eines i materials

 

 

La tinta és una substància de consistència líquida que tenyeix la superfície on s'aplica. Està composta per **colorants** amb els quals s'ha tenyit un medi líquid ja sigui aigua amb goma aràbiga, alcohols o d'altres.

 

Els egipcis, els grecs i els romans la feien servir utilitzant plomes de canya per a escriure sobre papir o pergamí.

 

A Europa des del segle VII s'usava la ploma d'au. Els monjos treballaven amb ploma per a reproduir i fer llibres i pàgines miniades (**miniatures**). Per altra banda era l'estri utilitzat en tots els àmbits per a l'escriptura.

 

La ploma fou àmpliament usada fins a la invenció del “plomí” d'acer cap a inicis del segle XIX, posteriorment apareixeran diferents tipus de punta, fins a arribar a l'estilogràfica o a les plomes amb dipòsit. Més endavant, amb la invenció de la **litografia** i de la fotomecànica va ésser possible reproduir els dibuixos fets a tinta conservant gran part de les seves qualitats. Aquesta tècnica ha servit al llarg de la història de la producció artística per a realitzar apunts i **esborranys**. Sobretot ha estat emprada en el cap de la il·lustració de llibres, en el còmic...

 

Els artistes del segle XX s'han servit també d'aquest mitjà en molts dels seus dibuixos.

Il·lustració de Kerby Rosanes, publicat a pondly.com.

 

La tinta pot aplicar-se de moltes maneres:

• amb pinzells,
• esponges,
• canyes,
• plomes o “plumilles”, amb retoladors. 

Normalment totes es dilueixen en aigua. La coneguda tinta xinesa de color blau/negre es troba ja dissolta però també es pot adquirir en barra que després es dilueix. Algunes tintes de dibuix les podrem adquirir en pots amb comptagotes.

 

Existeix també una gran gamma de tintes de colors algunes transparents i d'altres més opaques.

 

També es poden trobar tintes a base d'alcohols, com les dels retoladors, que s'evaporen i s'assequen molt ràpidament.

 

 

Plomes

Són petites puntes metàl·liques que permeten que la tinta surti mesuradament.

Aquestes s'adapten a un mànec per a poder dibuixar amb elles.

 

N'hi ha de diferents mides i formes segons el tipus de línia que es vulgui aconseguir. Existeixen plomins que s'han d'anar sucant a la tinta o d'altres amb un dipòsit incorporat.

 

 

 

Així mateix, podem usar pinzells per a treballar amb tinta. Els més utilitzats són els pinzells de pèl tou.

 

I a retoladors calibrats per a treballs de precisió.

 

 

 

Papers

Cal vigilar quines superfícies s'utilitzen, ja que han de ser prou absorbents perquè no quedin arrugades quan hi apliquem la tinta sobretot si es treballa diluint-la molt. En canvi, en el cas d'un dibuix precís a línia, cal vigilar que el paper no sigui molt porós, ja que la línia es pot estendre ràpidament o si treballem amb ploma pot quedar enganxada al paper si la superfície d'aquest no és una mica dura.

Altrament si es vol treballar amb pinzell i amb molta aigua cal un paper més absorbent i és aconsellable tensar-lo a un tauler o mullar-lo prèviament.

La tinta no és transparent i per tant, el traç, tapa el que hi ha a sota. Per tant per a aconseguir diferents tonalitats de gris caldrà jugar amb la combinació entre traç i espai buit.

 

Treballant amb tinta es pot:

• Realitzar un dibuix directe o traçar amb llapis unes línies guies abans d'aplicar la tinta.
• Crear diferents tipus de línies, fer trames i ratllats curts o llargs, puntejats...
• Treballar la tinta com una aiguada utilitzant el pinzell i tenint en compte l'absorció del paper.
• Crear textures fent reserves, imprimint alguna cosa molla de tinta, fent esquitxos amb un raspall de dents...
• Jugar amb els contrastos de blanc i negre o amb els degradats per a aconseguir formes i volums.
• Per a treure alguna taca ja realitzada i encara no seca, ho hem de fer amb aigua i paper assecant i eliminar l'ombra amb la goma d’esborrar.