Materials d'estudi

Espanya va ser un estat neutral durant la Primera Guerra Mundial, però aquesta no va deixar de tenir greus conseqüències sobre la població. 

Durant uns quants anys, la balança de pagaments va ser molt favorable, perquè els estats combatents (Gran Bretanya, França o Itàlia) demanaven tot tipus de matèries primeres, productes i també transports marítims. La producció industrial i agrícola es van incrementar i molts empresaris, comerciants i especuladors van poder fer grans fortunes.

Però tota aquesta entrada de diners, i l’escassetat de productes que provocava l’exportació varen provocar una forta pujada de preus, un procés inflacionari que no anava acompanyat per un increment de salaris. Això va originar un descens del nivell de vida per a gran part de la població que ja abans patia moltes necessitats.

A la crisi social es van afegir dues altres: una crisi política i una altra militar.

a)     La crisi militar

A lla guerra del Marroc, per animar als oficials a combatre, s’oferien contínuament recompenses i ascensos “per mèrits de guerra”. Això perjudicava als caps i oficials que restaven a la Península. Aquests acusaven als governs d’afavorir als seus amics i en 1917 varen formar “Juntes Militars de Defensa” que creaven un poder militar independent del Parlament i l’Executiu, reforçant el militarisme que havia tornat a la guerra de Cuba.

b)     La crisi política

La Lliga havia obtingut un clar èxit electoral en 1916 i l’any següent volia plantejar una moció de censura al govern conservador d’Eduardo Dato. El govern va tancar les Corts per impedir que republicans i lliberals votessin a favor amb els diputats de la Lliga. Això trencava l’ordre constitucional i impedia al parlament complir la seva funció.

Davant aquest atemptat a la democràcia, la Lliga va oferir Barcelona com  a seu per a una Assemblea de Parlamentaris espanyols que havien de demanar un nou procés constituent per posar fi al règim de 1876.

c)     La crisi social

Com a resultat de la gran conflictivitat laboral d’aquells anys, la UGT i la CNT varen signar un acord a Saragossa per a convocar una vaga general, exigint a govern que aturés la pujada de preus.

Portada del diari ABC que recull el fracàs de la vaga general de 1917

Malgrat la situació quasi revolucionària, Dato va saber trobar el desllorigador de la crisi. Va cedir davant les exigències dels militars i desprès va fer-los servir per esclafar la vaga general, que també va fracassar per les divisions dels seus promotors. Sense suport al carrer i amb els militars de part del govern, l’Assemblea de Parlamentaris no va poder fer altra cosa que criticar inútilment als conservadors.

Per saber-ne més:

4. Web: La crisi de 1917