La música a l'Edat Mitjana

En els castells feudals, en les pobles i en les primeres ciutats s'anà desenvolupant també la música profana. Aquesta tenia la funció d'entretenir i de donar expressió a altres sentiments no religiosos.

Al final del segle XI aparegué a la Provença (França) la lírica trobadoresca. Els trobadors eren senyors feudals cultivats ( instruïts als monestirs o a les escoles catedralícies). Eren al mateix temps poetes, compositors i intèrprets de les seves obres. Els seus temes eren l'amor cortès (amor idealitzat envers una dama noble, segons l'ideal cavalleresc de l'època), la vida d'herois i fets heroics com les croades. Cantaven als castells, en llengua vernacla, acompanyant-se d'algun instrument (normalment de corda). Les cançons eren petites melodies modals amb forma rondó, virolai, estampida, lais...,

Durant el segle XIII, el moviment trobadoresc s'expandí per tota Europa.

Sud de França	Llengua d'oc	Trobadors: Guillem IX, duc d'Aquitània, Raimbaut de Vaqueiras, Marcabrú, Berenguer de Palau
Nord de França	Llengua d'oil	Trouvères: Ricard Cor de Lleó, Adam de la Halle
Península Ibèrica	Gallec	Trobadors: Martín Codax, Alfons X el Savi
Alemanya	Alemany	Minnesängers i meistersängers.

Juntament amb els trobadors, apareixen els joglars. Aquests eren d'origen humil. Anaven de poble en poble i per distreure els vilatans feien representacions, mímica, malabarismes i música. Cantaven cançons de moda compostes pels trobadors i les acompanyaven amb instruments. Amb la desaparició dels trobadors (mitjan segle XIII), també van anar desapareixent els joglars, els quals foren substituïts pels ministrils (músics, instrumentistes assalariats). 

Minnesängers                                  Cantigas de Santa María