7. Música instrumental

A l'Edat Mitjana, la música instrumental estava absolutament prohibida a l'església. L'únic instrument permès fou l'orgue, però no acompanyava mai el cant gregorià.

Així, doncs, l'ús dels instruments es troba en la música profana. Aquesta era normalment vocal però podia portar acompanyament instrumental. No obstant això, el compositor mai no l'incloïa en la partitura ni especificava els instruments que l'havien de tocar. S'empraven els que hi hagués disponibles. Doblaven les melodies vocals o bé feien un acompanyament improvisat.

On podem trobar música instrumental no supeditada a la veu és en danses com ara el saltarello, l'estampida i el trotto.


Sabem quins instruments hi havia en aquest període gràcies a la informació organològica (referent als instruments) que trobem en pintures, miniatures, escultures i relleus.


Els instruments medievals són: 

Cordòfons Llaüt, saltiri, arpa, viola de mà, viola de braç, rabec, viella de roda ( o organistrum), trompeta marina
Aeròfons flauta de bec, orgue portatiu i fix, xirimia, cornamusa (sac de gemecs), trompeta, cromorn
Idiòfons sonalls, campanes, pandereta
Membranòfons  timbal, tamborí