Instal·lacions de l’habitatge

1. Instal·lacions característiques d'un habitatge.

Hi ha instal·lacions que són essencials per viure com per exemple: el subministrament d’aigua i d’electricitat. Les altres acaben de donar el confort necessari per portar una vida millor.

Les instal·lacions d’un habitatge són:

* Instal·lació elèctrica: Està formada per un equip de protecció o quadre elèctric general, elements de control (endolls, interruptors) i una xarxa de cables (normalment encastats a la paret)  que ens porten l’electricitat a les diferents habitacions de l’habitatge. És necessària per a poder endollar els diferents electrodomèstics i aparells elèctrics.

* Instal·lació d’aigua sanitària: Està formada per canonades, de coure, d’aigua calenta, per un costat i freda per l’altre que de forma contínua ens permeten tenir aigua potable al nostre habitatge. L’aigua és fonamental per veure i netejar-nos, d’això depèn tenir una bona salubritat del nostre habitatge. Per tant és una instal·lació necessària.

* Instal·lació d’evacuació d’aigües: Està formada per canonades de PVC que permeten l’evacuació de les aigües grises i negres del nostre habitatge. Desguassen directament al sistema de clavegueram de l’edifici i per evitar olors s’ha de col·locar un sifó. Aquesta instal·lació és fonamental per al manteniment d’una bona salubritat de l’habitatge.

* Instal·lació de calefacció: El tipus més comú és per aigua calenta i radiadors. Aquesta instal·lació no és bàsica però depèn del lloc geogràfic sí que pot ser-ho. L’aigua s’escalfa per un escalfador d’aigua que funciona cremant gas, l’aigua calenta circula per un circuit tancat i deixa anar la calor pels radiadors, l’aigua retorna a l’escalfador.

* Instal·lació de gas: El gas es distribueix a partir del comptador i alimenta l’escalfador d’aigua i la cuina. Per un habitatge no és totalment necessari aquesta instal·lació, però sí que és necessari tenir gas i en molts habitatges utilitzen bombones de butà.

* Instal·lació d’aire condicionat: Climatitzar l’aire de dintre del nostre habitatge pot donar més confort durant l’estiu, encara que no es considera una instal·lació indispensable.

* Instal·lació domòtica: Aquesta instal·lació es refereix a la instal·lació del control dels diferents electrodomèstics i elements de l'habitatge a través de sensors i actuadors.

A continuació anem desgranant i entrant en cadascuna d’aquestes instal·lacions.

1.1. Instal·lació elèctrica

Introducció

A partir dels anys 50 comença a incrementar-se el consum elèctric, això implica establir una sèrie de normes que regulen l’ús d’aquesta energia en habitatges, edificis, enllumenat públic i indústries. El compliment de les normes donen més fiabilitat, seguretat i qualitat en el subministrament.

La norma fonamental en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió és el REBT (Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió). Aquest reglament juntament amb les normes UNE i les normes específiques de les empreses distribuïdores donen la seguretat que no tindrem cap problema ni en generarem a l’hora d’utilitzar-la.

La baixa tensió es refereix a instal·lacions elèctriques amb tensió nominal de 1000 volts en alterna i 1500 volts en contínua.

Grau d’electrificació (ICT-BT-10)

Segons la previsió de càrrega de l’habitatge (es refereix a la potència instal·lada) hi ha dos graus:

* Grau bàsic: Ha de permetre l’ús bàsic dels aparells comuns de l’habitatge.

* Grau elevat: Ha de permetre la instal·lació de sistemes de calefacció i aire condicionat elèctric o superfícies d’habitatge superiors a 160 m².

La majoria dels habitatges que coneixem se situen al grau d’electrificació bàsica.

Previsió de potència (ITC-BT-25)

En el moment que un promotor construeix un edifici, ha de preveure la potència màxima que instal·larà i comunicar-la a l'empresa subministradora, aquesta no serà inferior a 5750 W a 230 V pel grau bàsic. És independent de la potència que contractarà després l’usuari, que segurament serà inferior. Als habitatges de grau elevat, la potència seria de 9200 W.

Pel nostre cas, el més habitual, són un màxim de 5750 W. Això implica la instal·lació al quadre general d’un interruptor general automàtic (IGA) de 25 amperes.

Parts d’una instal·lació elèctrica.

Consta de dues parts, escomesa que pertany a l’empresa subministradora i instal·lació d’enllaç que és responsabilitat de l’abonat.

Ens interessa més la instal·lació d’enllaç que és la que uneix la caixa general de protecció amb les instal·lacions interiors dels usuaris. De forma pràctica és la que distribueix l’electricitat de l’entrada de l’edifici al nostre quadre elèctric.

Parts d’una instal·lació d’enllaç, Caixa General de Protecció (CGP), Línia General d’Alimentació (LGA), Comptadors (CC), Derivació Individual (DI), Caixa per Interruptor General de Potència (ICP), Dispositius Generals de Comandament i Protecció (DGMP)

El següent esquema mostra una instal·lació d’enllaç per a dos usuaris.

Dibuixat per Eloy Muñoz

Caixa General de Protecció

Són les caixes que donen allotjament als elements de protecció de les línies generals d’alimentació. (ITC-BT-13)

La instal·lació es fa en façanes exteriors i llocs d’accés permanent.

Caixes de Protecció i Mesura.

Són les caixes que s’instal·len quan existeix un o dos usuaris. (ITC-BT-12). Els dispositius de lectura s’instal·laran entre 0,7 m i 1,8 m d’altura. La capsa tindrà una superfície transparent que permeti la lectura i serà resistent als rajos UV.

Línia General d’Alimentació.

És la que enllaça la Caixa General de Protecció amb la centralització de comptadors.

El traçat d’aquesta línia serà el més curt i recte possible travessant les zones de consum. La línia va entubada dintre d’una canonada protegida en contra del foc. Els conductors a utilitzar seran de coure o alumini amb una tensió 0,6/1 kV.

Derivacions individuals.

Subministra energia a una instal·lació d’usuari. S’inicia a l’embarrat general i compren els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius de comandament i protecció. (ICT-BT-21). Els cables entubats en una canonada metàl·lica van dintre d’una canal protegida contra el foc i cada 15 m s’ha d’instal·lar una caixa de registre.

Comptador

És l’aparell que mesura l’energia elèctrica subministrada a l’usuari. Hi ha de dos tipus: * D’energia activa: registra la quantitat d’energia subministrada en kW.h. * D’energia reactiva: no és habitual en habitatges, és més per la indústria que té receptors inductius. Mesura el factor de potència mig.   El comptador més utilitzat és el d’inducció per a corrent altern.   El disc del comptador gira amb una velocitat que depèn del que hi hagi connectat.   Les voltes són traduïdes en energia a través d’un mecanisme que se'n diu integrador.

sedl.at

 

Dispositius Generals de Comandament i Protecció. Interruptor General de Potència. (ICP)

Estan situats a l’entrada de la derivació individual. Es troba precintat per la companyia de subministrament elèctric i és el primer interruptor que conforma el quadre general de protecció. Serveix per poder tallar el corrent elèctric si en un punt de la instal·lació hi ha un curtcircuit i s’arriba a 4500 amperes.   També limita la potència d’entrada segons hem contractat amb la companyia.

manomano.es

 

Interruptor diferencial. (ID)

Se situa després de l'ICP, en el Quadre Elèctric General de Protecció. Ens protegeix dels contactes indirectes (quan hi ha una derivació a terra a través d’una carcassa metàl·lica) i també de contactes directes (quan alguna persona toca un conductor que porta corrent).   S’instal·la un cada cinc interruptors magnetotèrmics. El diferencial detecta la diferència d’intensitat entre la fase i el terra del circuit que està protegint.

peclights.com

Això vol dir que si hi ha una diferència d’intensitats entre fase i neutre, es produeix una diferència en el flux magnètic que genera una tensió induïda a l’enrotllament que produeix el disparament d’un relé produint així el tall del corrent elèctric.

Per a l’habitatge utilitzarem els de major sensibilitat, que detecti 30 mA o 10 mA.

Disposa d’un botó per fer saltar el diferencial i així comprovar si el seu funcionament és correcte. Si en prémer salta, llavors està en bon estat i si no llavors s’hauria de canviar perquè no ens protegeix.

Interruptor magnetotèrmic Automàtic. (PIA)

Se situen darrere de l'ID, dintre del Quadre General de Protecció, tants com circuits elèctrics tingui l’habitatge.   Serveix per sectoritzar els circuits de l’habitatge. Per exemple, la instal·lació de la cuina aniria a un únic diferencial, els endolls de les habitacions a un altre, la il·luminació del pis a un altre, etc.   Està format per un tipus de protecció magnètic i tèrmic. El sistema tèrmic està compost per un bimetall pel qual passa el corrent del circuit i s’encarrega de protegir-nos de sobrecàrregues (és a dir, si connectem més potència de la que aguanta). El sistema magnètic està format per una bobina que s’encarrega dels curtcircuits.

20min.ch

1.2. Instal·lació d'aigua sanitària

El subministrament d’aigua potable és un dels principals perquè una ciutat pugui funcionar com a tal. En el temps dels romans, era la principal, si no hi havia aigua, no hi havia ciutat i de fet l’aigua la feien arribar a través dels aqüeductes, les primeres grans obres d’enginyeria hidràulica.

Una gran ciutat necessitaria de 250 a 300 l/hab. i dia. Multipliqueu pel nombre d’habitants (5600 milions) de Barcelona ... Això dona una barbaritat de litres al dia (168000 milions de litres dia).

Els que dissenyen la xarxa de subministrament d’aigua han de tenir en compte: la pressió mínima, el tipus de consum i la simultaneïtat en la utilització.

La pressió que hem de tenir per alimentar un punt de consum des de l’escomesa del nostre edifici es calcula utilitzant la fórmula:

P = 1,2 · H + 10 m.c.a          H és l’alçada on volem arribar.

La pressió a una aixeta normal hauria de ser de 5 m.c.a i de 7 m.c.a per a un fluxor. La velocitat de l’aigua per dintre de la canonada no ha de superar els 2 m/s per evitar sorolls.

Quins elements formen la instal·lació interior general?

Des de l’escomesa entra una canonada a l’edifici que es distribueix en: distribuïdors, columnes o muntants, derivacions i ramals.

* Distribuïdors: Canonada horitzontal que uneix el comptador general o clau de pas fins al peu de les columnes. La distribució es fa a partir de la bateria de comptadors situada a la planta baixa de l’edifici.

* Columnes o muntants: És la canonada que surt després del comptador i porta l’aigua fins a l’alçada de l’usuari fins a una vàlvula de pas. La canonada se subjecta mitjançant brides a la paret vertical de l’edifici o a través de calaixos de registre.

* Derivacions: Són les canonades que parteixen en horitzontal de les columnes i subministren l’aigua a l’abonat, poden anar encastades o amb un calaix de registre o bé sota el forjat. Aquestes derivacions han d’estar situades a un nivell superior als dels sanitaris i des d’aquí distribuir pels ramals de forma descendent fins a les aixetes dels sanitaris. Al principi d’aquesta es disposa, almenys, d’una clau de pas.

* Ramals: Són les canonades que connecten la derivació amb cadascuna de les aixetes.

Com és el circuit interior?

Hi ha una sèrie de consells que cal tenir en compte, si dissenyem o si només mantenim la nostra instal·lació:

a- A l’entrada de cada element de la instal·lació caldrà disposar d’una clau de pas.

b- El ramal se subjectarà de forma que no tingui una flexió superior a 2 mm.

c- No s’ha de recolzar cap component que porti electricitat.

d- Cal instal·lar vàlvules de retenció per evitar el retorn d’aigua usada o escalfada.

e- Els sorolls produïts pel pas de l’aigua es produeixen per tenir una velocitat alta en la canonada i per tenir les aixetes mig obertes, per això és aconsellable reduir la pressió a l’entrada de la instal·lació amb una vàlvula limitadora de pressió.

Podem classificar els sistemes de distribució segons sigui per molts o pocs usuaris:

Font: Dibuixat per Eloy Muñoz

1- Sistema de conduccions separades. Aquest independitza cada subministrament amb una canonada única. Té l’avantatge de ser poc sensible a les variacions de pressió produïdes per variacions en el consum. L’inconvenient és que té un preu elevat perquè utilitza peces de fontaneria especial.

Font: Dibuixat per Eloy Muñoz

2- Sistema de conduccions col·lectives. És la més econòmica, però disminueix la pressió en tots els punts quan s’utilitza un qualsevol.

També podem classificar la distribució segons la seva forma: en anell o en xarxa.

1- Sistema en anell. Es fa en edificis on s’ha de mantenir un subministrament amb un elevat nivell de seguretat. Ens permet sectoritzar i tallar per trams el subministro. Aquest tipus d’instal·lació se sol fer en edificis sanitaris, residencials i públics.

2- Sistema en xarxa. S’utilitza als habitatges. És el més econòmic i funcionarà correctament sempre que hi hagi suficient pressió i estiguin ben dimensionats els cabals. Aquest sistema comença en una canonada d’entrada que subministra a tot l’habitatge i que després d’una vàlvula de pas parteixen tots els ramals a les aixetes dels aparells o sanitaris. Si es vol arreglar qualsevol aparell o part, cal que tanquen la clau de pas de tot el pis.

Font: Dibuixat per Eloy Muñoz

Un altre tipus de classificació de les instal·lacions d’aigua és considerant com s’efectua el subministrament: ascendent o descendent.

1- Instal·lació ascendent. Aquesta no és la més aconsellable, però com que és la més econòmica és la que més s’utilitza. Consta d’un dipòsit que abasteix la xarxa i amb l’ajuda d’un equip de bombeig subministra aigua als habitatges per sobre d’ell. Un desavantatge gran és quedar-se sense electricitat perquè això farà que l’edifici no tingui aigua.

Font: Dibuixat per Eloy Muñoz

Imatge 1 – Sistema de distribució d’aigua ascendent amb comptadors centralitzats.

Aquesta opció té dues modalitats, una que centralitza els comptadors en planta baixa i l’altre que disposa d’un muntant general i un comptador en cada planta.

Les plantes superiors depenen del consum de les plantes inferiors i a les hores de màxim consum es poden trobar sense pressió, així que es necessiten reguladors de pressió i equips de suport.

Del tipus ascendent podem trobar-nos amb tres tipus: instal·lació unitària, partida i dividida.

a)      Instal·lació unitària: A la planta baixa s’instal·la un dipòsit trencador de pressió, a partir del qual es bombeja a les plantes superiors per un muntant ascendent i el sobrant torna a caure al dipòsit.

b)      Instal·lació partida: Es realitza a edificis de gran altura. Es disposa de tants dipòsits trencadors de pressió com mòduls partits necessitem. Cada part s’abasteix del seu dipòsit i puja l’aigua bombejada pel seu muntant ascendent.

c)       Instal·lació dividida: Cada nombre determinat de plantes se situen dipòsits i mitjançant grups de bombeig més petits s’abasteixen les plantes superiors i el dipòsit corresponent. Aquest sistema s’utilitza per edificis d’altura considerable i per evitar instal·lar grans grups de bombeig.

Imatge 2 – Instal·lació unitària d’aigua	Imatge 3 – Instal·lació partida d’aigua.	Imatge 4 – Instal·lació dividida d’aigua.

Font: Dibuixat per Eloy Muñoz

2- Instal·lació descendent. L’aigua es distribueix de dalt cap a baix. Aquest sistema és molt silenciós i permet mantenir una pressió uniforme del valor corresponent a l’alçada del dipòsit. El dipòsit té un sistema de boia o flotador, per parar d’omplir i un sobreeixidor.

Imatge 5 – Sistema de distribució d’aigua descendent. Font: Dibuixat per Eloy Muñoz

Instal·lació d’aigua calenta.

L’aigua freda arriba a l’escalfador que escalfa la canonada cremant gas. A partir d’aquí surt un nou circuit que distribueix l’aigua als elements de la instal·lació. Necessitem l’aigua calenta a la cuina i als lavabos. La temperatura de l’aigua calenta no pot superar els 40 ^oC quan surt d’una aixeta.

Mirar l'enllaç de la instal·lació.

Instal·lació d’aigua calenta i freda en cuina i bany

A continuació es mostra un exemple d'instal·lació d’aigua en una planta pis d’un habitatge.

Font: recursostic.educacion.es

Els components de la instal·lació.

Canonades d’aigua.

El material més utilitzat fins fa gairebé poc per les conduccions d’aigua era el Plom. EL principal avantatge era la seva facilitat en la manipulació. Ara és un material prohibit, ja que l’òxid de plom presenta molta toxicitat i plom en si mateix és un metall pensant que el nostre cos no és capaç d’expulsar, per tant es va acumulant.

La composició de l’aigua fa que alguns materials siguin incompatibles, per exemple l’acer galvanitzat és incompatible amb les aigües dures i coure amb les aigües amoniacals, per tant no l’instal·larem al desguàs d’un vàter.

Canonades de coure: Són les més utilitzades, estan formades per coure desoxidat al fòsfor i es troben de dos tipus, dur i recuit. La canonada de coure dur no té tractament tèrmic i la seva rigidesa l’adquireix per estirament en fred. La recuita s’ha escalfat fins a 500 ^oC i refredat de cop, així s’aconsegueix un material més mal·leable.

Les unions d’aquests conductes es fan per soldadura capil·lar mitjançant ràcords de compressió.

Ràcords de compressió: Són accessoris que no es poden modificar i la unió es produeix per compressió gràcies a la femella que es rosca al tub. No es recomana si aquesta va encastada.

Font: pxHere.com

Soldadura capil·lar: S’utilitzen maneguets prefabricats que s’uneixen mitjançant soldadura en estat líquid que enganxa per les folgances entre tub i maneguet.

Font: pxHere.com

Canonades d’acer: L’acer més utilitzat en fontaneria és l'acer galvanitzat. Els tubs s’uneixen amb unions roscades protegides amb tefló. Aguanta pressions de 15 kg/cm², i no s’aconsella instal·lar amb canonades de coure, ja que es produeix el fenomen d’oxidació corrosió en formar-se una pila elemental.

Canonades de plàstic: El material més utilitzat és el PVC (clorur de polivinil) i substitueix als tubs metàl·lics per les seves propietats anticorrosives, aïllants i més lleuger. Les unions són encolades.

Un altre plàstic que s’utilitza és el PE (polietilè), més resistent i es pot unir utilitzant terminacions roscades, encolades o soldades si els diàmetres són grans.

Un desavantatge important d’aquests plàstics és que la temperatura no es recomana que sigui més alta que 87 ^oC. A la imatge podem observar la combinació de diferents materials; acer, coure, plàstic i una canonada de coure al darrere.

Font: pxHere.com

Vàlvules

Les vàlvules s’utilitzen en la instal·lació per a aïllar una línia i poder fer una reparació, com a reguladores de cabal, per obligar a circular a l’aigua en un sol sentit, per protegir a la canonada de sobre pressions degudes a l’augment de temperatura, per regular la pressió i mantenir-la constant, per poder eliminar l’aire d’un tram de canonada, etc.

L’equivalent elèctric seria un interruptor.

Clau de pas

És una vàlvula d’esfera flotant que també s’anomena “tot o res”. Consisteix en una esfera foradada que quan coincideix amb el cilindre de la canonada deixa passar l’aigua i quan aquest cilindre queda perpendicular llavors tanca el pas. El tancament el fa perquè l’esfera queda pressionada sobre unes juntes de plàstic. La instal·lació d’aquesta acostuma a ser a l’entrada del nostre habitatge.

Font: feca.cat                      

Font: Dibuixat per Eloy Muñoz

Vàlvula de retenció o antiretorn

Evita el retorn de l’aigua dintre d’una canonada, és a dir, només hi ha un sentit de circulació. Consta d’una comporta interior articulada que es tanca per pressió si l’aigua intenta retornar.

Font: Viquipèdia            Font: Dibuixat per Eloy Muñoz

A la següent imatge podem veure un dels usos de la vàlvula anti retorn, per evitar que hi hagi un reflux d’aigües grises i negres.

Font: Chronos

Vàlvula de seguretat   Protegeix un dipòsit, una canonada o un sistema de bombeig gràcies al fet que deixa sortir aigua quan la pressió puja de forma inesperada.   La molla pressiona l’obturador i es manté tancada a la pressió de funcionament, fins que aquesta puja inesperadament, obre i iguala la pressió de la canonada a la pressió atmosfèrica.

Font: Viquipèdia

Vàlvula reductora. Font: Dibuixat per Eloy Muñoz

Redueix la pressió aigües avall segons la graduem. Pot ser necessària en instal·lacions on la pressió d’aigua tingui oscil·lacions a causa del consum.

 Font: tuandco.com

1.3. Instal·lació d'evacuació d'aigües

Introducció

La instal·lació de la xarxa d’evacuació d’aigües en un habitatge és necessària des del punt de vista de mantenir una higiene. L’aigua que entra ha de sortir després d’acomplir la seva missió. Les aigües dels habitatges van a parar a la xarxa de clavegueram urbana i abans d’abocar-se al riu o al mar passen per la depuradora que la netejarà per poder-la vessar adequadament al medi natural sense contaminar. No tota l’aigua es llença sinó que una part es potabilitza, s’emmagatzema i es bombeja un altre cop per ser consumida per les persones.

Conceptes bàsics

Aigües negres: És l’aigua que surt del vàter, amb alt contingut de bacteris i residus fecals.

Aigües brutes: És l’aigua que surt de rentar-nos i que arrosseguen elements dissolts com grasses, sabons, etc.

Aigües blanques: Són les que procedeixen de la pluja o de la neu. Aquesta podria tenir un ús pel reg però no és potable. De fet hi ha instal·lacions que emmagatzemen aigua de pluja per després utilitzar-la per regar, netejar el cotxe, o si es disposa d’un sistema de potabilització, per veure.

El pendent hidràulic: És la diferència d’alçada necessària perquè pugui circular l’aigua sense ajuda externa des de la superfície lliure del líquid, en caiguda lliure, fins al començament de la canonada de desguàs.

Universitat Politècnica de Cartagena

Imatge 1. Pendent hidràulic de descàrrega.

El sifonat: Es basa en el fenomen físic següent; tenim un dipòsit ple d’aigua i volem treure l’aigua sense utilitzar un mitjà mecànic o bolcant el dipòsit, llavors podem utilitzar un tub, l’omplim d’aigua i el situem un dels seus extrems, formant una “U”, dintre del dipòsit i l’altre extrem fora a una alçada inferior a la del fons del dipòsit. Per diferència d’alçada es produeix una circulació d’aigua fins que el dipòsit queda buit.

És important tenir en compte que el sifó no funcionaria, en el cas que hi hagués qualsevol forat en la canonada que posés el tub a pressió atmosfèrica.

El tancament hidràulic: S’utilitza per aïllar l’olor provinent de la claveguera. Consisteix a aconseguir una quantitat d’aigua emmagatzemada a la mateixa canonada de desguàs que impedeixi la pujada del gas pudent i així evitar sortir a l’habitatge.

Universitat Politècnica de Cartagena

Imatge 2. Exemple d’un tancament hidràulic d’un sifó de lavabo.

El tancament hidràulic en un vàter: El vàter és un element important de producció d’olors si no es cuida i s’instal·la de forma adequada. Els vàters actuals porten incorporats en la seva forma un tancament hidràulic, però com funciona?

El procés d’evacuació i succió de les restes fecals es produeix gràcies a un buidatge del tanc d’aigua (15-20 litres) a una velocitat de 2 l/s provocant un ompliment sobtat del vas, el sifó arrossega les restes fecals en suspensió, el tancament hidràulic es restitueix i es produeix una succió per la caiguda d’aigua pel desguàs.

Imatge 3. Funcionament d’un vàter sifònic. Universitat Politècnica de Cartagena

Components principals d’una xarxa interior d’evacuació

La xarxa interior consta de tres parts fonamentals:

1- Canonades d’evacuació.

2- Elements auxiliars: tancaments hidràulics, sifons, embornals i arquetes.

3- Xarxa de ventilació.

* Canonades d’evacuació: Aquest grup el formen els desguassos, les derivacions, els baixants i els col·lectors.

Desguassos: Canonada que surt del sanitari i desemboca a un altre de diàmetre superior.

Derivacions: Canonada horitzontal amb un pendent entre 2,5 – 10% que s’instal·len sota el sostre, penjades amb brides o encastades. Les diferents derivacions dels aparells poden anar directament a un baixant o abans connectar-se a un pot sifònic.

Imatge 4. Conjunt de canonades d’evacuació. Universitat Politècnica de Cartagena

	Baixants: Canonades verticals que recullen l’aigua de les derivacions i les descarreguen als col·lectors. Són tubs verticals sense colzes amb diàmetre constant o més gran si fos necessari per a l’augment de cabal.   Un dels principals problemes és mantenir l’estanqueïtat de les juntes, això s’aconsegueix perquè un tub encaixa sobre l’altre i es cobreix amb un cordó de material.
Imatge 5. Junta del baixant. Universitat Politècnica de Cartagena

Col·lectors: Són tubs horitzontals amb un pendent superior a l'1,5% que recullen les aigües dels baixants per dirigir-los fins al clavegueram.

Escomesa: És el pou de registre que recull les aigües dels col·lectors d’un edifici i per gravetat connectarà a la xarxa general. El diàmetre mínim és un tub de 200 mm. Normalment se situa en un celobert.

* Elements auxiliars: Són els accessoris que permeten el bon funcionament del sistema d’evacuació.

Sifons: És l’element que evita la sortida d’aire pudent a través dels aparells sanitaris.   Ha de permetre que surtin les restes sòlides i impedir l’acumulació i obstrucció.   Perquè funcioni correctament ha de mantenir el pendent hidràulic jugant amb la cota de tancament que ha d’estar entre 5 – 10 cm.
	Imatge 6. Cota de tancament d’un sifó. Dibuixat per Eloy Muñoz.

Alguns aparells sanitaris com el vàter ja porten el sifó incorporat.

Imatge 7. Cota de tancament d’un sifó d’un vàter. Universitat Politècnica de Cartagena

El sifó d’ampolla també s’utilitza molt en l’aigüera i safareig, connecta una sortida vertical amb el desguàs horitzontal.

Imatge 8. Sifó d’ampolla. Universitat Politècnica de Cartagena

Canaló pluvial: És una canal amb forma de mitja canya que se situa sota la volada de la teulada i serveix per a la recollida de l’aigua de pluja que cau per una canonada vertical i que al final acaba en un colze per tal de trencar la caiguda lliure de l’aigua.

Imatge 9. Canaló pluvial. Universitat Politècnica de Cartagena

Arquetes i pous: Canalitzen les aigües que aporten els col·lectors i faciliten el seu desguàs cap al clavegueram. A continuació es posa un exemple de com quedarien les diferents arquetes en una planta baixa.         Imatge 10. Distribució arquetes planta baixa. (mirar l'enllaç en gran). Universitat Politècnica de Cartagena

A la imatge es veu com les diferents arquetes connecten i dirigeixen les aigües cap a la claveguera. Les arquetes de peu de baixant es connecten a l’arqueta principal i d’aquí a la canonada principal. El baixant de pluvials acaba en una arqueta que es connecta a una arqueta intermèdia per acabar a l’arqueta principal. Els embornals recullen l’aigua de pluja i la porten a una arqueta sifònica connectada amb l’arqueta principal.

* Xarxa de ventilació: Són unes canonades que es disposen de forma paral·lela a les d’evacuació que permeten eliminar l’efecte èmbol que es produeix en les descàrregues i també eviten el buidatge del tancament hidràulic dels aparells sanitaris de les plantes inferiors de l’edifici.

2. Altres instal·lacions: calefacció, gas, aire condicionat i domòtica

Contingut

Instal·lació de calefacció

Instal·lació de gas

Instal·lació d'aire condicionat

Instal·lació de domòtica

---

CALEFACCIÓ

El nostre cos ha de mantenir una temperatura constant, 37 ^oC, som de sang calenta i per això necessitem escalfar-nos. Podem vestir-nos amb roba d’abrigar per mantenir la temperatura, però clar, dins de casa nostra no és còmode. L’ideal seria mantenir una temperatura adequada a l’interior de casa per poder portar una roba còmoda i que ens permeti treballar, però quina és aquesta temperatura?

La temperatura que busquem és la de confort, aquesta temperatura depèn de la feina que estem desenvolupant, és a dir, no serà la mateixa en un gimnàs que a casa veient la tele. També es modifica amb la quantitat d’aigua que conté l’aire o humitat relativa.

Així podríem estimar una temperatura de confort pel 50% d’humitat relativa, a l’estiu de 25 ^oC i a l’hivern de 22 ^oC a l’interior del nostre habitatge.

Què passa quan escalfem l’aire? Estem disminuint la humitat relativa, és a dir, l’aire s’escalfa i puja la temperatura però és més sec, aquest fet no deixa d’arribar a ser incòmode. Ja hem vist que a 50% li correspon una temperatura de 25 ^oC. L’ideal seria controlar la temperatura i la humitat a la vegada però un sistema tradicional d’escalfament d’aire no ho fa.

Com es transmet la calor? La calor es transmet per conducció, radiació i convecció, i la seva conseqüència és l’augment de temperatura.

La conducció es refereix a la transmissió per contacte de dos sòlids, per exemple, quan nosaltres toquem un objecte a més temperatura que la nostra corporal notem que aquell objecte està més calent i la calor aniria de l’objecte al nostre cos, fins quan? Doncs fins que les dues temperatures fossin iguals.

La radiació no necessita cap mitjà material per transmetre’s, l’exemple el tenim en el Sol del qual rebem calor en forma d’ones electromagnètiques, però això si hem d’estar orientats cap a ell. Llavors si estem davant d’una font de calor a més temperatura que nosaltres rebrem calor només a la part de la superfície orientada.

La convecció es produeix quan un cos està calent i aquest està envoltat per un fluid, sigui gas o líquid, llavors es generen uns corrents del fluid que s’escalfa i puja i es refreda i baixa. Aquest fenomen s’observa al costat d’una muntanya on es genera un corrent d’aire de baix cap a dalt.

Tipus de sistemes de calefacció

* Calefacció elèctrica. Aquest sistema escalfa l’ambient molt ràpidament. No produeixen fum, ni gas ni olors. El consum energètic és elevat i s’aconsella per climes a temperats o per segones residències. El tipus és:

- Emissors tèrmics: Són plaques per les quals circula un fluid que s’escalfa i radia calor. Està construït amb alumini o ceràmica.

- Radiadors d’oli: Aquests radiadors triguen a escalfar-se. La calor es regula gràcies a un termòstat programable. El consum d’energia és elevat.

- Radiadors halògens: Emeten calor per radiació escalfant persones o objectes que estan al seu voltant. Estan indicats per habitacions petites com banys. La calor que donen és ràpida. No mantenen la calor durant molt de temps.

- Terra radiant: Es recomana per a climes freds. Es disposen resistències sota el terra que van emetent calor. Escalfen el terra de l’habitatge i proporciona una calor uniforme que no asseca l’ambient.

* Calefacció per gas. Aquest tipus de calefacció consisteix a cremar gas i aprofitar aquesta calor intercanviant amb un fluid que normalment és aigua. Té un rendiment alt. Emeten molt poc CO₂ i baixes emissions de NOx.

- Calderes de gas: Serveixen per escalfar aigua sanitària i aigua per la calefacció.

- Estufes de gas: És el sistema més tradicional, generen calor a través de la combustió de gas butà. Tenen un problema de seguretat perquè consumeixen l’oxigen de l’habitació i no es recomanen per a llocs poc ventilats i d’una superfície inferior a 10 m².

* Calefacció per aerotèrmica. Són bombes de calor que aprofiten l’energia gratuïta de l’aire exterior afavorint l’estalvi energètic. És un sistema de calefacció net que quasi no requereix manteniment. La inversió inicial és alta i en llocs freds requereix suport elèctric.

* Calefacció per biomassa. Són estufes que consumeixen matèria orgànica d’origen vegetal; llenya, estelles de fusta, ossos d’olives o “pellets”.

Instal·lació de calefacció per aigua.

La instal·lació escalfa aigua i intercanvia la calor (radiadors) amb l’ambient aconseguint mantenir una temperatura de confort gràcies al sistema de control.

* Elements. Els elements que componen la instal·lació són: generador de calor, circuit de distribució, emissors i un sistema de control.

- Generador de calor.- Aparell que transforma l’energia química del combustible (gas ciutat) en energia tèrmica i fa l’intercanvi a través d’una canonada a l’aigua que transporta aquesta calor fins al radiador o emissor.

Imatge 1. Parts de la caldera d’aigua. Diputació de Barcelona.

Els elements bàsics de la caldera són:

Cremador (1): crema el combustible i produeix una flama.

Cambra de combustió (2): és on es produeix la combustió generant temperatures properes als 2000 ^oC.

Intercanviador de calor (3): És on se cedeix la calor dels gasos al circuit interior d’aigua i condueix als gasos cap a la caixa de fums.

Caixa de fums (4): És la transició cap a la xemeneia on surten cap a l’exterior.

Retorn d’aigua: Presa per on torna l’aigua freda al circuit de distribució.

Sortida d’aigua (6): Sortida d’aigua calenta cap a la canonada de distribució.

Circuit d’aigua (3): És on s’escalfa l’aigua per radiació, conducció i convecció.

Les calderes que s’instal·len en l’actualitat són les de condensació, són calderes d’alt rendiment que aprofiten la calor latent de condensació (la calor per produir-se el canvi d’estat de gas a líquid) dels fums de la combustió. Una caldera de condensació expulsa els fums a 45 ^oC mentre que una caldera convencional els llença a 120 ^oC. Aquestes calderes estalvien entre un 25% i un 30% en el consum energètic i redueixen les emissions de CO₂ i NO_x en un 70%.

Al següent vídeo podràs observar d’una manera gràfica el funcionament de la caldera de condensació.

- El Circuit de Distribució: L’aigua surt de la caldera i és la que transporta la calor fins als radiadors o emissors mitjançant unes canonades de coure. Després torna a escalfar-se a la caldera. Per això ens cal un circuit de distribució que pot ser monotub o bitub.

Sistema bitub: Consta de dos circuits diferenciats que formen un recorregut tancat, un tub surt de la caldera i alimenta als radiadors amb aigua calenta en paral·lel i l’altre tub transporta l’aigua freda en paral·lel que surt dels radiadors cap a la caldera.

Imatge 2. Sistema de calefacció bitub. Diputació de Barcelona.

Sistema monotub: Una canonada surt de la caldera amb aigua calenta i amb una mateixa branca alimenta en sèrie a diferents radiadors fins que retorna al radiador. De la canonada principal surten les derivacions necessàries per cobrir el nombre de radiadors de la instal·lació.

Imatge 3. Sistema de calefacció monotub. Diputació de Barcelona.

- Sistema de Control: Consisteix a mesurar la temperatura a un lloc determinat i comparar-la amb la consigna o temperatura objectiu, si és més gran, llavors la calefacció para i si és més petita continua escalfant.

Perquè escalfi correctament, el circuit d’aigua ha de trobar-se a 1,2 bar.

La temperatura del termòstat no hauria de superar els 21 ^oC durant el dia i a la nit tenir-la regulada a 17 ^o C.

Per últim hem de tenir cura que el circuit d’aigua no contingui aire, ja que això faria que un radiador no s’escalfés. Llavors de tant en tant hem de purgar els radiadors, podem obrir un caragol situat a la part dreta del radiador i deixar obert fins que no surti aigua, llavors tanquem i revisem la pressió a la caldera, si estem a 1,2 bar ja hem acabat i si no obrim la vàlvula d’entrada d’aigua al circuit fins que veiem que el manòmetre marca 1,2 bar

---

GAS

El gas natural és una comoditat a què molts no poden renunciar. És un gas que prové del petroli i del carbó, per tant és un combustible fòssil que dóna una energia no renovable.

La composició

El seu principal component és el metà al 79 - 97 % (en composició molar o volumètrica). Conté altres gasos com età (0,1 - 11,4 %), propà (0,1 - 3,7 %), butà (< 0,7 %), nitrogen (0,5 - 6,5 %), diòxid de carboni (< 1,5 %).

Ús del gas

En l'àmbit domèstic s’utilitza per a la cuina i pel sistema de calefacció, es crema i ens aprofitem de la seva calor. Presenta alguns perills com que no es pot detectar si hi ha un escapament, per això es posa un additiu que li dóna olor d'ous podrits per ser detectat. Els perills que presenta la seva utilització se solucionen seguint les normes que han de complir les instal·lacions, el manteniment dels aparells i la ventilació d’on estan instal·lats.

La instal·lació

La instal·lació del gas va sempre per fora de l’edifici, per evitar acumulacions i que puguin haver-hi explosions.

La instal·lació de cada usuari comença a partir d’una clau general de pas que ens permet tallar el subministro de gas a tot l’habitatge. Al costat de la clau de pas es situa el comptador i ens indica els metres cúbics de gas que hem consumit.

A partir del comptador tenim les derivacions que ens porten el gas a l’aparell que el consumeix. Aquests són la caldera i la cuina, i cadascú ha de portar la seva clau de pas.

La cuina ha d’estar degudament ventilada, normalment, a la porta que dóna al safareig es disposa d’una reixeta a sota i altre a dalt per a tenir una circulació d’aire.

La instal·lació de gas és pràcticament igual a una d’aigua freda. Al plànol següent podem veure la clau de pas general i les de pas de cada aparell.

Imatge 4. Representació instal·lació de gas sobre el plànol. Cidead. Ministerio de Educación i Culrura.

---

AIRE CONDICIONAT

Condicionar l’aire significa modificar les seves característiques de temperatura i humitat relativa.

L’aire té un contingut d’aigua determinada, això s’expressa en % i s’anomena humitat relativa. Si pugem o baixem la temperatura d’aquest aire provocarà una variació en el contingut d’aigua. Els diagrames psicomètrics ens donen els valors de les propietats i magnituds d’aquest aire i podem fer càlculs sobre quina potència necessitaríem per baixar la temperatura amb un cabal d’aire determinat. Podem fer servir la calculadora en línia.

Com refredem l’aire?

L’aparell d’aire condicionat conté un fluid capaç d’evaporar-se a temperatura ambient absorbint la calor de l’habitació, es comprimeix mitjançant un compressor i es torna a canviar a líquid i s’expandeix per tornar a repetir el procés en un circuit tancat.

Tipus d’aparells d’aire condicionat

Els més utilitzats a escala domèstica són els aparells d'aire-aire. Estan formats per dues unitats, una unitat compressora (exterior) que té la funció de comprimir el gas refrigerant i una unitat evaporadora (interior) que dóna l’aire fred per la condensació.

Aquest sistema es presenta en dues modalitats, aparell unitari acoblat a una finestra o aparell partit Split separant l’evaporador del condensador.

	Imatge 5. Unitat condicionadora d’aire unitària. UPM
	Imatge 6. Unitat condicionadora d’aire partida (split). UPM

És molt habitual instal·lar splits o unitats d’aire condicionat partides pels habitatges i dimensionar la seva potència per refredar una habitació que normalment és el saló – menjador.

Càlcul de la potència del nostre equip per una habitació

El càlcul és complicat, ja que hem de tenir en compte: la conductivitat de les superfícies, l’orientació de l’habitació, la ventilació, i el coeficient d'intermitència.

A vegades, no per més complicat o acurat és més exacte. També podem utilitzar un mètode més simplificat que s’expressa en el següent vídeo.

L’objectiu d’aquest càlcul és determinar la potència (els Kw) que necessitarem per refredar l’ambient.

---

INSTAL·LACIÓ DE DOMÒTICA

Pixabay

Observant la imatge podríem fer la nostra definició de domòtica. La domòtica és el control dels diferents electrodomèstics a través del mòbil. Potser cal afinar una mica més.

També podríem dir que la domòtica és la branca de l’enginyeria i arquitectura que s’ocupa de l’automatització de l’habitatge amb l’objectiu de millorar la gestió energètica i la qualitat de vida dels seus habitants, ajudant-se de sensors i sistemes informàtics de control.

Un element molt important de la domòtica és el sensor. Aquest element s’encarrega de donar la informació necessària al sistema de control perquè actuï a través d’un actuador que acostuma a ser un motor.

Quins tipus de sensors hi ha?

Sensor de temperatura, Humitat, Sensors de gasos CO, CO₂ i qualitat de l’aire, Sensor de Fum, Sensor d'inundació, Sensor de presència i moviment, Mesurador de consums d’energia, Sensor de lluminositat, Sensor de vent o anemòmetre, Sensor de pluja, Sensor de trencament de vidres, Sensor de contacte de portes i finestres.

Aquests sensors ens donen informació per conèixer l’estat del nostre habitatge a distància i poder actuar en conseqüència.

Què és el que podem controlar?  

La domòtica ens dóna servei sobre el benestar, l’estalvi, la seguretat, les comunicacions i l’accessibilitat.

* Control de seguretat: Vigilància a distància per telèfon o internet, alarmes mèdiques, alarmes tècniques (incendi, fum, inundació), alarmes de SOS de pànic i 3a edat.

* Control d'il·luminació: Regulació de la il·luminació, encesa i apagat. En detectar presència es poden encendre els llums. Podem controlar el llum amb el mòbil o a través d'internet.

* Control de moviment: Podem controlar el moviment de persianes, tendals i portes.

* Control d’aparells: Podem controlar electrodomèstics i encendre’ls en franges horàries amb tarifació més barata.

* Control de rec: Activem el sistema quan el sensor d’humitat ens indiqui la necessitat.

* Control de climatització: Aquí es pot tenir un sistema que ens controli tota la climatització de l’habitatge depenent de les condicions exteriors.

Parts d’un sistema domòtic

El sistema domòtic està format pels següents elements:

* Sensors: Ens informen de l’estat del sistema. Estan dissenyats per donar-nos la informació d’una magnitud física.

* Unitat de control: Gestiona la informació que rep dels sensors i amb un programa decideix què ha de fer.

* Actuadors: El senyal li arriba de la unitat de control i s’engega o s’apaga actuant sobre un element concret com; una porta, una persiana, un tendal, una llum, una alarma, etc.

* Xarxa de comunicació: Són els elements que transporten les dades dels sensors a la unitat de control i als actuadors del sistema. Pot ser sense fils o bé arribar directament per cable.

Exemple d’una casa domòtica. Unitat mòbil Aragón TV.

Exemple d’instal·lació domòtica a l’abast de tothom. Visualitza el vídeo.

3. Normativa, simbologia, anàlisi i muntatge d'instal·lacions bàsiques.

Contingut

Normativa

Simbologia

     Simbologia elèctrica

         Quadre elèctric dels circuits interiors d’un habitatge pel cas d’electrificació bàsica.

          Quadre elèctric dels circuits interiors d’un habitatge pel cas d’electrificació bàsica. Esquema Unifilar.

          Circuits d'enllumenat

          Instal·lació elèctrica d'una habitació

     Simbologia fontaneria

         Instal·lació de la fontaneria d'una cambra de bany

          Instal·lació de l'escomesa de la fontaneria

         Instal·lació d’aigua calenta i freda en cuina i bany

     Simbologia gas

         Instal·lació de Gas Natural per a 4 habitatges

          Instal·lació de Gas Natural a la cuina

     Simbologia instal·lació d'evacuació

         Instal·lació d’evacuació d’un edifici

---

NORMATIVA

La normativa tècnica és necessària tenir-la en consideració perquè és d’obligat compliment des del punt de vista legal, ens dóna seguretat a l’hora d’utilitzar la instal·lació i també una confiança que aquesta tindrà un funcionament correcte. Les normatives són harmonitzades amb la Unió Europea, també hi ha d’estatals i municipals. Els ajuntaments regulen aspectes de construcció d’edificis, activitats econòmiques de locals comercials, industrials i reformes en habitatges que s’han de tenir en compte.

La norma s’acostuma a concretar en instruccions i aquestes ja són d’aplicació més pràctica.

A continuació enumerem les normatives més importants segons la instal·lació. És una informació que pot ampliar-se tant com es vulgui.

* Instal·lació elèctrica: La norma general per a instal·lacions d’electricitat domèstiques és la REBT, el reglament electrotècnic de baixa tensió, aquesta està pensada per tècnics instal·ladors. Les ITC, instruccions tècniques, que cal tenir en compte es descriuen en el BT( de BT01 fins a BT51).

* Instal·lació d’evacuació d’aigües: S’aplica el CTE, codi tècnic de l’edificació, el document bàsic de salubritat.

* Instal·lació de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària: Per aquest tipus d’instal·lacions s’utilitza la norma RITE 20 de juliol del 2007, reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis i les seves instruccions complementàries.

* Instal·lació de gas: La norma que reuneix més conceptes és la UNE 60670 de juliol de 2014 i aquesta fa referència a unes 101 normes complementàries més. En aquest cas les companyies instal·ladores tenen normes concretes que cal tenir en compte.

* Instal·lació domòtica: La norma que regula les connexions domòtiques és la UNE-EN 50491-6-1 “Sistemes electrònics per habitatges i edificis”.

---

SIMBOLOGIA

A continuació anirem posant les equivalències entre els símbols i els noms per poder fer una interpretació correcta.

Simbologia elèctrica.

Símbol	Descripció	Símbol	Descripció
	Presa de corrent. Símbol multifilar		Presa de corrent. Símbol unifilar
	Regleta de connexió		Contacte normalment obert. Símbol multifilar
	Contacte normalment tancat. Símbol multifilar		Interruptor normalment obert. Símbol multifilar
	Interruptor. Símbol unifilar		Contacte commutat. Símbol multifilar
	Commutador. Símbol multifilar		Commutador. Símbol unifilar
	Commutador d’encreuament. Símbol multifilar		Commutador d’encreuament. Símbol unifilar
	Polsador normalment obert. Símbol multifilar		Interruptor doble. Símbol multifilar
	Polsador. Símbol unifilar		Interruptor doble. Símbol unifilar
	Fusible		Fusible interruptor
	Interruptor automàtic magnetotèrmic F+N. Símbol multifilar		Interruptor automàtic magnetotèrmic bipolar. Símbol multifilar
	Interruptor automàtic magnetotèrmic. Símbol unifilar		Interruptor automàtic diferencial bipolar. Símbol multifilar
	Interruptor automàtic diferencial. Símbol unifilar

Taula 1. Simbologia elèctrica per a l’habitatge. Institut Obert de Catalunya

---

Simbologia fontaneria.

Símbol	Descripció	Símbol	Descripció
	Bomba impulsora d’aigua		Vàlvula de tall general
	Termo elèctric		Vàlvula de seguretat
	Aixeta aigua freda		Vàlvula de bola
	Aixeta aigua calenta		Vàlvula de retenció
	Aixeta mescladora		Vàlvula reductora
	Fluxor del vàter		Mesclador termostàtic
	Polsador de descàrrega de la cisterna		Col·lector
	Vàter de cisterna		Muntant
	Escomesa		Filtre
	Brida		Comptador

Taula 2. Simbologia de fontaneria per a l’habitatge. BloquesAutocad.com

---

Simbologia gas.

Símbol	Descripció	Símbol	Descripció
	Clau de pas		Comptador individual
	Regulador de pressió		Línia de gas

Taula 3. Simbologia de gas per a l’habitatge. BloquesAutocad.com

---

 Simbologia instal·lació d’evacuació.

Símbol	Descripció	Símbol	Descripció
	Arqueta baixant aigües fecals		Arqueta baixant pluvials
	Arqueta sifònica		Arqueta embornal
	Col·lector		Pou de registre

Taula 4. Simbologia d’evacuació per a l’habitatge. 3.bp.blogspot.com

---

Instal·lació de fontaneria de la cambra de bany

Imatge 1. Instal·lació de fontaneria en alçat de la cambra de bany. BloquesAutocad.com

Instal·lació escomesa fontaneria

Imatge 2. Instal·lació escomesa. BloquesAutocad.com

Instal·lació d’aigua calenta i freda en cuina i bany.

Imatge 3. Instal·lació aigua freda i calenta. recursostic.educacion.es

---

Quadre elèctric dels circuits interiors d’un habitatge pel cas d’electrificació bàsica.

Cada circuit independent de l’habitatge està protegit per un PIA. Els circuits poden variar segons l’instal·lador, però el que s’ha de complir és que no se superin els  amperes que limita cada PIA.

C1 – Alimentació punts de llum.

C2 – Endolls d’ús general i frigorífic.

C3 – Forn i Cuina.

C4 – Rentadora, rentavaixelles i termo elèctric.

C5 – Endolls de la cambra de bany, i endolls auxiliars de la cuina.

Imatge 4.  www.areatecnologia.com

Quadre elèctric dels circuits interiors d’un habitatge pel cas d’electrificació bàsica. Esquema Unifilar.

Imatge 5. Esquema Unifilar d’un habitatge amb grau d’electrificació bàsica. Dibuixat per Eloy Muñoz.

Aquest esquema unifilar no compliria amb la normativa, ja que si contem bé, el diferencial (ID) hauria de tenir només cinc PIA’s com a màxim, hauríem de posar un diferencial en paral·lel més.

Circuits d’enllumenat

L’enllumenat de casa és un dels circuits bifilars elèctrics bàsics que cal aprendre per poder fer nosaltres mateixos alguna reparació. Sempre tenint cura d’abaixar el PIA corresponent al circuit que volem manipular. A continuació es mostren una sèrie de circuits bàsics bifilars.

* Encesa d’un punt de llum.

Imatge 6. Esquema Bifilar d’un punt de llum o dos amb un interruptor simple. Dibuixat per Eloy Muñoz

A l’esquema bifilar podem observar com en tancar l’interruptor, la bombeta o receptor, li arriba el corrent perquè el circuit tanca amb el neutre.

A l’altre esquema podem observar que en tancar l’interruptor s’encenen dos receptors. Sempre és aconsellable connectar-los en paral·lel, ja que així reben el mateix voltatge. A més receptors en paral·lel, la intensitat que se subministrarà serà major fins que arribi al límit del PIA que controla a aquest circuit d’enllumenat i llavors tallaria el corrent per sobrecàrrega.

2.- Encesa d’un punt de llum des de dos punts diferents.

Aquesta vegada necessitarem dos commutadors. Un commutador té tres terminals.

Imatge 7. Esquema Bifilar d’un punt de llum des de dos llocs allunyats. Dibuixat per Eloy Muñoz

* Encesa d’un punt de llum des de tres punts diferents.

Aquesta és la típica situació que ens trobem a un passadís llarg on al mig també volem comandar el llum del passadís. Als extrems posarem commutadors i al mig instal·larem un commutador de creuament, aquest té quatre terminals.

Imatge 8. Esquema Bifilar d’un punt de llum des de tres llocs allunyats. Dibuixat per Eloy Muñoz

Instal·lació elèctrica d’una habitació

Imatge 9. Instal·lació elèctrica unifilar d’una habitació en planta. Institut Obert de Catalunya

Imatge 10. Instal·lació elèctrica d’una habitació en perspectiva isomètrica. Institut Obert de Catalunya

---

Instal·lació de Gas Natural per a 4 habitatges

Aquest esquema és només informatiu i per poder-lo comentar a classe si s’escau. Ja hem dit que una instal·lació de gas, en l'àmbit domèstic d’un habitatge s’assembla molt a una instal·lació de fontaneria.

Imatge 11. Esquema d’una instal·lació de Gas Natural per a 4 habitatges. BloquesAutocad.com

Instal·lació de Gas Natural a la cuina.

Imatge 12. Esquema d’una instal·lació de Gas Natural a la cuina. Cidead. Ministerio de Educación i Culrura.

---

Instal·lació d’evacuació d’un edifici.

Imatge 13. Instal·lació d’evacuació. 3.bp.blogspot.com.

4. Estalvi energètic en un habitatge. Arquitectura bioclimàtica.

Continguts

Estalvi energètic en un habitatge.

Arquitectura bioclimàtica.

---

Estalvi energètic en un habitatge. 

Introducció

L’energia és tot allò que provoca un canvi a la natura. Nosaltres necessitem aquesta energia per poder viure. Constantment realitzem processos que necessiten aquesta energia, per exemple la construcció d’un habitatge. Aquest és un fet que modifica l’entorn per sempre i provoca un impacte important sobre el medi natural. D’això no ens en podem escapar, però el que sí que podem fer és que aquest habitatge impacti el mínim sobre el medi minimitzant el consum energètic utilitzant els criteris de l’arquitectura bioclimàtica.

Estalvi energètic

Si a estalvi li afegim “energètic”, voldrà dir, utilitzar els recursos naturals per produir l’energia necessària per desenvolupar un procés a l’habitatge. És a dir, no gastar per gastar.

On tenim l’energia al nostre habitatge?

Una dada que ens ofereix l’IDESCAT és que el 32% de la despesa en una llar se’n va en habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles. A la següent taula ho podem comprovar.

IDESCAT - Despesa total anual a les llars, 2018.

Això vol dir que si trobem la manera de disminuir aquesta despesa, llavors podrem aplicar els diners en altres aspectes.

A continuació associem el recurs a l’element que la consumeix.

Aigua - Lavabo (Vàter, Bidet, Dutxa o Banyera, Rentamans) Cuina (Aigüera, Rentadora, Rentaplats, Safareig)

Electricitat - Està instal·lada a totes les habitacions així que només posarem els aparells que la consumeixen. Il·luminació, Forn elèctric, Frigorífic, Microones, Aire condicionat, Rentaplats, Rentadora, Assecadora, Televisor, Equip de música.

Gas - Cuina de fogons, Escalfador d’aigua.

El que s’observa ràpidament és la quantitat d’aparells que funcionen amb electricitat i també que no estan tots els aparells connectats a la vegada, així alguns es connecten només molt de tant en tant.

Si el que volem és estalviar haurem d’incidir sobre els electrodomèstics o aparells que constantment utilitzem. Un d’ells és la il·luminació, i on estem més durant el dia? Doncs al saló menjador.

Però hem vist que la il·luminació depèn de la situació que tingui el nostre saló menjador i que si s’ha tingut en compte en el disseny de l’habitatge, això ens podria suposar un estalvi important en il·luminació.

Un altre gran consumidor energètic és l’aire condicionat i la calefacció. Aquest dos també estan influenciats per l’orientació del nostre habitatge, podem necessitar més o menys, depèn de com tinguem el Sol.

Etiquetes energètiques, una forma d’estalviar. 

Què és? 

Ens classifica als aparells energèticament. 

Es compon d’una escala de set lletres consecutives de l’A a la G. Cada lletra té un color. El verd (A) és el més eficient fins al vermell (G) el que menys. Índex d’eficiència energètica. Igual a potència de l’aparell dividit entre la potència consumida en una hora. Això rep el nom de coeficient energètic.

Classes   Alta eficiència.   A+++ verd fosc consum inferior al 25%. A++ verd intermedi consum inferior al 30% A+ verd pàl·lid com entre 30% i 42%   Eficiència moderada.   A groc consum entre 42 i 55%. B taronja consum entre 55 i 75%.   Baixa eficiència.   C taronja intens consum entre 75 i el 90%. D vermell consum entre 90 i 100%   E, F i G.

Pixabay.com

Quin aparell compro?

Suposem que volem comprar un aparell i tenim l’opció de comprar una classe A o una classe G. Quina és la diferència energètica? El de classe A consumeix un 55% menys i el de classe G un 25% menys, llavors vol dir que si comprem el A, ens estalviarem un 30% cada cop que el tinguem en funcionament. Clar que el de classe A és més car.

Posem un exemple concret d’electrodomèstic d’alt ús.

Frigorífic

És un aparell que el tenim endollat 24 h durant 365 dies.

Taula 1. Estalvi elèctric d’un frigorífic segons la seva etiqueta energètica. Endesa.

Aquesta taula està molt bé, però encara hem de fer més càlculs. La pregunta és: quina vida mitjana té un frigorífic? Quan val un frigorífic A+++? La diferència de preu entre un d’una etiqueta i una altra, equival al seu estalvi?

Pot ser, totes aquestes preguntes no tinguin sentit per nosaltres i el que tingui més sentit sigui millorar el medi ambient encara que ho hàgim de pagar nosaltres ara perquè els nostres fills puguin trobar-se La Terra en millors condicions.

Interpretació de l’etiqueta energètica.

Wikipèdia

A++ L’eficiència energètica és inferior al 33%, la relació entre la potència total de l’aparell i la potència que consumeix és del 33%.   El consum o energia consumida en un any de funcionament és de 280 Kw.h.   La capacitat d’emmagatzematge és de 155 litres i la del congelador és de 54 litres.   El soroll que emet són 38 dB(A). (Pensem que una conversa normal està en 60 dB(A))

 

Per saber més sobre altres aparells, consultar la pàgina Etiqueta energètica de la Unió Europea.

---

Arquitectura bioclimàtica.

El vídeo que podeu veure a continuació defineix l'arquitectura bioclimàtica i explica les seves característiques.

Vídeo

Edificació passiva.

Vídeo