La literatura medieval

Els inicis de Dante Alighieri (Florència, 1265 - Ravena, 1321) estigueren marcats per la influència de Guido Cavalcanti. La seva poesia estilnovista va tenir com a gran centre d'atenció la figura de Beatriu, que encarnava un ideal espiritual i amorós.

La donna angelicata

Les primeres obres de Dante són les Rimes o la Vida nova;  bons exemples del seu afany de superació de la poesia trobadoresca i on presenta l'amor terrenal (a Beatriu) com el camí de partida cap a l'amor a Déu. La mort de la seva estimada l'any 1290 el sumí en una crisi religiosa important que el va fer dedicar-se als estudis. El concepte de "donna angelicata" és una sublimació de l'amor carnal. La bellesa de l'estimada es sublima, es transcendeix, de manera que la bellesa física és sols la participació de l'estimada en una bellesa de naturalesa superior. Es tracta d'un amor espiritual. Beatriu, com després la Laura de Petrarca, esdevé sols el primer pas per fer-la un model de totes les virtut morals i espirituals que ha d'aconseguir un bon cristià. La dama és vista com un ésser que està per damunt del poeta i que l'incita a un desig de perfecció moral. A diferència de l'amor cortès dels trobadors, la relació que aquests poetes toscans estableixen amb la dama  és d'adoració contemplativa.

El 1291 Dante es casà amb Gemma di Manetto Donati i políticament adoptà una postura favorable al partit dels güelfs blancs, contraris a la política del papa. Això acabà causant el seu desterrament de Florència després de la victòria dels güelfs negres i visqué exiliat per diverses ciutats italianes. Observeu que el seu matrimoni no té res a veure amb l'amor espiritual i cantat en els seus poemes.

Dante fou un gran geni de la literatura que va recollir tota una tradició i la sintetitzà en una gran obra: la Divina comèdia. De fet, l'adjectiu "divina" no formava part del títol que ell donà a l'obra, sinó que fou un afegitó de Boccaccio, però a partir de l'edició de 1555 hom passà a referir-se sempre així a l'obra. El títol que Dante posà a l'obra era simplement Comèdia, en una referència al sentit clàssic d'aquest terme pel fet que les comèdies eren obres que començaven malament o en què els personatges vivien tota una sèrie de desgràcies o calamitats, però sempre acabaven bé.

El viatge pels tres mons: un procés d'expiació
Aquesta obra relata el viatge imaginari del propi autor al món d'ultratomba, el qual consta de tres parts: Infern, Purgatori i Paradís, cadascuna d'elles composta per 33 cants i un d'introductori. Està escrita en clau al·legòrica, és a dir, articulant tota una sèrie de símbols que construeixen un discurs profundament místic sobre l'existència humana i el viatge de l'ànima vers Déu i que resumeix perfectament els anhels de l'època en què visqué l'autor. Descriu al·legòricament el procés de salvació de l'anima pecadora. El poeta, acompanyat de Virgili, que li fa de guia, recorre l'infern (regne del pecat) i el purgatori ( lloc d'expiació) fins arribar al cel (lloc on habita Déu i on l'ànima pot, finalment, descansar). En aquest últim espai, és Beatriu qui fa de guia. Seguint la concepció cristiana. Virgili no pot entrar al cel perquè no està batejat. Llavors l'església va establir un espai per als justos que havien mort abans de l'arribada de Crist. és el cas dels filòsofs i escriptors antics: d'Homer a Sòfocles o Virgili.

L'obra de Dante recull i combina motius i temes tant del món grecollatí com del cristianisme medieval i s'ha dit que representa el pas del pensament medieval al renaixentista. Pel que fa a les característiques formals i estilístiques de l'obra, cal parlar de la seva estructura mètrica en tercets encadenats (ABA, BCB, CDC, DED...) i una gran precisió lèxica que inclou l'ús de neologismes expressius.

Quant a l'argument, l'obra comença per la visita que Dante fa a l'Infern guiat, ni més ni menys, que pel poeta llatí Virgili, a qui Dante admirava i considerava el seu gran model literari. L'infern que Dante retrata és un abisme subterrani amb forma cònica i dividit en nou cercles on es distribueixen els pecadors, sotmesos a diferents tipus de tortures segons la gravetat de les ofenses comeses en vida. Després de l'infern, Virgili guia Dante a través del Purgatori, una muntanya que és com la inversió simètrica de l'abisme de l'infern. Aquesta muntanya té també nou nivells diferents que cal anar escalant i a cada un d'ells s'hi redimeix un tipus de pecat. Finalment, qui guia Dante a través dels nou cels que formen el Paradís és la pròpia Beatriu i el condueix fins que arriba a la visió de la llum de Déu i la Santíssima Trinitat.

Aquí podeu veure el retrat que el famós pintor Botticelli va fer de Dante, així com una il·lustració també del mateix autor que representa l'infern de Dante, amb forma de con invertit:

 

Pel que fa als retrats de Dante, a l'Edat MItjana ja hi havia 800 manuscrits de la Divina comèdia i 200 d'ells eren il·lustrats amb una gran riquesa iconogràfica. Botticelli, a diferència dels dibuixants medievals, ja té voluntat de retrat pròpiament dit, és a dir, fidel a la realitat, però cal imaginar que el retrat que va fer de Dante deu ser ben diferent del Dante real ja que els separen ni més ni menys 200 anys d'història!