El classisme musical
El classicisme en música, neoclassicisme en les altres Belles Arts, és un estil que abraça la segona meitat del segle XVIII, aproximadament. Volia alliberar-se de les sumptuoses formes barroques i rococós inspirant-se en la noble senzillesa de l'art clàssic. Època de predomini de la ment, del pensament racional ( la Il·lustració), de la forma més que no pas del contingut.
Si comparem la frase o tema musical o bé tot el moviment d'aquesta obra musical, amb el Palu de Schönbrunn, ens podem adonar com aquesta melodia és estructurada d'una manera semblant a com ho està un fragment del palau o la seva totalitat ( com la façana d'aquest edifici neoclàssic).
La frase o tema ésta està dividida en dos fragments simètrics que, a la vegada, es poden dividir en dos altres fragments, fins a arribar al que anomenen motiu o cèl·lula ( 3o 4 notes), que fóra la unitat més petita. Tal com hem fet amb la frase musical, podríem seccionar també l'edifici per la meitat i observar-ne la simetria: quedaria partit ens dos fragmetns exactament iguals, i així succesivament fins a arribar a l'element arquitectònic més petit. amb la repetició d'un petit element diverses vegades s'aconsegueix la simetria. Equilibri i simetria són trets característics d'aquesta època. I de la repetició de fragments simètrics s'obté la untiat total de l'obra d'art.
1. Introducció
El classicisme en música, neoclassicisme en les altres Belles Arts, és un estil que abraça la segona meitat del segle XVIII aproximadament. Volia alliberar-se de les sumptuoses formes barroques i rococó inspirant-se en la noble senzillesa de l'art clàssic. Època de predomini de la ment, del pensament racional (la Il·lustració), de la forma més que no pas del contingut.
Si comparem la frase o tema musical o bé tot el moviment d'aquesta obra musical. Simfonia núm. 40 de Mozart 4t moviment Allegro Assai
La frase o tema està dividida en dos fragments simètrics que a la vegada, es poden dividir en dos altres fragments, fins a arribar al que anomenem motiu o cèl·lula (3 o 4 notes), que fóra la unitat més petita. Tal com hem fet amb la frase musical podríem seccionar també l'edifici per la meitat i observar-ne la simetria: quedaria partit en dos fragments exactament iguals i així successivament fins a arribar a l'element arquitectònic més petit. Amb la repetició d'un petit element diverses vegades s'aconsegueix la simetria. Equilibri i simetria són trets característics d'aquesta època. I de la repetició de fragments simètrics s'obté la unitat total de l'obra d'art.