L3AP2_Activitats i solucionari del moviment obrer

Observeu aquesta cronologia i contesteu a les preguntes

1. Digueu en quina època es va desenvolupar el moviment ludita o ludisme

L' any 1779, Ned Ludd, un obrer de la indústria tèxtil, va destruir les màquines de l' empresa on treballava, acusant-les de provocar atur. El
parlament Britànic reaccionà amb duresa: va prohibir les associacions obreres i va sancionar aquest nou moviment amb la pena de mort.
Malgrat això, aviat es difongué arreu d' Europa. A Catalunya, la primera acció luddista fou l' incendi de la fàbrica Bonaplata.

2. Digueu la fundació de les primeres organitzacions sindicals

Un sindicat és una organització sorgida a Londres l' any 1720 que organitzava els obrers tèxtils amb una caixa de resistència, inscrivint
els afiliats i mitjançant reivindicacions laborals. Varen aconseguir múltiples millores, com augment de sous i disminució de la jornada laboral.
Aconseguiren la primera llei laboral, que consistia en reduir la jornada de treball dels nens a dotze hores. També van sorgir els primers líders
obrers, que aconseguiren l' abolició de les combination laws i el descans als dissabtes. Al 1832 s' aconseguí aprovar la llei dels burgs podrits;
des d'ara podrien votar 800.000 britànics més, disminuïa les zones rurals i augmentaven les ciutats, cosa que significà el triomf de la mentalitat burgesa.
Per aquestes dates es va aconseguir novament disminuir les jornades de treball dels infants, aquest cop de nou hores.

3. Digueu l'època del moviment cartista al Regne Unit

El cartisme és un moviment sorgit a Gran Bretanya pels volts de 1838 i que reivindicava millores laborals, drets polítics
dels obrers i millores socials. Ben aviat, però, aquest moviment es dividí en dues parts: pacífics i violents; raó per la que al
1848 va fracassar.

4. Expliqueu la legalització dels sindicats i associacions obreres

A la dècada del 1840, Karl Marx i Friedrich Engels, que propugnaven un sindicalisme d'ideologia marxista, o de socialisme científic, es van
instal·lar a Anglaterra, des d'on van difondre la seva línia de pensament sobre la classe obrera, que a la Gran Bretanya del segle XIX era molt
nombrosa. Però per influència del menys conegut Robert Owen ja s'hi havia creat, en 1833, el sindicat Great Consolidated Trade Union, considerat
el primer de la història. El mateix Robert Owen havia creat abans, en 1829, les primeres cooperatives de treballadors, societats precedents als sindicats.

Contemporàniament a Marx i Engels, el rus Mikhaïl Bakunin assentava les bases de l'anarquisme, que inspiraria altres sindicats i maneres particulars
d'interpretar el sindicalisme (anarcosindicalisme). A Amèrica, el 1860 va ser creada una societat secreta anomenada Els Cavallers del Treball.
Després de la Primera Internacional de 1862 es varen fer els Secretariats Professionals Internacionals (SPI), que agrupaven treballadors per oficis
o per branques industrials.
En 1870, a l'estat espanyol, Mikhaïl Bakunin va influir en el primer  sindicalisme agrupat en la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional
de Treballadors (FREAIT). A Alemanya, a partir del 1875, el sindicalisme es començà a organitzar en sindicats, de caire ja marxistes.
En 1881 es va crear a Barcelona la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), sota l'empenta de les classes obreres i adoptant
l'estructura que s'havia aprovat per a la FREAIT, que a causa de la seva clandestinitat estava inactiva des de feia anys. Sota la influència
dels sindicats britànics, el 1886 es va formar l'estatunidenca American Federation of Labor (AFL), presidida per Samuel Gompers, que prengué
com a primer objectiu la jornada de les vuit hores laborals diàries. En 1888 es va fundar a Barcelona la Federació Espanyola de Resistència
al Capital (FERC), una organització obrera anarco-col·lectivista, i la Unió General de Treballadors (UGT), de tendència socialista.
El 1889 la Segona Internacional declara el dia 1 de maig com Dia Internacional dels Treballadors. En 1895 es va crear la primera associació no
clandestina de treballadors de classe obrera francesa, la Confédération Générale du Travail (CGT), que era de caràcter revolucionari i propugnava
la vaga com la principal arma en la lluita obrera.

5. Definiu la I Internacional

A Londres, el 1864, els representants de les delegacions obreres de diferents països van organitzar la Primera Internacional o AIT
(Associació Internacional de Treballadors).
Marx fou l'encarregat d'escriure el manifest inaugural i els estatuts, i va incloure-hi aspectes fonamentals del seu pensament:
- l'emancipació social l'havien de realitzar necessàriament els treballadors.
- la classe obrera no es podia mantenir al marge de la participació política.

Bakunin va ingressar-hi el 1868. Diversos símbols de la lluita obrera, com ara la celebració del Primer de Maig i l'himne "La Internacional"
provenen de la Primera Internacional.

6. Definiu la II Internacional

La Segona Internacional va ser una organització creada el 1889 pels partits socialistes (socialdemòcrates i comunistes) que desitjaven
coordinar l' activitat internacional del moviment obrer que s' havien format en gran part dels països europeus. Va continuar el treball de la
Primera Internacional fins a la seva dissolució el 1916.