«Frankenstein» de Mary Shelley (2)

Les dues històries es troben al final, en el moment que Victor Frankenstein mor i apareix el monstre (cap. 23). Novament, el capità Walton esdevé el narrador intern de la història, però ara l'acció es fa més real perquè és el mateix monstre que se li presenta i li parla.

A banda d'aquesta estructura general, són les cartes que emplenen la novel·la i en fan avançar l'acció. Entre moltes altres, cal destacar:

1. Carta del 18 de març de 17... des de Ginebra. Elisabeth Lavenza, la cosina de Victor, li notifica la primera mort, la de Wilson Frankenstein, el seu germà petit. Capítol 5.

2. Carta del 12 de maig de 17... També des de Ginebra, Alphonse Frankenstein, el pare de Victor, l'informa de la mort de Wilson i li suplica que hi torni per consolar la família. Capítol 6.

3. Carta del 18 de maig de 17... des de Ginebra, d'Elisabeth Lavenza: li demana a Victor si encara es vol casar amb ella, tal com les famílies i ells mateixos havien disposat. Capítol 21.

4. Carta del 12 de setembre de 17... des d'Arkhangel'sk, de Robert Walton. És l'última carta del llibre, i Walton hi explica la mort de Victor Frankenstein i la seva trobada amb la criatura. Capítol 23.