1. El sistema polític de la Restauració

Després de la breu experiència republicana (1873-1874) va començar l'etapa coneguda com la Restauració (1875-1923), que nosaltres estudiarem en dues parts separades: la primera abasta els decennis de creació i fortalesa de l'anomenat "sistema de la Restauració", fins al desastre de les guerres colonials de finals de segle (1875-1898). La segona part es la que ve marcada per la crisi i descomposició de dit sistema (1898-1923).

La Restauració s'inicia amb la tornada dels Borbons al tron d'Espanya, durant el regnat d'Alfonso XII. Com a tal sistema polític va ser implantat pel polític conservador Antonio Cánovas del Castillo. Es tractava d'un règim polític semblant al britànic: una monarquia parlamentària en què dos grans partits politics, l'anomenat Partit Liberal Conservador (conservadors) i el Partit Liberal Fusionista (liberals), s'anaven tornant en el poder d'una manera pacífica.

Gozándose en su obra. Caricatures de Martínez Campos i Alfons XII

Acudit gràfic sobre el general Martínez Campos i Alfons XII. Font: La Madeja 1875.

Però aquest règim, sancionat a la Constitució de 1876, era molt poc representatiu, ja que els partits republicans n'eren exclosos i, a més, les eleccions eren un gran frau, perquè el vot era controlat i fins i tot hi votaven els morts.

Aquest fet va provocar que sectors importants de la població no anessin a votar, i aquesta alta abstenció afavoria els interessos d'aquests dos grans partits. Així, podem dir que la Restauració va ser el sistema que van idear les classes dirigents  per poder tenir una certa estabilitat política després d'un segle ple de conflictes socials, polítics i militars.

Per assolir aquesta estabilitat la Restauració va marginar els partits republicans i carlistes, i va exercir una forta repressió contra el partit socialista i el moviment obrer molt influït per l'anarquisme. A finals de la dècada de 1880, el govern del liberal Sagasta va introduir un seguit de lleis modernitzadores: dret civil (1889), introducció del jurat (1888), llei de sufragi universal (1890).

Al llarg de la Restauració, l'Església catòlica va tenir un tracte de favor i monopolitzava l'educació de les classes benestants. Paral·lelament naixia la Institución Libre de Enseñanza, de caràcter laic i modern.

Els anys 1893-1897 es van caracteritzar per una gran activitat del moviment obrer i per les accions terroristes fetes per anarquistes, a més de l'agitació al camp d'Andalusia.

Per saber-ne més:

1. Vídeo:

  21 mn