La poesia del segle XX. El postsimbolisme i les avantguardes

La poesia francesa contemporània no es pot entendre sense l'obra d'André Breton i el moviment surrealista. 

Bréton (1896-1966) va fundar amb Louis Aragon i Philippe Soupault la revista Littérature. El 1924, va redactar el Manifest surrealista i al seu voltant es va formar un grup compost per Philippe Soupault, Louis Aragon, Paul Éluard, René Crevel, Michel Leiris, Robert Desnos i Benjamin Péret, desitjosos d'assolir els objectius de «canviar la vida» de Rimbaud i «transformar el món» de Marx. Tot i que abans Apollinaire ja havia utilitzat el mot surrealisme, és Breton, líder indiscutible del moviment, qui li dona forma i estableix les seves primeres idees i tècniques. La definició de surrealisme que André Breton proposa en el primer manifest és la següent:

"Automatisme psíquic pur mitjançant el qual es pot expressar, sigui verbalment, sigui per escrit o per qualsevol altre mitjà, el funcionament real de la ment. Dictat del pensament, en absència de qualsevol control exercit per la raó, mantenint al marge tota preocupació estètica o moral". 

I també:

«El surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d'associació tradicionalment desdenyades i en el lliure exercici del pensament. Tendeix a destruir definitivament tota la resta de mecanismes psíquics i a substituir-los en la resolució dels principals problemes de la vida».

Per tant, en aquest manifest s'assenten les principals bases del Surrealisme: l'automatisme psíquic com a mitjà d'expressió artística que sorgeix sense la intervenció de l'intel·lecte i l'associació lliure d'idees, descrita per Sigmund Freud a finals del s. XIX i consistent en l'expressió (per part de l'artista) de totes les seves ocurrències, idees, imatges, emocions, pensaments, records o sentiments, tal com se li presentin, sense cap mena de selecció, ni estructuració del discurs, sense cap restricció ni filtre, tot i que el material resultant pugui semblar incoherent, impúdic, impertinent o desproveït d'interès. Per a Breton i els surrealistes, l'associació lliure d'idees permetia més fàcilment l'accés al material inconscient de la ment humana (afectes, records, representacions). 

(Com es pot comprovar, aquesta era precisament l'actitud i la tècnica que va fer servir Breton, i també un reguitzell d'artistes catalans com ara Joan Miró, Ángeles Santos, Antoni Pitxot i, sobretot, Salvador Dalí.) 

Ben aviat, el moviment surrealista s'acosta a la política i, el 1927, Aragó, Éluard i Breton s'afilien al Partit Comunista, tot i que la idea surrealista s'allunyarà progressivament del comunisme oficial. L'any 1928, Breton publica a París Le surréalisme et la peinture. Amb la publicació del Segon manifest surrealista (1929) va arribar la polèmica: Breton, líder, o més aviat Papa negre del moviment surrealista, concretava la noció de surrealisme i afirmava que havia de caminar junt amb la revolució marxista —va ser membre del Partit Comunista francès des del 1927 al 1935—; per tant, va excomunicar, va condemnar i va expulsar del grup tots aquells que no coincidien amb les seues idees; entre els expulsats es van trobar Roger Vitrac, Philippe Soupault, Antonin Artaud, Salvador Dalí (de qui és prou coneguda la seva aversió al comunisme) i Robert Desnos.

I els poemes de Breton? Els poemes, potser, eren només un afegitó a les seves brillants teories: una mena d'exemples pràctics. De fet, tan sols va publicar el recull La Immaculada Concepció (1930) i Els vasos comunicants (1932), aquest darrer junt amb el també escriptor Paul Éluard, de qui parlarem tot seguit.