Tema 2. La inflació, l'atur i els cicles econòmics.

Encara que les economies segueixen una tendència creixent amb el temps, no acostumen a fer-ho d’una manera uniforme, sinó que es produeixen alts i baixos. Els
economistes han estudiat l’evolució del PIB dels països més desenvolupats al llarg de la història observant que el seu creixement segueix un comportament cíclic alternant fases expansives amb fases de recessió. Aquestes oscil·lacions de l’activitat econòmica constitueixen els anomenats cicles econòmics.

Els cicles econòmics són fluctuacions de l’activitat econòmica global que afecta a tots els sectors productius i simultàniament a la majoria de les variables o indicadors
econòmics ( PIB, nivell de desocupació, taxa d’inflació ).

Els cicles econòmics són força irregulars quant a la durada i també quan a la desviació de la producció efectiva respecte de la producció potencial, però en tot cicle econòmic s’observen unes característiques o fases comuns: -cim o auge -recessió -fons o depressió -expansió

►Auge o cim: És el punt més alt del cicle. Es donen signes de “sobrescalfament” de l’economia: manca de mà d’obra (sobre tot qualificada), possible escassetat de matèries primeres. Com que la majoria dels recursos disponibles estan sent utilitzats, la producció només pot augmentar mitjançant noves inversions que augmentin la productivitat de la mà d’obra ja emprada, inversions que necessiten temps per fer-se efectives. Els costos augmenten i els preus pugen.
►Recessió: És la fase descendent del cicle. Es pot produir de manera suau o abrupta. En aquest cas es parla de crisi. La recessió es sol iniciar amb la caiguda de la inversió empresarial motivada pel canvi en les expectatives del creixement continu de les vendes per part dels empresaris, i per una certa saturació de la  demanda. La producció cau i l’ocupació disminueix. Amb l’ocupació cau també la renda familiar i per tant la demanda baixa encara més. Moltes empreses tenen pèrdues i han de tancar. Això realimenta el procés.
►Depressió o fons: És el punt més baix del cicle. Es caracteritza per un alt nivell d’atur i una demanda molt baixa. Hi ha una quantitat important de capacitat productiva no utilitzada, que unida a les pobres expectatives fan que les empreses no s’arrisquin a fer noves inversions.
►Recuperació o expansió: És la fase ascendent del cicle. Alguns factors que inverteixen la situació serien la necessitat de substituir els béns de capital envellits i les expectatives més optimistes. L’augment de la inversió estimula la producció, la ocupació, la renda i el consum. Es fan noves inversions per satisfer l’augment de la demanda i d’aquesta manera s’estimula de manera forta l’activitat econòmica.