La música al Renaixement

En aquest moment es produeix una de les escissions més importants en el si de l'església catòlica: la Reforma dels luterans a l'Alemanya (1517) i a la dels anglicans a Anglaterra (1535). L'Església catòlica va haver de revisar els seus errors i va convocar el Concili de Trento (1545), d'on van sortir també les bases de la nova música catòlica.

Coral. La Reforma protestant de Martí Luter va afectar força la música religiosa. El protestantisme no estava d'acord amb la complicació excessiva de la polifonia catòlica, ni en l'ús del llatí per als textos cantants. El coral és una peça polifònica homofònica en alemany que pot ser cantada per tota la congregació, ja que la seva escriptura és senzilla.

Anthem. Forma musical polifònica homofònica amb text en anglès. La seva senzillesa i simplicitat el fa apte per a ser cantat per tota la congregació.  

La Reforma anglicana no va tenir una motivació doctrinal sinó que va ser fruit de la voluntat reial. El rei Enric VIII volia divorciar-se de Caterina d'Aragó i casar-se amb Anna Bolena, i per a poder-ho fer es va separar del catolicisme.

Missa. L'Ordinari de la missa ha estat musicat al llarg de bona part de la història de la música. Hi distingim dues etapes:

a) abans del Concili de Trento. La música religiosa francoflamenca aconsegueix desmecanitzar el ritme fix de la notació modal i aporta naturalitat rítmica, melòdica, i harmònica, emprant intervals consonants (terceres, sisenes...,) més suaus que en l'època precedent. La polifonia contrapuntística s'amplia de quatre a sis veus. Hi hagué diferents tipus de missa:

Missa de discant	La melodia principal o cantus firmus està en la veu superior
Missa de tenor	El cantus firmus està en el tenor
Missa amb cantus firmus errant	El cantus firmus va de veu en veu, sovint en notes llargues
Missa paròdia	Emprava melodies o peces polifòniques famoses de l'època, profanes o sacres, a les quals es canviava el text i s'afegien noves veus. Si no hi ha cap referència, sovint no es distingeix de les altres.

b) Després del Concili. La Capella Papal de Roma fou qui marcà les directrius de la nova música religiosa.

Missa. Compositors com G.P. Palestrina i T.L. de Victoria aconseguiran l'equilibri entre la polifonia i la comprensibilitat del text llatí (no prou entenedor en èpoques anteriors; l'expressió del contingut del text ha de ser discret, sense amaneraments). La polifonia es caracteritza per la independència de les veus (de 5 a 6 veus), l'ús de textura homofònica i contrapuntística, les harmonies acòrdiques i les cadències tonals. S'exclouen els cantus firmus profans.

A Espanya destaquen Cristobal de Morales (1500- 1553), Francisco Guerrero (1528-1599) i Tomàs Luís de Victoria, que treballa a Roma.

Motet. S'abandona la pluritextualitat i la isorítmia de l'Ars Nova i en aquesta època és tan sols de gènere religiós. El motet es basava en un cantus firmus (veu greu) que avançava més lentament que les altres veus. Després del Concili de Trento rep el mateix tractament que les misses.

Cal recordar que el Concili de Trento també va regular el cant gregorià, que continuava essent el cant oficial de l'Església catòlica. Ho féu reduint i, en alguns casos prohibint els trops, les seqüències i el teatre religiós (drames litúrgics, misteris...)