Un acord consisteixen un conjunt detres notes o mésnotesdiferents quesonensimultàniamentique constitueixen unaunitat harmònica.
Els acords en context musical poden aparèixer com a arpegis o adornats amb notes estranyes.
Endeterminatscontextos, un acordtambépotser percebutcom a talencara que nosonintotes les sevesnotes.
Una successió d'acords s'anomena progressió harmònica. En una cançó, o un tema instrumental, les progressions harmòniques determinen en línies generals el camí que ha de seguir la música d'acompanyament i, el que, en bastant mesura, sol seguir la melodia principal, que per raons d'harmonia sol adaptar-se en cert grau al fons musical. A més, constitueixen normalment un element invariable entre diferents versions o variacions, amb els mateixos o amb diferents instruments, d'un mateix tema musical. Per això, és típic «resumir» l'acompanyament d'una cançó en els seus acords bàsics per després poder interpretar lliurement al piano o la guitarra amb aquests acords com a guia, sense perdre l'essència de la composició, és a dir, sense que aquesta deixi de ser identificable. En sentit invers, també és típic compondre una cançó per a un o diversos instruments partint de la creació d'una progressió d'acords.
Els acords més complexos, de 5 o més notes, s'utilitzen amb freqüència, a més de la música orquestral, en gèneres musicals com la cançó melòdica contemporània, i, amb especial freqüència, en el jazz.
En el sistema tonal els acords es formen superposant terceres. Quan un acord se cita en referència a la tonalitat o mode es diu grau i es xifra amb números romans.
Els acords són el mínim element amb sentit del sistema tonal. Per tant ocupen al llenguatge musical un lloc anàleg al de la paraula en el llenguatge verbal.
Els acords tonals estan formats a partir d'una nota anomenada fonamental i consten a més de tercera, quinta, sèptima, etc.
No és necessari que estiguin totes les notes presents per entendre l'acord. La tercera o quinta, per exemple es poden sobreentendre. En certes condicions (acords de dominant) inclús pot entendre's l'acord encara que no estigui la seva fonamental.