L2AM_Activitats i solucionaris

LLegiu el text i contesteu a les qüestions

"Gràcies a les noves tecnologies de la informació i de la telecomunicació, qualsevol decisió presa en un extrem del planeta pot tenir efectes immediats, en temps
real, en l’altre extrem. El que expressa en primera instància el concepte de globalització és la capacitat dels sistemes de comunicacions i dels mercats per abas-
tar el món en la seva totalitat i al moment [...].Ja fa temps que es va acabar la fase expansiva del capitalisme i aquest ha arribat a tot el món, bàsicament a través del comerç

i de la inversió productiva i financera. La globalització, en canvi, representa la fase de la immediatesa i de l’aprofundiment de la integració de les economies mundials. En ella, tot s’ha
mercantilitzat, fins i tot els llocs. Així, en el turisme postindustrial típic de la globalització, el lloc com a tal esdevé una mercaderia, no és només un lloc per consumir, sinó que ell mateix és

un objecte de consum. Ara bé, la globalització va molt més enllà [...], comprèn un ventall molt ampli d’aspectes de la nostra vida quotidiana que es veuen afectats per ella: la geopolítica,

la cultura, els hàbits de consum i, fins i tot, l’homogeneïtzació d’algun paisatges"

J. Nogué i J. Vicente, Geopolítica, identidad y globalización, Ed. Ariel

1. Expliqueu què és la globalització i posa exemples de com la globalització econòmica està present en la nostra vida quotidiana.

La globalització és un nou model soci- econòmic i polític que es caracteritza per la interdependència econòmica, social, cultural i política entre els països.
La mútua dependència queda de manifest en molts aspectes de la nostra activitat i vida quotidiana, com per exemple: Les peces dels nostres aparells electrònics es realitzen al SE asiàtic i s’ajusten aquí; molta de la
nostra roba es dissenya a Europa i es produeix a la Xina, Taiwan, Marroc...

2. Definiu IDH

És un indicador que s’expressa entre el 0 i l’1, mínim i màxim. Contempla indicadors com l’educació, l’esperança de vida i el PIB real per habitant. Ens dóna una informació més
global, que té en consideració tant la qualitat de vida com les dades econòmiques. Línia de Pobresa humana: Determina quina quantitat de persones viuen en un país amb menys diners del
necessari per subsistir.

3. Quina importància tenen les noves tecnologies en la societat globalitzada? Justifica la teva resposta amb alguns exemples.

El desenvolupament de les noves tecnologies ha estat espectacular en el darrer decenni i ha permès l’expansió de la globalització per tot el món. La informàtica i les telecomunicacions han facilitat la creació
de les autopistes de la informació. Podem veure en directe, per TV i per internet, qualsevol esdeveniment que es produeixi en qualsevol lloc del món: l’explosió d’un volcà, el discurs d’un cap
d’estat, la final d’un esdeveniment esportiu...

4.  Com repercuteix la globalització en el repartiment de riquesa al món?

La globalització afecta de forma negativa als països pobres perquè no poden competir amb les empreses dels països rics. Aquests compren els seus productes a preus molt baixos i es venen a preus
molt elevats aconseguint els màxims beneficis, mentre que els països pobres no aconsegueixen millorar-ne la situació econòmica.

5.  Compara l’accés al benestar dels països rics i dels països pobres.

Esperança de vida: Segons l’ONU l’Esperança de vida en néixer al món, com a mitjana, és de 67 anys. Tanmateix, existeixen moltes diferencies entre els països rics i els pobres: en aquests la mitjana és de 53 anys
aproximadament, mentre que als rics oscil·la en els 78 anys. Les diferències s’accentuen encara més en els països de l’Àfrica subsahariana, on l’esperança no sobrepassa els 46 anys.
Educació: Les dades actuals revelen que l’analfabetisme, encara present en molts punts del planeta, tendeix a disminuir. Malgrat aquest optimisme no hem d’oblidar que existeixen 115 milions de nens sense
escolaritzar al món i, d’ells, 62 milions són nenes. Les desigualtats en l’educació són importants entre països rics i països pobres i més si ens referim a les dones.
Alimentació: La diferència entre països rics i països pobres és molt dramàtica ja que uns 850 milions de persones passen fam al món i, paradoxalment, en els països rics l’obesitat està creixent molt i s’ha convertit
en un problema de primer ordre.

6 Llegeix el següent text i explica les causes de l’endeutament de molts països pobres i proposa algunes
mesures per superar les situacions de pobresa.
"Alguns dels països més pobres del món estan altament endeutats. Del pressupost estatal flueixen tants diners per pagar els interessos i amortitzar el deute que no queda gairebé res per realitzar inversions
urgents com per exemple escoles o hospitals. L’endeutament dels països pobres es produeix pel comerç desigual. Això significa que els països pobres han de demanar crèdits als rics per portar a terme els

projectes urbanístics, de millora de serveis, etc...Per pagar els interessos dels crèdits han de cobrar impostos elevats, que només poden pagar els agricultors conreant productes per a l’exportació i no per al consum."

Algunes mesures proposades per organitzacions i institucions humanitàries són:
- Anular el deute extern dels països pobres.
- Destinar el 0,7% del PNB dels països rics als països pobres.
- Protegir les exportacions dels països pobres mitjançant un comerç just, es a dir, pagant el preu que correspon als productes.

7 Enumera les conseqüències de l’aplicació de les Noves tecnologies.
- Reducció de costos de producció i la distribució dels béns i de serveis.
- Descentralització empresarial, ja que les empreses i les filials poden estar interconnectats gràcies a les
   connexions informàtiques.
- Possibilitat d’intervenir simultàniament en l’economia de països de llocs molt distants entre ells.
- L’automatització d’algunes fases del procés de producció.
- Reducció de la feina rutinària i poc qualificada.

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

"La globalització és un procés irreversible, que només es faria reversible si els estats tornessin a tenir economies tancades, amb tipus de canvi fixos i monedes no convertibles, aranzels alts, control dels moviments de capitals, nacionalització de les empreses multinacionals, restriccions als mercats financers i tancament de les fronteres a la immigració. Aquesta és l’alternativa real [...].

Un dels resultats de la globalització és allunyar de la vida quotidiana dels ciutadans els centres de decisió sobre moltes coses que afecten la seva vida. El tancament d’una fàbrica es decideix a l’altre costat de l’Atlàntic, o a Corea del Sud, o no se sap a on. Una especulació que fa tombar una moneda neix en algun mercat financer llunyà que es transmet en pocs minuts al mercat local. La política monetària ja no és competència d’un estat, ni la comercial, ni l’agrícola, ni l’exterior, ni la política de defensa, ni gairebé cap política. Tot se n’ha anat cap a Brussel·les o Washington.

Amb la fugida de les competències també hi ha hagut una fugida de responsabilitats. «No podem fer-hi res» o «no podem canviar perquè els mercats financers no ho tolerarien», diuen els polítics. En aquestes circumstàncies no se sap a qui protestar sobre els problemes ni a qui exposar les preocupacions."

L. SEBASTIÁN, «Contra la irresponsabilidad de la globalización», El País, 24 de juny de 2002

1. Resumiu les idees principals del text.

En el text hi ha tres idees centrals.

En la primera l’autor afirma que no es pot anar contra la globalització i n’esmenta exemples.

La segona idea és que amb la globalització els centres de decisió s’han allunyat cada vegada més dels ciutadans.

I la tercera és que la globalització ha comportat una disminució de les responsabilitats, principalment per part dels polítics i governs dels estat.

2.Definiu el concepte de globalització i esmenteu quatre característiques, amb exemples, d’aquest model econòmic.

Caldria dir en la definició del concepte globalització com a mínim, i amb les seves paraules, que avui en dia l’economia dels diferents estats estan integrada en una sol sistema econòmic mundial i que els centres de decisió de l’economia ja no depenen dels estats sinó de les grans empreses multinacionals i dels sistemes financers. També pot dir que la globalització vol dir comprar qualsevol producte fet a qualsevol lloc del planeta.

El comentari de quatre característiques, que poden ser les mateixes del text o altres. Entre altres poden esmentar el lliure mercat, l’ intercanvi de productes per tot arreu, la importància de les transnacionals, lliure circulació de capitals i de persones, monedes úniques i/o convertibles, etc

3. Analitzeu les causes i les conseqüències dels intercanvis desiguals entre els estats del nord i del sud.

En aquesta hauries de citar quines són les causes de l’ intercanvi desigual.
Concretar que els productes que exporten els països subdesenvolupats són recursos naturals ja siguin fonts d’energia (petroli i gas natural); minerals (bauxita, coure, estany, plom, diamants, etc.,) i productes vegetals com el cautxú, cafè, cacauets, fustes precioses, etc. que són de baix preu i han de vendre als mercats mundials a través de les borses dels països del nord.
Mentre que els productes manufacturats (informàtica, electrònica, telecomunicacions, empreses automobilístiques) de major preu són controlades per les principals àrees industrials del món, Europa Occidental, Japó i Amèrica del Nord i pels nous països industrialitzats (NPI). També cal concretar que en l’economia actual existeixen uns fluxos no visibles com el capital i la informació que també son controlats pels estats rics. Per tant entre el centre i la perifèria mundial s’estableixen relacions d’intercanvi desigual ja que els països del centre controlen els preus del mercat i els de la perifèria no, a més els països del centre produeixen productes de preu més elevat que els productes que produeixen els de la perifèria. Les conseqüències d’aquest intercanvi desigual es que la separació entre els estats rics i pobres cada vegada es més important i que els països subdesenvolupats cada vegada estan més endeutats i el seu deute extern cada vegada és més alt. Es valorarà l’anàlisi de les causes i l’anàlisi de les conseqüències i la coherència en l’exposició.

---