6. Polifonia religiosa i profana

El naixement de la polifonia no va ser probablement un fet buscat pels compositors medievals. El cant gregorià era cantat per homes i nens, d'una manera natural, cantaven una mateixa melodia en tessitures diferents (els nens una octava més aguda que els homes). També degué ser habitual la diafonia: la melodia gregoriana era cantada per tots, però algunes persones interpretaven una octava, una quinta, o una quarta per sota del que estava escrit, fent consonàncies perfectes que no molestaven gens a l'oïda. Però aquest fenomen no era  voluntat del compositor, aquest no ho havia escrit a la partitura.