L3AP2_Activitats i solucionari del moviment obrer

1. Exercicis i solucionari. Mov Obrer-1

Observeu la imatge i responeu a les preguntes.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Jornada_de_treball

1. Descriu la imatge i situe-la en el context històric

Descripció....il·lustració on apareix, entre altres missatges, la reclamació de les 8 hores de treball al dia, 1895...

Context....pèssimes condicions de treball i reivindicacions laborals del segle XIX, moviment obrer, millora de les condicions.

2. Expliqueu quines eren les condicions de treball dels obrers i obreres del segle XIX.

Llargues jornades laborals, inclosos en festius. Treball i explotació infantil. Rígida disciplina laboral. Cap legislació o normativa al respecte.

Falta de salubritat en els llocs de treball, malalties professionals (tuberculosi al tèxtil, silicosi a les mines...) Absència de prevenció de riscos

laborals, nombrosos accidents, després dels quals hi arriba a l'atur. Cap mena de compensació econòmica per atur o malaltia.

Salaris molt baixos, inferiors en el cas de les dones i els nens, cap dret a sindicar-se, a la vaga o a establir negociacions col·lectives.

3. Una de les conseqüències de les condicions laborals va ser el naixement del moviment obrer. Expliqueu com va sorgir, com es va organitzar i

les característiques fonamentals de les ideologies socialistes: primers socialistes utòpics, marxisme i anarquisme.

Orígens: industrialització (obrers nova classe social), oposició al liberalisme i el benefici; lluita contra les condicions laborals: el ludisme.

Organització: associacions obreres o sindicats, societats d'ajut mutu; great Trade Union, sindicalisme britànic, exclusió d'obrers no qualificats,

pagesos, dones; associacions obreres a tota Europa; altres formes organitzatives: cooperatives, ateneus, etc.

Primers socialistes: Saint-Simon, Owen, Fourier, Cabet, Tristan...grup heterogeni i divers que propugnen la igualtat social, la fraternitat i la possibilitat

de concòrdia entre classes: descriuen la societat futura però no precisen com arribar-hi. Diversos llocs d'Europa i Amèrica on s'intenta

experimentar en petits grups els plantejaments.

Marxisme: Marx i Engels; canvi a través del socialisme científic, anàlisi del capitalisme; plantejament de la societat sense classes;

materialisme històric, modes de producció, lluita de classes, infraestructura i superestructura; explicació del present a través de la teoria econòmica;

dictadura del proletariat.

Anarquisme: Proudhon, Bakunin, Kropotkin, Malasteta i d'altres aporten les seves idees; la llibertat per a l'individu a partir de la igualtat social; desaparició

de la propietat privada, font de desigualtats, substitució per l propietat col·lectiva, refús de l'autoritat, eliminació de l'estat, no participació a la vida

política (abstencionisme).

2. Exercicis i solucionari. Mov Obrer-2

Exercici 2

Llegiu aquesta informació i contesteu a les preguntes

1. Quina finalitat tenien els primers moviments d'acció obrera?.
El Moviment Obrer és un moviment que sorgeix com a conseqüència de la Revolució Industrial d'origen anglès.
Té com objectiu reivindicar la millora i la situació laboral del obrer mitjançant vagues, que és l'única arma que tenen.

2. Què tenen en comú el socialisme i l'anarquisme.

L'anarquisme és una ideologia política basada en el principi que les persones són lliures i es poden organitzar millor en societats sense jerarquies ni
coaccions que limitin aquesta llibertat. El socialisme és una ideologia política lligada a la classe social del proletariat, oposada al capitalisme i
oposada a la classe social de la burgesia, que té com a objectiu la socialització dels mitjans de producció, canvi i transport, la supressió de les
classes socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el treball.

3. Quines són les diferències fonamentals entre la Primera i la Segona Internacional.
L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents
països;es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.Fou fundada a Londres al 1864, va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes,socialistes francesos
i italians republicans.Les seves finalitats eren l'organització política del proletariat a Europa i la resta del món, i també un fòrum per a examinar problemes en
comú i proposar línies d'acció. Van col·laborar en ella Karl Marx i Friedrich Engels. També hi va participar Mikhaïl Bakunin, i a causa de les tensions que sofria
amb Marx, es va produir un enfrontament entre els marxistes i els anarquistes, després del qual els partidaris de Bakunin van ser expulsats.El 1872 el Consell
General de l'AIT es trasllada des de Londres, on està situat des dels seus inicis, a Nova York,dissolent-se oficialment el 1876.La Primera Internacional va ser
considerada com un dels majors factors que van conduir a la creació de la Comuna de París de 1871. Encara que aquesta idea és disputada, Marx va fer un escrit en
relació amb la defensa de la Comuna.

4. Si la Revolució Russa s'inicia l'any 1917 i coincideix amb la data d'acabament de la II Internacional...això és una
casualitat o bé els líders de la Revolució Russa i de la II Internacional tenien punts ideològics comuns?.

La Revolució d'Octubre,liderada per Lenin i el partit bolxevic, estava basada en les idees de Karl Marx i marcà el començament d'una onada de
revolucions comunistes al llarg del Segle XX.

3. Exercicis i solucionari. Mov Obrer-3

Observeu aquestes imatges i a continuació cal que contesteu a les preguntes següents.

La primera imatge representa un enginyer-empresari del sector del automòbil....podries dir, quin nou sistema de producció va

crear?

- Treball en cadena . Henry Ford fou el pare de les cadenes de producció modernes utilitzades per la producció de masses.

La segona es correspon amb la I Internacional podries explicar, a gran trets, quins eren els seus líders?

Karl Marx, va ser un comunista alemany. Va redactar la Crida internacional; on exposa que la eliminació de la classe obrera a de ser obra dels mateixos
treballadors, i que la classe obrera no pot ser indiferent a la conquesta del poder. També critica la idea de substituir la propietat privada per
cooperatives a escala nacional.

·Mikhail Alexandrovich Bakunin, va ser un filòsof anarquista rus. Va posar les bases del socialisme llibertari. Al 1868 va formar una alianca Internacional
de la Democràcia Socialista, en la que rebutja el domini del consell general, la participació en política en forma de partit, la dictadura del proletariat i
la preponderància dels obrers industrials sobre els camperols.

- en què va consistir ?

La Primera internacional va consistir en intents d'arribar a entendre i l'organització dels obrers. Les primeres organitzacions que es varen formar
estaven constituïdes per activistes que varen haver de fugir del seu país per les repressions post revolucionàries. Cap d'aquestes organitzacions
té continuïtat, fins el 1864 que es va fonda a Londres l'associació internacional de treballadors més coneguda per la Primera internacional.

- què pretenia ?

pretenia trobar un projecte unitari entre els diferents components que la representen. També pretenia la organització política del proletariat
a europea i a la resta del món, com a objectiu d'examinar els problemes en comú i proposar accions a emprendre.

Bakunin va ingressar-hi el 1868. Diversos símbols de la lluita obrera, com ara la celebració del Primer de Maig i l'himne "La Internacional"
provenen de la Primera Internacional.

6. Definiu la II Internacional

La Segona Internacional va ser una organització creada el 1889 pels partits socialistes (socialdemòcrates i comunistes) que desitjaven
coordinar l' activitat internacional del moviment obrer que s' havien format en gran part dels països europeus. Va continuar el treball de la
Primera Internacional fins a la seva dissolució el 1916.

4. Exercicis i solucionari. Mov obrer-4

Observeu aquesta cronologia i contesteu a les preguntes

1. Digueu en quina època es va desenvolupar el moviment ludita o ludisme

L' any 1779, Ned Ludd, un obrer de la indústria tèxtil, va destruir les màquines de l' empresa on treballava, acusant-les de provocar atur. El
parlament Britànic reaccionà amb duresa: va prohibir les associacions obreres i va sancionar aquest nou moviment amb la pena de mort.
Malgrat això, aviat es difongué arreu d' Europa. A Catalunya, la primera acció luddista fou l' incendi de la fàbrica Bonaplata.

2. Digueu la fundació de les primeres organitzacions sindicals

Un sindicat és una organització sorgida a Londres l' any 1720 que organitzava els obrers tèxtils amb una caixa de resistència, inscrivint
els afiliats i mitjançant reivindicacions laborals. Varen aconseguir múltiples millores, com augment de sous i disminució de la jornada laboral.
Aconseguiren la primera llei laboral, que consistia en reduir la jornada de treball dels nens a dotze hores. També van sorgir els primers líders
obrers, que aconseguiren l' abolició de les combination laws i el descans als dissabtes. Al 1832 s' aconseguí aprovar la llei dels burgs podrits;
des d'ara podrien votar 800.000 britànics més, disminuïa les zones rurals i augmentaven les ciutats, cosa que significà el triomf de la mentalitat burgesa.
Per aquestes dates es va aconseguir novament disminuir les jornades de treball dels infants, aquest cop de nou hores.

3. Digueu l'època del moviment cartista al Regne Unit

El cartisme és un moviment sorgit a Gran Bretanya pels volts de 1838 i que reivindicava millores laborals, drets polítics
dels obrers i millores socials. Ben aviat, però, aquest moviment es dividí en dues parts: pacífics i violents; raó per la que al
1848 va fracassar.

4. Expliqueu la legalització dels sindicats i associacions obreres

A la dècada del 1840, Karl Marx i Friedrich Engels, que propugnaven un sindicalisme d'ideologia marxista, o de socialisme científic, es van
instal·lar a Anglaterra, des d'on van difondre la seva línia de pensament sobre la classe obrera, que a la Gran Bretanya del segle XIX era molt
nombrosa. Però per influència del menys conegut Robert Owen ja s'hi havia creat, en 1833, el sindicat Great Consolidated Trade Union, considerat
el primer de la història. El mateix Robert Owen havia creat abans, en 1829, les primeres cooperatives de treballadors, societats precedents als sindicats.

Contemporàniament a Marx i Engels, el rus Mikhaïl Bakunin assentava les bases de l'anarquisme, que inspiraria altres sindicats i maneres particulars
d'interpretar el sindicalisme (anarcosindicalisme). A Amèrica, el 1860 va ser creada una societat secreta anomenada Els Cavallers del Treball.
Després de la Primera Internacional de 1862 es varen fer els Secretariats Professionals Internacionals (SPI), que agrupaven treballadors per oficis
o per branques industrials.
En 1870, a l'estat espanyol, Mikhaïl Bakunin va influir en el primer  sindicalisme agrupat en la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional
de Treballadors (FREAIT). A Alemanya, a partir del 1875, el sindicalisme es començà a organitzar en sindicats, de caire ja marxistes.
En 1881 es va crear a Barcelona la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), sota l'empenta de les classes obreres i adoptant
l'estructura que s'havia aprovat per a la FREAIT, que a causa de la seva clandestinitat estava inactiva des de feia anys. Sota la influència
dels sindicats britànics, el 1886 es va formar l'estatunidenca American Federation of Labor (AFL), presidida per Samuel Gompers, que prengué
com a primer objectiu la jornada de les vuit hores laborals diàries. En 1888 es va fundar a Barcelona la Federació Espanyola de Resistència
al Capital (FERC), una organització obrera anarco-col·lectivista, i la Unió General de Treballadors (UGT), de tendència socialista.
El 1889 la Segona Internacional declara el dia 1 de maig com Dia Internacional dels Treballadors. En 1895 es va crear la primera associació no
clandestina de treballadors de classe obrera francesa, la Confédération Générale du Travail (CGT), que era de caràcter revolucionari i propugnava
la vaga com la principal arma en la lluita obrera.

5. Definiu la I Internacional

A Londres, el 1864, els representants de les delegacions obreres de diferents països van organitzar la Primera Internacional o AIT
(Associació Internacional de Treballadors).
Marx fou l'encarregat d'escriure el manifest inaugural i els estatuts, i va incloure-hi aspectes fonamentals del seu pensament:
- l'emancipació social l'havien de realitzar necessàriament els treballadors.
- la classe obrera no es podia mantenir al marge de la participació política.

Bakunin va ingressar-hi el 1868. Diversos símbols de la lluita obrera, com ara la celebració del Primer de Maig i l'himne "La Internacional"
provenen de la Primera Internacional.

6. Definiu la II Internacional

La Segona Internacional va ser una organització creada el 1889 pels partits socialistes (socialdemòcrates i comunistes) que desitjaven
coordinar l' activitat internacional del moviment obrer que s' havien format en gran part dels països europeus. Va continuar el treball de la
Primera Internacional fins a la seva dissolució el 1916.