Antologia de poemes: Garcilaso i Ronsard
|
Safo de Lesbos: Carta a Afrodita Afrodita immortal, de tron riquíssim, que trenes fraus, filla de Zeus, et prego que ni amb ànsies ni amb basques, augusta l'ànim no em domis, ans vine aquí, car ja abans de vegades m'oïres lluny la veu i em vas atendre, l'auri casal del pare abandonares, vas junyir el carro i em vas venir, ocells bonics et duien rabents damunt la terra negra; llesta l'ala els vogia, i des del cel, per l'aire van venir a l'acte. I tu llavors, dea feliç -el rostre et somreia, immortal-em preguntares per què patia, altre cop a cridar-te el que va moure'm, i més que res què és el que vull que ocorri al meu esperit boig: "¿Qui ha de dur-te la Persuasió, que et sigui amic? Oh Safo, ¿qui et fa l'ofensa? Si fuig de tu, prompte et vindrà darrere, si no et pren dons, t'obsequiarà, si ara no et vol, ben prest haurà, fins si et recava, d'enamorar-se't". Vine'm, doncs, ara i de les cruels penes solta'm allò que el cor grua que em passi acompleix-m'ho, i sigues-me tu mateixa sempre aliada. Traducció de Manuel Balasch. Obra completa. Barcelona, eds. 62, 1973. _______________________________________________
|
4. Dafne: la recreació del mite grec
"A Dafne ya los brazos le crecían..."
Recrea un dels temes més estimats del petrarquisme del segle XVI: el mite grec d'Apol·lo i Dafne, procedent del primer llibre de les Metamorfosis d'Ovidi. Petrarca estableix un paral·lelisme entre Apol·lo - Dafne ("llorer" en grec) i ell i la seva estimada Laura. Dafne, la dona-llorer era tan inaccessible per a Apol·lo com per a Petrarca ho era Laura (femení de lauro i, per tant, també dona-llorer).
Estructura del sonet
Els dos quartets fan una descripció de la transformació de Dafne en arbre, una descripció que es troba en molts altres poemes del moment a tota Europa.
Els tercets, en canvi, són molt personals: expliquen la paradoxa que són els propis plors de l'estimat el que causen i acceleren la metamorfosi de la noia.
Garcilaso adequa perfectament els versos a l'estrofisme italianitzant en forma i mètrica.
Mètrica: Els versos són endecasíl·labs, propis de la lírica castellana. Versos d'11 síl·labes amb accent intern a la 6à i 10è síl·laba.
Extret de Miquel Desclot, Antologia de la poesia universal, Barcelona, ed. 62, 2015.