Instal·lacions de l’habitatge

Introducció

A partir dels anys 50 comença a incrementar-se el consum elèctric, això implica establir una sèrie de normes que regulen l’ús d’aquesta energia en habitatges, edificis, enllumenat públic i indústries. El compliment de les normes donen més fiabilitat, seguretat i qualitat en el subministrament.

La norma fonamental en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió és el REBT (Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió). Aquest reglament juntament amb les normes UNE i les normes específiques de les empreses distribuïdores donen la seguretat que no tindrem cap problema ni en generarem a l’hora d’utilitzar-la.

La baixa tensió es refereix a instal·lacions elèctriques amb tensió nominal de 1000 volts en alterna i 1500 volts en contínua.

Grau d’electrificació (ICT-BT-10)

Segons la previsió de càrrega de l’habitatge (es refereix a la potència instal·lada) hi ha dos graus:

* Grau bàsic: Ha de permetre l’ús bàsic dels aparells comuns de l’habitatge.

* Grau elevat: Ha de permetre la instal·lació de sistemes de calefacció i aire condicionat elèctric o superfícies d’habitatge superiors a 160 m².

La majoria dels habitatges que coneixem se situen al grau d’electrificació bàsica.

Previsió de potència (ITC-BT-25)

En el moment que un promotor construeix un edifici, ha de preveure la potència màxima que instal·larà i comunicar-la a l'empresa subministradora, aquesta no serà inferior a 5750 W a 230 V pel grau bàsic. És independent de la potència que contractarà després l’usuari, que segurament serà inferior. Als habitatges de grau elevat, la potència seria de 9200 W.

Pel nostre cas, el més habitual, són un màxim de 5750 W. Això implica la instal·lació al quadre general d’un interruptor general automàtic (IGA) de 25 amperes.

Parts d’una instal·lació elèctrica.

Consta de dues parts, escomesa que pertany a l’empresa subministradora i instal·lació d’enllaç que és responsabilitat de l’abonat.

Ens interessa més la instal·lació d’enllaç que és la que uneix la caixa general de protecció amb les instal·lacions interiors dels usuaris. De forma pràctica és la que distribueix l’electricitat de l’entrada de l’edifici al nostre quadre elèctric.

Parts d’una instal·lació d’enllaç, Caixa General de Protecció (CGP), Línia General d’Alimentació (LGA), Comptadors (CC), Derivació Individual (DI), Caixa per Interruptor General de Potència (ICP), Dispositius Generals de Comandament i Protecció (DGMP)

El següent esquema mostra una instal·lació d’enllaç per a dos usuaris.

Dibuixat per Eloy Muñoz

Caixa General de Protecció

Són les caixes que donen allotjament als elements de protecció de les línies generals d’alimentació. (ITC-BT-13)

La instal·lació es fa en façanes exteriors i llocs d’accés permanent.

Caixes de Protecció i Mesura.

Són les caixes que s’instal·len quan existeix un o dos usuaris. (ITC-BT-12). Els dispositius de lectura s’instal·laran entre 0,7 m i 1,8 m d’altura. La capsa tindrà una superfície transparent que permeti la lectura i serà resistent als rajos UV.

Línia General d’Alimentació.

És la que enllaça la Caixa General de Protecció amb la centralització de comptadors.

El traçat d’aquesta línia serà el més curt i recte possible travessant les zones de consum. La línia va entubada dintre d’una canonada protegida en contra del foc. Els conductors a utilitzar seran de coure o alumini amb una tensió 0,6/1 kV.

Derivacions individuals.

Subministra energia a una instal·lació d’usuari. S’inicia a l’embarrat general i compren els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius de comandament i protecció. (ICT-BT-21). Els cables entubats en una canonada metàl·lica van dintre d’una canal protegida contra el foc i cada 15 m s’ha d’instal·lar una caixa de registre.

Comptador

És l’aparell que mesura l’energia elèctrica subministrada a l’usuari. Hi ha de dos tipus: * D’energia activa: registra la quantitat d’energia subministrada en kW.h. * D’energia reactiva: no és habitual en habitatges, és més per la indústria que té receptors inductius. Mesura el factor de potència mig.   El comptador més utilitzat és el d’inducció per a corrent altern.   El disc del comptador gira amb una velocitat que depèn del que hi hagi connectat.   Les voltes són traduïdes en energia a través d’un mecanisme que se'n diu integrador.

sedl.at

 

Dispositius Generals de Comandament i Protecció. Interruptor General de Potència. (ICP)

Estan situats a l’entrada de la derivació individual. Es troba precintat per la companyia de subministrament elèctric i és el primer interruptor que conforma el quadre general de protecció. Serveix per poder tallar el corrent elèctric si en un punt de la instal·lació hi ha un curtcircuit i s’arriba a 4500 amperes.   També limita la potència d’entrada segons hem contractat amb la companyia.

manomano.es

 

Interruptor diferencial. (ID)

Se situa després de l'ICP, en el Quadre Elèctric General de Protecció. Ens protegeix dels contactes indirectes (quan hi ha una derivació a terra a través d’una carcassa metàl·lica) i també de contactes directes (quan alguna persona toca un conductor que porta corrent).   S’instal·la un cada cinc interruptors magnetotèrmics. El diferencial detecta la diferència d’intensitat entre la fase i el terra del circuit que està protegint.

peclights.com

Això vol dir que si hi ha una diferència d’intensitats entre fase i neutre, es produeix una diferència en el flux magnètic que genera una tensió induïda a l’enrotllament que produeix el disparament d’un relé produint així el tall del corrent elèctric.

Per a l’habitatge utilitzarem els de major sensibilitat, que detecti 30 mA o 10 mA.

Disposa d’un botó per fer saltar el diferencial i així comprovar si el seu funcionament és correcte. Si en prémer salta, llavors està en bon estat i si no llavors s’hauria de canviar perquè no ens protegeix.

Interruptor magnetotèrmic Automàtic. (PIA)

Se situen darrere de l'ID, dintre del Quadre General de Protecció, tants com circuits elèctrics tingui l’habitatge.   Serveix per sectoritzar els circuits de l’habitatge. Per exemple, la instal·lació de la cuina aniria a un únic diferencial, els endolls de les habitacions a un altre, la il·luminació del pis a un altre, etc.   Està format per un tipus de protecció magnètic i tèrmic. El sistema tèrmic està compost per un bimetall pel qual passa el corrent del circuit i s’encarrega de protegir-nos de sobrecàrregues (és a dir, si connectem més potència de la que aguanta). El sistema magnètic està format per una bobina que s’encarrega dels curtcircuits.

20min.ch