La música al Renaixement

El motet pluritextual de l'Ars Nova desapareix en favor de formes on el text sigui comprensible i sempre en llengua vernacla. És habitual l'ús de síl·labes sense un significat, com fa la la.... Quan hi havia acompanyament instrumental, aquest doblava les veus però no s'especificava a la partitura.

Madrigal. Forma lliure polifònica (4-5veus) emprada a Itàlia i a Anglaterra, amb un text poètic per descriure o representar. Podia tenir parts contrapuntístiques i parts homòfones. Els principals compositors italians són P. Verdelot, A. Willaert, C. de Rore, C. Gesualdo (molts d'ells procedents de l'escola francoflamenca) i els anglesos són Dowland, Morley, Byrd, Gibbons.

Chanson. Forma lliure polifònica francesa. Pot portar acompanyament instrumental i la melodia principal es troba en la veu més aguda. És força descriptiva, fins i tot el text empra sons onomatopeics (cant d'ocells, batalles...,) Els principals compositors són C. Janequin, J. ARcadelt, O. di Lasso.

Villancico. Forma literària i musical inicialment profana i mé strad religiosa, de caràcter i temàtica populars. És semblant al virelai monòdic i la ballata italiana. La seva estructura és senzilla: alternança d'una tornada i diferents estrofes (coplas). En trobem als cançoners espanyols (autèntics reculls de música polifònica renaixentista profana) com ara:

• El Cançoner de palau (1474-1516). Recull la música de la cort dels Reis Catòlics on molts dels  villancicos són del músic-poeta Juan del Encina (1469- 1529). És el més extens de tots els cançoners conservats.
• El Cançoner del duc de Calàbria.  Recull la música de la cort valenciana, la qual  comptava amb una esplèndida capella i es va portar a imprimir a Venècia.
     

Cançoner del Duc de Calabria                           Els Reis Catòlics

• Altres cançoners. El Cançoner musical de Segovia, del de Barcelona, el de la Colombina (compilació musical feta pel segon fill de Colom, Hernando; Sevilla, 1451-1506),  el Cançoner d'Uppsala (1526-1554, amb villancets de diversos compositors: C. De Morales, B. Càrceres. M. Fletxa el Vell, N. Gombert - francoflament), el de Medinacelli (1535-1595). Fins i tot en el Cançoner de Montecassino ( Nàposls, Itàlia, 1450-1499) hit trobem música de compositors espanyols, italians i francoflamencs (la cort de Nàpols va ser de domini catalano-aragonès durant bona part d'aquest període).

Els cançoners ens mostren la riquesa del repertori musical a Espanya, amb influències europees (sobretot de la chanson) i amb influències de la música popular i de la música d'altres cultures, com l'àrab. A més a més de villancicos hi trobem romances o romanços (de caràcter èpic, on es canten gestes heroiques relatives a la reconquesta del territori nassari...) , sonets,....

La música espanyola renaixentista fuig del racionalisme de la música francoflamenca cercant la senzillesa compositiva i l'expressivitat del text, característica que l'uneix a la música italiana.