3. Metalls i aliatges no ferris.

Els metalls no fèrrics són aquells materials que no tenen o tenen un escàs contingut de ferro.


Segons el seu nivell d'utilització dels metalls no fèrrics serien: coure i els seus aliatges, alumini, estany, plom, zinc, níquel, crom, titani, magnesi.


Aquests metalls, tot i tenir característiques específiques, presenten una sèrie de propietats físiques generals que els identifiquen:

  • Estat sòlid a temperatura normal, excepte el mercuri que és líquid.
  • Opacitat, excepte en capes de molt poc gruix.
  • Bons conductors elèctrics i tèrmics.
  • Brillants, un cop polits.
  • Estructura cristal·lina en estat sòlid.

 

Culata de motor de aleación de aluminioLamborghini Murcielago, llantas aleación de magnesio

Figura: Imatge a Wikimedia Commons de Liftarn sota CC.

Figura: Imatge a Flickr de Diablo azul sota CC.


 Es poden classificar d'acord a la seva densitat a:

  • Pesats, si la seva densitat és major de 5 kg/dm3.
  • Lleugers, si la seva densitat està compresa entre 2 i 5 kg/dm3.
  • Ultralleugers, si la seva densitat és menor de 2 kg/dm3.

En general els metalls no fèrrics fan ser tous i presenten una reduïda resistència mecànica, per la qual cosa se solen aliar per millorar aquestes i altres propietats.