La inversió a l'empresa
4. Mètodes de selecció d'inversions
4.2. PAY BACK
El PAY BACK és el termini de recuperació de l’import invertit. En altres paraules, el pay back ens indica el temps que es triga en recuperar el desemborsament inicial.
Variables:
- Import de la inversió inicial (desemborsament inicial)
- Sèrie temporal de cobraments i pagaments.
Càlcul:
- Càlcul dels fluxos nets de caixa de cada període: Cobraments menys pagaments.
- Càlcul del pay back: es sumen els fluxos nets de caixa per ordre cronològic fins que la suma sigui igual a l’import invertit.
Segons el pay back, una inversió és viable si la suma de fluxos nets arriba a recuperar el desemborsament inicial.
Criteri de selecció: Entre diferents alternatives d’inversió es triarà la que tingui un Pay back (termini de recuperació) més curt.
Exemple: Un empresari ha de triar un projecte d’inversió sobre dues alternatives amb les següents dades en €:
Projecte A
|
Cobraments |
Pagaments |
|
| Desemborsament inicial | 55.000 | |
| Any 1 | 70.000 | 50.000 |
| Any 2 | 80.000 | 60.000 |
| Any 3 | 90.000 | 60.000 |
Projecte B
|
Cobraments |
Pagaments |
|
| Desemborsament inicial | 60.000 | |
| Any 1 | 90.000 | 70.000 |
| Any 2 | 100.000 | 70.000 |
| Any 3 + Valor residual | 100.000+10.000 | 80.000 |
Passos:
1. Càlcul dels fluxos nets de caixa
Projecte A
|
Cobraments (1) |
Pagaments (2) |
Flux net de caixa (3) = (1) - (2) |
|
| Desemborsament inicial | 55.000 | -55.000 | |
| Any 1 | 70.000 | 50.000 | 20.000 |
| Any 2 | 80.000 | 60.000 | 20.000 |
| Any 3 | 90.000 | 60.000 | 30.000 |
Projecte B
|
Cobraments (1) |
Pagaments (2) |
Flux net de caixa (3) = (1) - (2) |
|
| Desemborsament inicial | 60.000 | -60.000 | |
| Any 1 | 90.000 | 70.000 | 20.000 |
| Any 2 | 100.000 | 70.000 | 30.000 |
| Any 3 | 100.000+10.000 | 80.000 | 30.000 |
2. Càlcul dels fluxos nets de caixa acumulats (sense comptar el desemborsament inicial)
Projecte A
|
Cobraments (1) |
Pagaments (2) |
Flux net de caixa (3) = (1) - (2) |
Fluxos nets acumulats |
|
| Desemborsament inicial | 55.000 | -55.000 | 0 | |
| Any 1 | 70.000 | 50.000 | 20.000 | 20.000 |
| Any 2 | 80.000 | 60.000 | 20.000 | 40.000 |
| Any 3 | 90.000 | 60.000 | 30.000 | 70.000 |
Projecte B
|
Cobraments (1) |
Pagaments (2) |
Flux net de caixa (3) = (1) - (2) |
Fluxos nets acumulats |
|
| Desemborsament inicial | 60.000 | -60.000 | 0 | |
| Any 1 | 90.000 | 70.000 | 20.000 | 20.000 |
| Any 2 | 100.000 | 70.000 | 30.000 | 50.000 |
| Any 3 | 100.000+10.000 | 80.000 | 30.000 | 80.000 |
3. Cercar interval de temps
Projecte A: Cal recuperar 55.000 €, l’interval està entre els fluxos nets de caixa acumulats 40.000 € i 70.000 €. En una primera aproximació sabem que el pay back està entre 2 i 3 anys.
Projecte B: Cal recuperar 60.000 €, l’interval està entre els fluxos nets de caixa acumulats 50.000 € i 80.000 €. En una primera aproximació sabem que el pay back està entre 2 i 3 anys.
4. Càlcul exacte del pay back
Projecte A: Sabem que els temps de recuperació serà 2 anys més una part fraccionaria de l’any 3.
Càlcul de la part fraccionaria:
El PAY BACK és: 2 + 0,5 = 2,5 anys
Projecte B: Sabem que els temps de recuperació serà 2 anys i una part fraccionaria de l’any 3.
El càlcul de la part fraccionaria:
El PAY BACK és: 2 + 0,33 = 2,33 anys
5. Tria del projecte
Els dos projectes d'inversió són viables segons el mètode pay back, ja que els dos recuperen el desemborsament inicial.
D'entre els dos projectes, l'empresa triarà el projecte B, perquè té un pay back (termini de recuperació) més curt.
Crítica del mètode PAY BACK:
- Mètode estàtic, considera que tots els fluxos de caixa tenen el mateix poder adquisitiu. Per exemple, considera que té el mateix valor un flux net de caixa de 10.000 el primer any que un flux de caixa de 10.000 el cinquè any.
- No considera les diferents estructures de fluxos anteriors al termini de recuperació de la inversió. Per exemple, considera indiferents els projectes A i B
Projecte A Projecte B
D = 50.000 D = 50.000
Q1 =25.000 Q1 =15.000
Q2 =10.000 Q2 =10.000
Q3 =15.000 Q3 =25.000
Q4 =25.000 Q4 =25.000
Tenen el mateix pay back (3 anys) però l'estructura financera del projecte A és preferible a la del projecte B (el primer flux de caixa és més alt)
- No considera els fluxos posteriors al període de recuperació. Per exemple, considera indiferents els projectes A i B
Projecte A Projecte B
D = 50.000 D = 50.000
Q1 =25.000 Q1 =25.000
Q2 =10.000 Q2 =10.000
Q3 =15.000 Q3 =15.000
Q4 =25.000 Q4 =100.000
Tenen el mateix pay back (3 anys) però l'estructura financera del projecte B és preferible a la del projecte A (l'últim flux de caixa, posterior al pay back, és molt més elevat)
- Cerca més la liquiditat que la rendibilitat.
- Òptim per inversions d’alt risc, en les quals interessa saber quant es trigarà en recuperar la inversió.
- És senzill i de fàcil càlcul.