La música al Renaixement

El Renaixement és un període històric curt si el comparem amb l'Edat Mitjana, però ple de canvis ideològics, socials, culturals, artístics i musicals.

D'una concepció del món teocèntrica (Déu és la mesura de totes les coses) es passa a una visió antropocèntrica (humanisme) on es valoren les capacitats de l'ésser humà per conèixer-se i per conèixer el seu entorn i gaudir-lo. No vol pas dir que el sentiment religiós desaparegui sinó que a les ciutats i en un ambient més secular (a les universitats i també als palaus de nobles i burgesos) es va formant una nova societat.

Les obres d'art d'una època, ja sigui arquitectura, pintura, escultura, o música reflecteixen les característiques ideològiques i estètiques d'aquell període. Si comparem l'art i la música es pot establir perfectament un paral·lelisme plastico musical amb Palestrina i Rafael. La disputa del Sacrament són la proporció i la mesura que porten en conseqüència a la bellesa i l'elegància de l'obra d'art. Aquestes mateixes qualitats són les que ressaltaríem del seu coetani Palestrina en la Missa del papa Marcel, obra d'extraordinària grandiositat.