Antologia: Keats, Hugo, Brontë, Whitman

Walt Whitman (1819 - 1892) representa l'eclosió d'una poesia genuïnament nord-americana en llengua anglesa, emancipada per fi de la tradició britànica en particular i de l'europea en general. Walter Whitman, conegut ja des d'infant com a Walt, va néixer al si d'una família sense recursos. Als onze anys va haver de deixar l'escola per contribuir a l'economia familiar fent d'aprenent de diversos oficis. Més endavant, va exercir de mestre d'escola rural i, més tard, de periodista. L'any 1885 va publicar ell mateix una primera versió, de només dotze poemes, de Leaves of Grass (Fulles d'herba), el títol que va anar reeditant i expandint al llarg de la seva vida fins a convertir-lo en un gruixut volum d'uns quants centenars de pàgines. Durant la guerra civil nord-americana (1861-1865) es va oferir com a infermer voluntari als hospitals, experiència que el va sotragar tan profundament que després va declarar que la guerra l'havia fet com a home -i com a poeta. Després del conflicte, va aconseguir una modesta col·locació de funcionari, que tanmateix quasi va perdre, acusat d'escriure poesia "immoral". El 1873 va sofrir una paràlisi que el va condemnar a la pràctica immobilitat durant la resta de la seva vida.

La seva poesia, emmirallada en la llibertat rítmica dels versets bíblics, va aparèixer de bon començament com una concepció innovadora en el context de la poesia romàntica, i no tan sols a Amèrica. Talment una èpica fragmentària, la poesia de Whitman converteix l'home democràtic en heroi d'una nova societat, d'un nou temps (i d'un nou país). Fins i tot la recerca de la pròpia identitat (Cant de mi mateix) es produeix en el context d'una identitat coral. Tot i partir d'una observació detallada de la realitat concreta, la seva poesia s'eleva a un transcendentalisme característic de la visió romàntica de l'univers. Als Estats Units, aquest transcendentalisme és fill de l'obra filosòfica de Ralph Waldo Emerson i dels escrits llibertaris de Henry David Thoreau.