La música a l'Edat Mitjana
2. Context històric i artístic
L'edat Mitjana és un llarg període que els historiadors han dividit en dos subperíodes, atesos els canvis que es van produir cap a finals del segle XII.
L'Alta Edat Mitjana (segles V al XII) es caracteritza per una societat feudal (jerarquia social piramidal): rei-noblesa-poble pa), rural i molt cristianitzada. La cultura es troba en els monestirs (només els monjos saben llegir i escriure) i l'art (romànic) i la música són també majoritàriament religiosos.
La Baixa Edat Mitjana (segles XIII i XIV) és el moment en què es creen les primeres ciutats; apareix una nova classe social, la burgesia, que viu del comerç i l'artesania. Apareixen les primeres universitats (desmonopolitzant el domini cultural de l'Església) i l'art gòtic i la música (polifonia) també es transformen.
El romànic està al servei del missatge religiós. En arquitectura (esglésies, monestirs i castells), les construccions són de parets gruixudes, sense gaires finestres (encara no havien resolt alguns problemes constructius) i de poca altura. L'arc de mig punt és la base per a aquests edificis foscos que inciten a la pregària. Pintura i escultura no són retrats de la realitat sinó imatges espirituals d'allò que representen (bondat, majestuositat...)
L'evolució i el perfeccionament de l'art romànic i les noves influències àrabs i orientals contribueixen a l'aparició de l'estil gòtic (segles XIII i XIV). La invenció de l'arc apuntat fa que els monuments del gòtic disposin de grans finestres i s'elevin de la mateixa manera que les veus de la polifonia. Els interiors són clars, lluminosos i provoquen en qui entra sensació de petitesa. Pintura i escultura són més realistes.
Sobre el músic
| Religiós | Compositor | De cant gregorià: anònim (el monjo músic no és més important que el monjo copista, artista o que el monjo pagès i no signa les obres de cant gregorià) |
|---|---|---|
| Intèrprets | Sacerdot Chantre (monjo solista) Cor de monjos Schola cantorum (cor de nens o escolania) |
|
| Profà | Compositor | Trobador: noble que compon i interpreta la seva música. Alguns trobadors són: Berenguer de Palou, Raimbaut de Vaqueires, Marcabrú, comtessa de Dia... De polifonia: amb formació musical religiosa. Sovint els compositors de polifonia religiosa també componien polifonia profana. Els més importants van ser: P. de Vitry, Machaut, Landini. |
| Intèrpret | Trobador: intèrpret de les seves cançons. Podria acompanyar-se d'algun instrument. En el seu castell, o convidat al castell d'un noble amic. És conegut. Joglar: és animador social, de classe social baixa, anònim. Canta, toca instruments, fa malabarismes, mim. Va de poble en poble. |
Sobre la dona
La dona no tenia cap social destacat, per tant, tampoc no el tenia en l'àmbit musical: ni com compositora ni com intèrpret. Els monjos componien la música i la interpretaven (algunes monges componien, com les del monestir de Las Huelgas a Burgos). Les veus agudes eren cantades per nens ( mai per nenes). Només hi ha alguna excepció en la monodia trobadoresca: la comtessa de dia, Leonor d'Aquitània, Maria de Ventadorm... foren trobairitzs en un món absolutament dominat per homes. Hi ha una compositora, Hildegarde von Bingen (segle XII) que va compondre obres polifòniques i també va destacar per haver escrit tractats de farmacopea, mística, teologia i ciències.