Antologia de poemes: Garcilaso i Ronsard
|
Safo de Lesbos: Carta a Afrodita Afrodita immortal, de tron riquíssim, que trenes fraus, filla de Zeus, et prego que ni amb ànsies ni amb basques, augusta l'ànim no em domis, ans vine aquí, car ja abans de vegades m'oïres lluny la veu i em vas atendre, l'auri casal del pare abandonares, vas junyir el carro i em vas venir, ocells bonics et duien rabents damunt la terra negra; llesta l'ala els vogia, i des del cel, per l'aire van venir a l'acte. I tu llavors, dea feliç -el rostre et somreia, immortal-em preguntares per què patia, altre cop a cridar-te el que va moure'm, i més que res què és el que vull que ocorri al meu esperit boig: "¿Qui ha de dur-te la Persuasió, que et sigui amic? Oh Safo, ¿qui et fa l'ofensa? Si fuig de tu, prompte et vindrà darrere, si no et pren dons, t'obsequiarà, si ara no et vol, ben prest haurà, fins si et recava, d'enamorar-se't". Vine'm, doncs, ara i de les cruels penes solta'm allò que el cor grua que em passi acompleix-m'ho, i sigues-me tu mateixa sempre aliada. Traducció de Manuel Balasch. Obra completa. Barcelona, eds. 62, 1973. _______________________________________________
|
5. Pierre de Ronsard
(La Possonière, Vendômois, 1524 - Abadia de Sant Cosme, Touraine, 1585)
Fill de la petita noblesa, ja des d'infant va viatjar per bona part d'Europa coma patge del Delfí de França. Després va renunciar a la carrera militar per problemes de salut i es va dedicar a l'estudi de la poesia llatina i grega i va conèixer el petrarquisme que arribava d'Itàlia.
Amb el també poeta Joachim du Bellay, va formar un grup poètic conegut com "La Pléiade" i aviat va ser molt conegut. Ronsard va escriure molta poesia i de tema variat. Escriu Odes, seguint Horaci, Amors, cançoners petrarquistes o Himnes inspirats en els himnes grecs de Cal·límac.
La seva obra va significar una profunda renovació de la poesia en llengua francesa que encara era deutora de la tradició medieval. l'obra de Ronsard assenyala un abans i un després en la poesia francesa i estableix el sonet com a forma clàssica.
"Quan siguis molt velleta..." és el sonet 24 de la segona sèrie de Sonets a Helena (1578), adreçats a Hélène de Surgères, dama d'honor de Caterina de Medici, reina consort d'Enric II de França. Sembla que són poemes escrits per encàrrec de la reina Caterina, el motiu: la mort de l'enamorat d'Hélène en una batalla. La funció: consolar-la.
Tot i la situació artificial, Ronsard hi tracta motius de l'amor cortès. El que llegim és un dels més coneguts fins a l'extrem que constitueix un motiu literari: el de viure l'instant, no deixar passar la vida, l'amor, la joventut, l'alegria del viure quan se'n pot gaudir perquè ja vindrà, amb el pas del temps, les preocupacions i, sobretot, la vellesa.
La màxima o consell que el poeta dona a la dama es resum en el vers final: "cull des d'avui mateix les roses de la vida" que en l'original francès diu: "Cueillez dés aujourdhuy les roses de la vie". En què el terme "roses" al·ludeix als plaers vitals i a l'amor.
D'altra banda apareix la posició del poeta que, un cop mort, reposarà a l'ombra de la murtra. la murtra és un arbre mediterrani, consagrat a Venus. Indica prestigi i renom del poeta. En l'antiga Grècia i a Roma, als poetes més reconeguts se'ls oferia murtra o llorer. En molts quadres, aquests elements naturals formen part de la iconografia dels poetes. També en els Jocs Florals, els premis són representats per flors: la flor natural, és la màxima distinció.
Els dos versos finals del sonet escrit en versos alexandrins són una rèplica del famós final de l'oda onzena del llibre primer d'Horaci adreçada a Leucònoe: "Carpe diem quan minimum credula postero": "Cull el dia d'avui i no confiïs gens en el demà".
Text basat en Miquel Desclot, Antologia de la literatura universal, Barcelona, Educació 62, 2015.