La música al Renaixement

Cordòfons	Corda pinçada	Llaüt, viola de mà (vihuela), tiorba, arpa
	Corda fregada	viola de braccio, viola de gamba
	Corda amb teclat	corda pinçada: espineta, virginal, clavicèmbal	corda percudida: clavicordi
Aeròfons	Fusta	flauta de bec, xeremia, cornamusa (sac de gemecs)
	Metall	cornetto, trompeta, sacabutx, cromorn, serpentó, bombarda
		orgue fix o portatiu
Percussió	Idiòfons	sonalls, pandereta
	Membranòfons	timbal, pandero

Els instruments s'agrupaven en alts i baixos, segons el seu volum sonor. Per tocar a l'exterior s'empraven els alts (vent metall) i per tocar a l'interior baixos (corda i vent de fusta)

Els compositors no especificaven a la partitura quin era l'instrument que havia de sonar. Es feien servir els que en aquell moment hi havia disponibles a palau.

Les danses eren acompanyades gairebé sempre per instruments, sobretot pel llaüt.

Hi ha preferència pels instruments polifònics, per la possibilitat que ofereixen de fer música individualment.