Aquest inici de curs, i especialment aquestes darreres setmanes, els servidors d'Àgora han patit (i estan patint) una saturació molt acusada. Quan això succeeix, el servei és molt deficient, arribant en ocasions a interrompre's, cosa que provoca greus problemes als usuaris amb la conseqüent reacció airada i totalment justificada d'alguns d'aquests usuaris.
Malgrat que és innegable la raó dels qui protesten, m'agradaria que no perdéssim les formes. Determinats escrits en els fòrums no ajuden gaire a tirar el projecte endavant. Us ho creieu o no, el cert és que hi ha un equip de persones treballant dur per arreglar-ho, en unes condicions que no són les més adequades.
En aquests moments hi ha més d'1 milió cent-mil alumnes en el sistema educatiu i prop de 70.000 docents. Això fa que el nombre de potencials usuaris sigui de gairebé 1.200.000. Un error en les previsions de l'1% suposa uns 12.000 accessos més, que poden ser simultanis, suficient per enfonsar un servidor d'altes prestacions.
La realitat és que no tenim manera de saber quants usuaris tindrem ni quin ús en faran. Si abans de començar el curs féssim una enquesta, la majoria dels docents, no tots, no sabria dir ben bé quin ús en farà durant el curs, això per no dir que n'hi ha molts que ho van descobrint durant el curs i pugen al tren en marxa. Llavors l'única alternativa que queda és posar restriccions.
En el Departament d'Educació hi ha dos models de desenvolupament: de dalt a baix i de baix a dalt. De dalt a baix vol dir que des de les altes esferes es decideix que cal fer un desenvolupament, s'assignen diners i es fa. Exemples d'això són l'educampus i el SAGA. De baix a dalt vol dir que els tècnics (nosaltres) detectem necessitats no cobertes i fem un desenvolupament. Exemples d'això són el clic, els QV, el projecte Intraweb, Àgora, ...
Una cosa que caracteritza aquest segon cas és la manca de recursos. Fins que el projecte no demostra la seva utilitat, el seu avanç és lent i el seu ús ha de ser, per força, minoritari. Fins a aquest curs, Àgora tirava endavant amb els recursos "ordinaris", amb un cost econòmic irrisori. Ha estat recentment que hem començat a disposar d'equipament addicional pel projecte. Aquest equipament estava previst, però no havia d'entrar en funcionament fins ben entrat el curs. L'increment exponencial de la demanda ens ha obligat a córrer per posar-lo en funcionament.
Les persones que tirem endavant els projectes de baix a dalt no som consultors de corbata, sinó un equip de docents, tècnics externs i becaris que treballem en un entorn informal i agradable. Som molt propers als centres i molt sensibles a les seves demandes. Per això en aquest tipus de projectes hi ha fòrums oberts a tothom, on les persones implicades donem la cara i no ens amaguem. Això no passa a tots els projectes. És més fàcil no obrir cap fòrum i transmetre el missatge de "truqueu al SAU".
Els fòrums aporten proximitat amb els usuaris i agilitzen la detecció i correcció d'errors. A més, aporten un gran valor: creen comunitat. Per això és important que tots siguem correctes, propers, constructius i cooperatius. És important que les mancances es comuniquin perquè forma part de la construcció de la comunitat. Les crítiques són benvingudes i els suggeriments de millora, siguin realistes o idealistes, encara més. Però desfogar-se a costa de persones que estan compromeses amb un projecte, no aporta res de positiu al projecte. Per això demano la col·laboració de tots.
Àgora no és un servei obligatori. Hi ha alternatives i tothom és lliure d'anar-se'n si no s'hi troba a gust. Qui vulgui fer-ho no trobarà cap trava que no sigui purament tècnica. En aquest cas, per descomptat, comptarà amb la nostra col·laboració per superar-la.
Per últim, vull deixar clar que no estem satisfets amb el servei que s'ha ofert darrerament i treballem per solucionar tots els problemes que van apareixent. Pensem que el model de funcionament d'Àgora és bo i sostenible i per això hi treballem. A dia d'avui la millora és innegable. Ja veurem si serà suficient. En qualsevol cas, si no ho és, treballarem per a que hi hagi més ampliacions. Al cap i a la fi, tot és una qüestió de recursos i no podem garantir que n'hi hagi prou, perquè no tenim la clau de la caixa i Àgora no és un servei obligatori.
Cordialment,
Toni Ginard
(Editat per Administrador/a XTEC - Dilluns, 30 Novembre 2009, 20:41)