Apunts de llengua del Lliurament 3
2. Morfologia: participi de present
Tant el català com el castellà han perdut aquest participi [1]. En canvi, en llatí, es podia construir el participi present de pràcticament tots els verbs amb flexió en la veu activa.
Formalment, el participi de present era un adjectiu d'una terminacions de tipus parisil·làbic. Segueix, doncs, la flexió d'un adjectiu com prudens -ntis (vid. el capítol 3a classe: adjectius d'una terminació del recurs Repàs de Llatí I: declinacions i conjugacions). Com a exemple, tot seguit tens la flexió sencera del participi de present actiu amans -ntis, del verb amo (1a conjugació).
PARTICIPI DE PRESENT ACTIU Enunciat: amans-ntis, 'que estima' (part. pres. d'amo, 1) Base: amant- |
||
Singular | ||
Masc./fem. | Neutre | |
Nominatiu | amans | |
Vocatiu | amans |
|
acusatiu | amantem | amans |
Genitiu | amantis | |
Datiu | amanti | |
Ablatiu | amanti (o amante) | |
Plural | ||
Masc./fem. | Neutre | |
Nominatiu | amantes | amantia |
Vocatiu | amantes | amantia |
Acusatiu | amantes | amantia |
Genitiu | amantium |
|
Datiu | amantĭbus | |
Ablatiu | amantĭbus |
Els participis de present de les quatre conjugacions regulars es formen de la següent manera:
- 1a i 2a conjugació: tema de present + -ns -ntis.
- 3a i 4a conjugació: tema de present + e + -ns -ntis.
Consegüentment, els enunciats dels participis dels verbs que fem servir com a models per a la conjugació regular són:
ENUNCIAT DELS PARTICIPI DE PRESENT ACTIU: CONJUGACIÓ REGULAR |
|||
|
HABEO (2)
|
DVCO (3)
|
AVDIO (4) CAPIO (3a mixta) Tema de present: audi- |
amans amantis |
habens habentis |
ducens ducentis |
audiens audientis |
La manera més senzilla de flexionar un participi de present actiu és:
a) Identificar la base lexemàtica del present (és a dir: de la primera forma de l’enunciat, tot el que hi ha abans de l’última consonant).
b) Veure a quina conjugació pertany el verb.
c) Afegir a la base les terminacions del participi (en lletra negreta a la taula de dalt) que li correspon per la seva conjugació. Recorda que a la taula tens només les dues formes l'enunciat: nominatiu i genitiu singular. Les terminacions per a la resta de casos les trobaràs a la primera taula d'aquest capítol (declinació d'amans -ntis), de nou en negreta [2].
NOTES:
[1] Alguns antics participis de present llatins es conserven en català i castellà, convertits en adjectius. Per exemple, del participi de present del verb amo procedeix l'adjectiu català amant i el castellà amante. De tota manera, aquests dos mots, funcionalment, ja no són pròpiament participis. Hem vist que el participi es caracteritza pel fet que pot dur els mateixes complements que el verb del qual prové. Doncs bé: ni en castellà ni en català amante / amant poden dur un complement directe verbal. En llatí, al sintagma Homo amans matrem, el substantiu matrem (en acusatiu) fa de CD del participi amans (que concerta amb homo). Per contra, aquesta estructura no és gramatical ni en castellà (*Un hombre amante a su madre) ni en català (*Un home amant la mare). Veurem més endavant que, quan es vol traduir al castellà o al català aquests participis de present del llatí, cal substituir-los per oracions de relatiu: Un hombre que ama a su madre / Un home que estima la mare.
[2] Així, per exemple, declinarem l'ac. sg. masc. / fem. habentem, ducentem, audientem; el dat. sg. habenti, ducenti, audienti; etc.