Terminologia musical

Forma musical tradicional de la Gran Colòmbia (Panamà, Veneçuela, Colòmbia, Equador i el Perú) en l'època de la conquesta i colònia espanyol. Variant i descendent del Vals vienès.

Fragment d'un discurs o una obra musical que té certa independència temàtica.

També es parla de passatge, al transit d'una tonalitat a una altra.

Pot ser també  una idea musical que pot o no ser completa o independent. Per exemple, de farciment, riff ....

El pont és un passatge  extens de transició musical entre els dos grups temàtics que compleix una doble funció: de transició del caràcter del primer grup cap al segon i de modulació de la tonalitat principal cap a la del segon grup.

A la forma sonata, en la reexposició, aquesta segona funció desapareix, però es manté la primera.

Una passió en música és una composició vocal que utilitza com a text el fragment dels Evangelis que narra la Passió de Jesús.

Des de l'Edat Mitjana, dins de les funcions litúrgiques corresponents als dies de Setmana Santa -sobretot Diumenge de Rams i Divendres Sant- es llegia aquest text amb cant gregorià. A mitjan segle XV, alguns passatges d'aquest text van començar a ser tractats polifònicament i a principis del segle XVI ja era completament polifònica i va seguir molt més de prop els estils i els gèneres de la resta de la música religiosa del moment. Així, del segle XVI data la primera passió composta amb la tècnica i l'estil del motet. D'aquell mateix segle daten les primeres obres del gènere provinents de l'església luterana i són obra de Johann Walter: els textos corresponents als personatges individuals hi són monòdics, i les aparicions del poble o de les multituds són polifòniques.

Les passions d'Orlando di Lasso al segle XVI i de Heinrich Schütz al XVII són considerats punts culminants de l'anomenada passió responsorial en la qual alternen aquests tractaments monòdic i polifònic amb una visió dramàtica.

Seguint els dictats de la moda, a finals del segle XVII les parts monòdiques van començar a aparèixer acompanyades del quasi inevitable baix continu, moda que havia imposat l'òpera italiana. De mica en mica, als textos bíblics s'hi anaven afegint altres textos que -a solo o bé polifònicament glossaven o comentaven els esdeveniments de la narració central. Així, durant tot el Barroc (i els períodes posteriors, tot i que ja no va gaudir de la mateixa dedicació per part dels compositors), la passió va seguir els cànons formals de l'oratori, tot i que va mantenir algunes peculiaritats, provinents del seu origen anterior i específic: un gènere d'origen medieval s'acomodà a un gènere nascut en el Barroc.

Les Passions s'acostumen a denominar en funció de quin dels quatre evangelis es pren com a base per al text. Així, es pot tractar d'una Passió segons Sant Joan, Passió segons Sant Mateu, etc.

Tot i que les Passions més conegudes són les de Johann Sebastian Bach, i en especial la Passió segons Sant Mateu, són destacables, també, la de Haendel segons Sant Joan, o les més de 40 que va deixar Telemann. Entre els compositors més actuals destaca la Passió segons Sant Lluc de Penderecki.

A Catalunya, es conserven Passions polifòniques de Francesc Escorsell (tres, corresponents als anys 1878, 1889 i 1890, a tres i a quatre veus), de Caietà Mensa a quatre veus, de finals del segle XVIII o principis del XIX, de Josep Pujol (del 1885), i una d'autor anònim del 1852), totes elles a l'Arxiu de Manuscrits Musicals de la Seu de Manresa, la qual cosa testimonia un cert grau d'ús d'aquest tipus de música a la Seu de Manresa durant aquell període.

Esquemes o comportaments regularitzats o estandarditzats. Poden ser formals, melòdics,  rítmics, d'acompanyament...

Dansa processional comú a Europa durant el segle XVI. De ritme binari i temps lent.

Obra d'origen musical, de caràcter poètic literari, la finalitat és moure sentiments i despertar sensacions, o descriure una escena mitjançant la música.

La polifonia  és la tècnica consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interactuen en simultaneïtat i de forma independent. L'aparició de l'art polifònic va suposar la creació d'un nou llenguatge musical.

Dansa popular apareguda a Bohèmia cap a 1830. La seva forma deriva directament del minuet, amb una instrucció que prepara l'entrada del tema i una coda que serveix de final a l'obra.