Tema 2. La inflació, l'atur i els cicles econòmics.

Segons aquestes teories, el creixement del preus es deu a l’evolució de la demanda agregada en una situació que supera a la capacitat de producció de l’economia (oferta agregada).

Un augment de qualsevol dels components de la DA (consum privat, despesa pública, inversió empresarial i/o exportacions) origina un desplaçament a la dreta de la corba de DA i un augment del PIB d’equilibri i una pujada del nivell general de preus.                 

Keynesians: per als keynesians, l’origen de la inflació es troba en augments de la demanda agregada que no poden ser satisfets a causa d’una oferta insuficient.

L’explicació és que quan una economia està propera a la plena ocupació dels factors productius, és difícil que pugui augmentar la producció (l’oferta) per satisfer un creixement de la demanda. En aquesta situació, l’excés de demanda pressionarà els preus a l’alça (recordeu el tema del funcionament del mercat)   

Monetaristes: els seguidors d’aquesta teoria (neoliberals de l’escola de Chicago, amb Milton Friedman al front d’ells) expliquen el comportament de la DA i per tant de la inflació per un augment de l’oferta monetària (la quantitat de diners que circula en una economia) superior a l’increment de la producció real de l’economia.

L’explicació és que més quantitat de diners per comprar el mateix nombre de béns porta a pagar més pels mateixos béns i per tant a una pujada del preu d’aquests.

Aquestes teories expliquen la inflació com a conseqüència de l’augment dels costos d’un o més factors deproducció (els salaris, les matèries primeres, l’energia, el tipus
d’interès...). Les empreses intentaran traslladar aquest increment de costos al consumidor mitjançant la pujada dels preus.

L’increment del costos de producció origina un desplaçament a l’esquerra de la corba de OA, una disminució del PIB d’equilibri i una pujada del nivell general de preus.               

Sovint s’argumenta que el principal factor de producció que incideix en la inflació de costos és el treball: davant  d’augments dels preus, els sindicats reclamen pujades salarials per a mantenir el poder adquisitiu. Aquests augments salarials incideixen en els costos de producció i es reprodueix el procés, cosa que desencadena la inflació de costos en l’anomenada espiral salari-preus.