La literatura medieval

L'estructura de la cançó, el gènere amorós

La cançó és una de les primeres expressions del cant líric occidental en què s'expressen obertament els sentiments més íntims i personals de l'enamorat o enamorada.

La poesia amorosa dels trobadors està estretament relacionada amb el tipus de societat feudal en què s’emmarca. El concepte de fin’amors o “amor cortès” és fonamental. Consisteix en un joc en què el codi feudal es traspassa a l'experiència amorosa. El trobador, l'enamorat, manifesta el seu desig de forma esglaonada (penyores, poemes,... fins arribar a aconseguir l'amor de l'estimada), fins a esdevenir amants. El procés de festeig pren els tòpics de la tradició grecollatina, segueix les diferents etapes d'un procés d'enamorament: visus (contemplació), alloquium (conversa), contactus (carícies), basia (besos), i factum (unió). La dama (midons) accepta d'amagat aquest festeig, també de forma graonada; es mostrava, de primer distant, i, lentament, tolera l'aproximació de l'amant, tímid i suplicant. L'altra raó perquè aquest procés sigui lent i d'amagat és perquè habitualment la "midons" era una dona casada amb un senyor feudal de gran poder. Amor i matrimoni esdevenen dos conceptes independents.

Els trobadors consideren la "midons" un ser superior al qual retre homenatge, com si es tractés del seu propi senyor feudal, establint-hi, de fet, una relació equivalent a la d’un vassall respecte d’un senyor. El marit de la dama (gilós) adquireix el paper d’antagonista a l’amor entre el trobador i la seva estimada, i se serveix d’uns espies aduladors (lausengiers) perquè els vigilin i vetllin per la fidelitat que la dama li deu. En els poemes, el trobador amaga el nom de la seva estimada darrere un “senyal”, és a dir, una paraula o expressió que esdevé el pseudònim de l’estimada.

El sirventès, gènere irònic i sarcàstic 

A part del tema amorós (expressat en el gènere de la cançó), un altre tema habitual de la lírica trobadoresca era el de les cançons de tema guerrer. Aquestes composicions es coneixen amb el nom de sirventesos. De caràcter satíric, es componen a mode d’atac o injúria contra algun personatge. Segons el tipus d’atac o els retrets que s’hi fa, se’n poden distingir de diversos tipus: morals, personals, polítics o literaris.

Altres gèneres: el plany, l'albada i la pastorel·la

El plany és la composició que lamenta la mort d'algú. Un dels més coneguts és "Lo pany de Ramon" de Ramon Llull, que en la seva joventut va practicar la poesia trobadoresca.

L'albada: és la composició que es plany de la separació dels amants amb l'arribada del dia.

La pastorel·la és la composició en què la protagonista de l'amor és una pastora o pagesa.

Característiques formals: mètrica i rima
Pel que fa a les qüestions formals, els poemes trobadorescs tenen una versificació molt estricta i rigorosa. El nombre de síl·labes pot ser variable, però ha de ser regular i sense errors, per exigència de la música, i la rima és  sempre consonant. Atenent a les seves característiques formals, es van desenvolupar tres estils compositius: el trobar leu (trobar lleu), tècnicament senzill, de tema lleuger, amb paraules conegudes, que era de fàcil comprensió, imitava formes populars i cercava arribar a un públic ampli; el trobar clus, de tècnica més difícil, que se servia de jocs amb el sentit i conceptes obscurs i aspirava a un públic més selecte; i el trobar ric, una variant del trobar clus, caracteritzada pel virtuosisme formal més elevat, filigranes lingüístiques i rimes internes de notable complexitat.