La música al Renaixement

A conseqüència de l'augment de la demanda de la música instrumental apareixen una gran quantitat de formes instrumentals.

Dansa
Les danses s'agrupaven de dues en dues: una lenta i una ràpida, una binària i una altra ternària. Més tard donaran lloc a la suite. Trobem: - Basse danse / Haute danse, a Borgonya; bassa danza / Alta danza o saltarello, a Itàlia; baja / alta en Espanya. - Pavana (compàs quaternari) / gallarda (compàs ternari). Altres danses, sovint d'origen popular que esdevingueren cortesanes foren: canarios (popular canaria, 3/8 o 6/8) chacona (origen amerindi), folia (popular portuguesa, ternària), moresca (popular dels moriscos a Espanya, binària i més tard ternària), passamezzo (origen italià, semblant a la pavana), spagnoleta (compàs ternari i tempo moderat), tarantela (popular del Sud d'Itàlia).
Variació
S'improvisen variacions a partir d'un tema popular o gregorià  (sovint famós a l'època, com La Spagna, L'homme armé...) o apartir d'un baix harmònic (baix obstinat, com el de La Romanesca, la folia o el passamezzo antico). A Espanya se'n deien diferencias, glosas i recercadas, fantasía.
Tocata
Forma musical per a instruments de tecla, basada en la improvisació, l'elaboració contrapuntística d'un tema i el virtuosisme. A Espanya rep el nom de tiento i destaca A. de Cabezón. També pot ser forma instrumental genèrica, en oposició a la cantata (forma vocal).

La dansa fou també un requisit imprescindible per a ser un bon cortesà. A les corts existia la figura del mestre de dansa que ensenyava i guiava les danses a les festes de palau. Es conserven manuscrits amb les músiques i les passes d'aquestes danses com el Manuscrit de Borgonya (finals del segle XV). l'Orchésographie (1588) de Thoinot Arbeau o Il Ballarino (1581) de l'italià Caroso.