hongria i emperador D'Alemanya. A cinquanta anys va emmalaltir de gota i Felip III el nomenà abat de la Portella, on es retirà i morí. Les seves obres foren impreses a Venècia ( II 1er libro di madrigali) i a Praga. En aquesta ciutat imprimí tres llibres de polifonia i l'any 1581, una  col·lecció d'ensalades de diversos compositors: vuit del seu oncle, dues de P. Albrec, una de B. Càceres (La Trulla) i tres de pròpies. (La feria, i Las cañas, a quatre veus, i Ben convene Madona, a cinc veus).

Lluis de Milà. (Xàtiva?, 1500?- València, després de 1561). Va passar bona part de la seva vida a València, a la cort de la Germana de Foix (segona esposa de Ferran II). A Túria publicà tres obres: Libro de motes (1535), El cortesano (1561) i la més important col·lecció de música per a viola de mà amb finalitat didàctica. Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro (1536). Aquest llibre conté les primeres tabulatures editades a la península, com també variacions sobre villancets, fantasies i pavanes.