Antologia de poemes: Garcilaso i Ronsard
|
Safo de Lesbos: Carta a Afrodita Afrodita immortal, de tron riquíssim, que trenes fraus, filla de Zeus, et prego que ni amb ànsies ni amb basques, augusta l'ànim no em domis, ans vine aquí, car ja abans de vegades m'oïres lluny la veu i em vas atendre, l'auri casal del pare abandonares, vas junyir el carro i em vas venir, ocells bonics et duien rabents damunt la terra negra; llesta l'ala els vogia, i des del cel, per l'aire van venir a l'acte. I tu llavors, dea feliç -el rostre et somreia, immortal-em preguntares per què patia, altre cop a cridar-te el que va moure'm, i més que res què és el que vull que ocorri al meu esperit boig: "¿Qui ha de dur-te la Persuasió, que et sigui amic? Oh Safo, ¿qui et fa l'ofensa? Si fuig de tu, prompte et vindrà darrere, si no et pren dons, t'obsequiarà, si ara no et vol, ben prest haurà, fins si et recava, d'enamorar-se't". Vine'm, doncs, ara i de les cruels penes solta'm allò que el cor grua que em passi acompleix-m'ho, i sigues-me tu mateixa sempre aliada. Traducció de Manuel Balasch. Obra completa. Barcelona, eds. 62, 1973. _______________________________________________
|
2. Garcilaso de la Vega
Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501 - Frejus, França, 1536)
És fill de la noblesa toledana i va tenir una formació cortesana i humanística, pròpia del primer renaixement.
També era militar. Es va relacionar amb l'humanista barceloní Joan Boscà, figura central en la recepció de Petrarca a la Península.
Es va casar als 22 anys amb Elena de Zúñiga, però va ser desterrat per haver assistit a les noces d'un nebot de l'emperador Carles. Va viure, primer, en una illa del Danubi i després a Nàpols on va completar la seva formació humanista i va escriure la seva obra més madura i important. Va morir arran de les ferides rebudes en la campanya militar de Tunis de 1534.
La poesia de Garcilaso rep una important influència d'Ausiàs March que continuava tenint un gran prestigi al segle XVI, però la relació amb Joan Boscà el fa coneixedor de la lírica italiana que adopta. Va ser Boscà qui, a la seva mort, recull els seus poemes que van ser publicats, més tard, per la seva vídua. El seu reconeixement va anar creixent. Se'l considera l'iniciador del segle d'or de la literatura castellana.