Instal·lacions de l’habitatge

Introducció

La instal·lació de la xarxa d’evacuació d’aigües en un habitatge és necessària des del punt de vista de mantenir una higiene. L’aigua que entra ha de sortir després d’acomplir la seva missió. Les aigües dels habitatges van a parar a la xarxa de clavegueram urbana i abans d’abocar-se al riu o al mar passen per la depuradora que la netejarà per poder-la vessar adequadament al medi natural sense contaminar. No tota l’aigua es llença sinó que una part es potabilitza, s’emmagatzema i es bombeja un altre cop per ser consumida per les persones.

Conceptes bàsics

Aigües negres: És l’aigua que surt del vàter, amb alt contingut de bacteris i residus fecals.

Aigües brutes: És l’aigua que surt de rentar-nos i que arrosseguen elements dissolts com grasses, sabons, etc.

Aigües blanques: Són les que procedeixen de la pluja o de la neu. Aquesta podria tenir un ús pel reg però no és potable. De fet hi ha instal·lacions que emmagatzemen aigua de pluja per després utilitzar-la per regar, netejar el cotxe, o si es disposa d’un sistema de potabilització, per veure.

El pendent hidràulic: És la diferència d’alçada necessària perquè pugui circular l’aigua sense ajuda externa des de la superfície lliure del líquid, en caiguda lliure, fins al començament de la canonada de desguàs.

Universitat Politècnica de Cartagena

Imatge 1. Pendent hidràulic de descàrrega.

El sifonat: Es basa en el fenomen físic següent; tenim un dipòsit ple d’aigua i volem treure l’aigua sense utilitzar un mitjà mecànic o bolcant el dipòsit, llavors podem utilitzar un tub, l’omplim d’aigua i el situem un dels seus extrems, formant una “U”, dintre del dipòsit i l’altre extrem fora a una alçada inferior a la del fons del dipòsit. Per diferència d’alçada es produeix una circulació d’aigua fins que el dipòsit queda buit.

És important tenir en compte que el sifó no funcionaria, en el cas que hi hagués qualsevol forat en la canonada que posés el tub a pressió atmosfèrica.

El tancament hidràulic: S’utilitza per aïllar l’olor provinent de la claveguera. Consisteix a aconseguir una quantitat d’aigua emmagatzemada a la mateixa canonada de desguàs que impedeixi la pujada del gas pudent i així evitar sortir a l’habitatge.

Universitat Politècnica de Cartagena

Imatge 2. Exemple d’un tancament hidràulic d’un sifó de lavabo.

El tancament hidràulic en un vàter: El vàter és un element important de producció d’olors si no es cuida i s’instal·la de forma adequada. Els vàters actuals porten incorporats en la seva forma un tancament hidràulic, però com funciona?

El procés d’evacuació i succió de les restes fecals es produeix gràcies a un buidatge del tanc d’aigua (15-20 litres) a una velocitat de 2 l/s provocant un ompliment sobtat del vas, el sifó arrossega les restes fecals en suspensió, el tancament hidràulic es restitueix i es produeix una succió per la caiguda d’aigua pel desguàs.

Imatge 3. Funcionament d’un vàter sifònic. Universitat Politècnica de Cartagena

Components principals d’una xarxa interior d’evacuació

La xarxa interior consta de tres parts fonamentals:

1- Canonades d’evacuació.

2- Elements auxiliars: tancaments hidràulics, sifons, embornals i arquetes.

3- Xarxa de ventilació.

* Canonades d’evacuació: Aquest grup el formen els desguassos, les derivacions, els baixants i els col·lectors.

Desguassos: Canonada que surt del sanitari i desemboca a un altre de diàmetre superior.

Derivacions: Canonada horitzontal amb un pendent entre 2,5 – 10% que s’instal·len sota el sostre, penjades amb brides o encastades. Les diferents derivacions dels aparells poden anar directament a un baixant o abans connectar-se a un pot sifònic.

Imatge 4. Conjunt de canonades d’evacuació. Universitat Politècnica de Cartagena

	Baixants: Canonades verticals que recullen l’aigua de les derivacions i les descarreguen als col·lectors. Són tubs verticals sense colzes amb diàmetre constant o més gran si fos necessari per a l’augment de cabal.   Un dels principals problemes és mantenir l’estanqueïtat de les juntes, això s’aconsegueix perquè un tub encaixa sobre l’altre i es cobreix amb un cordó de material.
Imatge 5. Junta del baixant. Universitat Politècnica de Cartagena

Col·lectors: Són tubs horitzontals amb un pendent superior a l'1,5% que recullen les aigües dels baixants per dirigir-los fins al clavegueram.

Escomesa: És el pou de registre que recull les aigües dels col·lectors d’un edifici i per gravetat connectarà a la xarxa general. El diàmetre mínim és un tub de 200 mm. Normalment se situa en un celobert.

* Elements auxiliars: Són els accessoris que permeten el bon funcionament del sistema d’evacuació.

Sifons: És l’element que evita la sortida d’aire pudent a través dels aparells sanitaris.   Ha de permetre que surtin les restes sòlides i impedir l’acumulació i obstrucció.   Perquè funcioni correctament ha de mantenir el pendent hidràulic jugant amb la cota de tancament que ha d’estar entre 5 – 10 cm.
	Imatge 6. Cota de tancament d’un sifó. Dibuixat per Eloy Muñoz.

Alguns aparells sanitaris com el vàter ja porten el sifó incorporat.

Imatge 7. Cota de tancament d’un sifó d’un vàter. Universitat Politècnica de Cartagena

El sifó d’ampolla també s’utilitza molt en l’aigüera i safareig, connecta una sortida vertical amb el desguàs horitzontal.

Imatge 8. Sifó d’ampolla. Universitat Politècnica de Cartagena

Canaló pluvial: És una canal amb forma de mitja canya que se situa sota la volada de la teulada i serveix per a la recollida de l’aigua de pluja que cau per una canonada vertical i que al final acaba en un colze per tal de trencar la caiguda lliure de l’aigua.

Imatge 9. Canaló pluvial. Universitat Politècnica de Cartagena

Arquetes i pous: Canalitzen les aigües que aporten els col·lectors i faciliten el seu desguàs cap al clavegueram. A continuació es posa un exemple de com quedarien les diferents arquetes en una planta baixa.         Imatge 10. Distribució arquetes planta baixa. (mirar l'enllaç en gran). Universitat Politècnica de Cartagena

A la imatge es veu com les diferents arquetes connecten i dirigeixen les aigües cap a la claveguera. Les arquetes de peu de baixant es connecten a l’arqueta principal i d’aquí a la canonada principal. El baixant de pluvials acaba en una arqueta que es connecta a una arqueta intermèdia per acabar a l’arqueta principal. Els embornals recullen l’aigua de pluja i la porten a una arqueta sifònica connectada amb l’arqueta principal.

* Xarxa de ventilació: Són unes canonades que es disposen de forma paral·lela a les d’evacuació que permeten eliminar l’efecte èmbol que es produeix en les descàrregues i també eviten el buidatge del tancament hidràulic dels aparells sanitaris de les plantes inferiors de l’edifici.