Antologia: Keats, Hugo, Brontë, Whitman

Emily Brontë (1818 - 1848) era la segona filla de la família del pastor anglicà Patrick Brontë, que es va instal·lar l'any 1824 a la parròquia de Haworth, al mig dels aspres turons erms del Yorkshire Occidental, al nord d'Anglaterra (avui una gran regió postindustrial). A la mort de la mare, els quatre fills sobrevivents es van refugiar en un món imaginat, el de Gondal i Angria, del qual van sorgir els seus primers impulsos creatius, en forma de poemes i relats. Les dues germanes grans, Charlotte i Emily, van estudiar francès i alemany durant un temps a Brussel·les, però aviat van tornar a Haworth. En descobrir Charlotte el talent poètic d'Emily, es va decidir a emprendre l'any 1846 la publicació de les poesies de les tres germanes: Charlotte, Emily i Anne (sota els pseudònims de Currer, Ellis i Acton, per eludir el prejudici de l'època contra les dones escriptores). L'any següent, encara sota pseudònim, va aparèixer la novel·la d'Emily Wuthering Heights, traduïda com a Cims borrascosos -impròpiament, si tenim en compte que es tracta d'un topònim i que als erms de Yorkshire no hi ha pas cims, sinó tot just turons. Avui és considerada de forma unànime com una de les millors novel·les romàntiques, i no tan sols en llengua anglesa. 

Destacable per la densitat de l'escriptura, el rigor de la construcció i per un idealisme romàntic molt influït pels poetes i filòsofs alemanys, sovint Cims borrascosos ha estat comparada amb una tragèdia grega o shakespeariana per la seva obscura intensitat. Però la innovadora construcció de la novel·la va deixar perplexos els crítics de l'època, i el reconeixement del seu mèrit es va veure eclipsat per l'èxit esclatant de la seva germana Charlotte, que havia publicat la novel·la Jane Eyre el mateix any. El geni d'Emily Brontë no s'evidenciarà amb claredat més que a les acaballes del segle XIX.

Emily, talentosa i somniadora, mai no va reeixir en les seves relacions amb el món exterior. Una segona temptaviva d'escolarització i després un primer lloc com a institutriu, es van saldar amb sengles fracassos. A Brussel·les va esdevenir una excel·lent pianista, amb una destacada predilecció per Beethoven. Però, acabats els estudis, va retornar a Haworth, on va fer de mestressa de casa del presbiteri i va dividir la resta de la seva vida entre les feines domèstiques, les passejades pel camp i l'escriptura.

Va escriure molta poesia utilitzant els personatges del país imaginari de Gondal, o relativa a la seua experiència personal amb la natura o a les seues opinions filosòfiques. Alguns dels seus poemes relaten experiències de tipus místic. Els poemes més reeixits d'Emily la situen al primer rengle de la poesia del seu temps i donen una idea del que hauria pogut arribar a fer si no hagués mort als trenta anys de tuberculosi.

Pel que fa a Cims borrascosos, ha estat portada al cinema en diverses ocasions i amb fortuna desigual. L'adaptació més valorada universalment és la que William Wyler dirigí el 1939 amb Laurence Olivier, Merle Oberon i David Niven en els principals papers protagonistes. El 1953 el cineasta aragonès Luis Buñuel en va fer una adaptació, rodada a Mèxic, que resulta encara més fidel a la novel·la, ja que Buñuel no es preocupa gens per adaptar-la al gust de Hollywood, i així pot rescatar l'esperit dramàtic, romàntic i extremat dels personatges. L'última adaptació cinematogràfica de la novel·la és de 2011, de la directora Andrea Arnold, però potser és més destacable la de 1992, protagonitzada per Juliette Binoche, Ralph Fiennes i Janet McTeer.