La música al Renaixement
2. Context històric i artístic
El Renaixement s'inicia a Itàlia i al Ducat de Borgonya en el segle XV i s'acaba a finals del segle XVI. Es produeix un rebuig de la tradició medieval i es torna al classicisme grecoromà, amb la incorporació d'elements d'aquesta època.
Políticament, cal destacar les ciutats estats italianes, amb independència i autogovern, sovint dirigides per famílies de l'alta burgesia (com els MEdici a Florència, els Gonzaga a Màntua....). També és el moment de màxim creixement de les corones de Castellà i Aragó amb el casament dels Reis Catòlics i posteriorment, de Joana la Boja amb Felip el Formós, del Ducat de Borgonya, fins a arribar a la monarquia hispànica de Carles I, que fou coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic.
La ciutat es consolida com el centre de la vida: palaus (en lloc de castells), catedrals (en lloc de monestirs) universitats... La burgesia competeix amb la noblesa i ho fa rodejant-se d'artistes, literats... per cultivar-se, preferint els plaers i les riqueses de la vida mundana, els valors humans i la bellesa abans que les guerres.
També és una època de grans canvis que afecten diferents àmbits: en el religiós (Reforma i Contrareforma), en el científic (Copèrnic, Galileu Galilei...) en el geogràfic (descobriment de nous territoris...) i en el tecnològic (invenció de la impremta). En definitiva, l'interès per conèixer l'entorn és una mostra més de l'humanisme d'aquest període.
En art augmenta l'interès pels temes profans. L'ideal de bellesa és la proporció, equilibri, ordre i simetria de les formes. Interessa la figura humana. En pintura s'inventa la perspectiva. Destaquen: Brunelleschi, Boticelli, Donatello, Miquel Angel, Leonardo da Vinci, Tiziano, Dürer, El Greco.
| 1420 | Brunellischi construeix la cúpula de la catedral de Florència. |
|---|---|
| 1436 | Invenció de la impremta per Gutenberg. |
| 1453 | Caiguda de Constantinopla. Emigració bizantina a Itàlia. |
| 1479 | Unió dinàstica de les corones de Castellà i Aragó (Reis Catòlics). |
| 1491 | Joanot Martorell escriu Tirant lo Blanc. |
| 1492 | Descobriment d'Amèrica per Colom i conquesta de Granada. |
| 1499 | Fernando de Rojas escriu La Celestina. |
| 1501 | Miquel Angel esculpeix La Pietat. |
| 1519 | Carles V és proclamat emperador. |
| 1528 | Baldassare Castiglione publica çel cortesà. |
| 1561 | Felip II traslada la cort a Madrid. |
| 1568 | Expulsió dels morics. |
| 1588 | Derrota de l'armada invencible |
| 1594 | William Shakespeare publica Romeo i Julieta |
A. de Cabezon O. di Lasso T.L de Victoria
C. Janequin G.P. Palestrina
Sobre les escoles i els compositors
- Escola francoflamenca (Borgonya). Fou punt de referència en el gran desenvolupament de la polifonia contrapuntística. G Dufay, G. Binchois, J. Ockeghem, J. Obrecht, Josquin des Prés, C. Janequin, A. Willaert, O. di Lasso.
- Escola anglesa J. Dunstable, W. Byrd, Th. Morley, J. Dowland, C. Gesualdo, L. Marenzio.
- Escola italiana Ciconia, G.P. Palestrina, A. i G. Gabrieli, C. Gesualdo, L. Marenzio.
- Escola espanyola J. del Enzina, P. Escobar, J. de Anchieta, T. L. de Victoria, F. Guerrero, C. de Morales, A. de Cabezón, D. Ortiz, A. de Mudarra, L. de Milà.
Sobre el músic
Desapareix l'anonimat. Els músics viatgen de cort en cort reclamats per causa de la seva fama i del seu prestigi. Nobles i burgesos es disputen els millors músics del moment i els fan de mecenes o protectors. el mecenatge neix en aquest període, en què el poder vol anar lligat amb la cultura i l'art.
Sobre la dona
El paper social, cultural i artístic de la dona és encara escàs. Però això no vol dir que dins de palau, les dones nobles, o de l'alta burgesia, no rebessin una educació i fruïssin del cant i de la música. En el segle XV destaquen Elisabetta Gonzaga i Isabella d'Este. I en el segle XVI, Caterina Willaert, Vittoria i Rafaella Aleotti, i Maddalena Casulana, que fou la primera de publicar la seva obra.